Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
avís per a navegants: el d’avui no és un post musical, la categoria és paranoia personal, de manera que els seguidors del format ‘endebloc’ avui podran llegir sobre música a d’altres racons com aquest o aquest o aquest o aquest o aquest o…
Però si voleu saber que bé que s’està quan s’està bé, seguiu llegint…
La recepta és ben simple. Bona companyia, bon paratge, bons plans i molt de descans. La pluja ja no emprenya si estàs bé i estàs bé per estar bé. Fins i tot aguantes que la calefacció s’espatlli o que les brases s’apaguin. Catalunya és bonica i gaudir-ne un plaer. I l’essencial és compartir-ho amb veu alta, sentenciant freqüentment: ‘que bé que s’està quan s’està bé’. Proveu-ho, és simple.
L’apunt cultural -perquè no us quedeu amb la sensació que aquest post no ha servit per a res-. A la imatge descobrireu un camp de badabadocs. Sí, amics, el que la gent vulgar coneixem per ‘roselles’, la gent culte prefereix denominar-ne badabadocs. Juraria que els badabadocs espatllen la collita, sort que no fan el mateix amb la música…
El segon apunt cultural – Naraina + Strombers. No sé si era per la botifarra a la brasa a preu popular (2,5 euros) o per la música, però tota la comarca -i comarques veïnes- es va reunir al poble de Pujalt (indispensable l’eslògan ‘Pedra i tradició’) el dissabte a la nit per moure el cul amb aquestes dues bandes. Dels Naraina cal dir que tot i formar part de Capullo Records no són gens capullos, i dels Strombers destacar que la gent embogeix amb les seves cançons.
[Per un cop en Sr. Mercadé ha descansat i ha estat el torn d’una de les membres del consell de redacció d’aquest bloc, Helena M. Alegret que ha realitzat la fotografia amb la col·laboració indispensable de la gran conductora Ruth Singla -Rot Singlot en la intimitat-]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La gent vulgar en diem “roselles” o fins i tot “amapoles”, però sembla ser que també en diuen de moltes altres maneres: ababol, bada-badoc, capellà, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, paparola, paramà, pipiripips, peperepeps, quicaraquic.
Ha servit, doncs.
Doncs no se com agafar-me aquest intrusisme de la senyoreta Alegret
Gràcies per l’aclariment, tot i que posats a fer, se m’acaba d’acudir un Rosella Rècords i tot, però no sé amb quin dels dos ens pendrien menys seriosament.
I per cert, allà on la senyora Alegret va fer aquesta foto memorable, també s’acostuma a dir ‘roella’. Deu ser que al secà s’hi ha passat tanta fam que fins i tot es cruspien les esses.
Que bé s’està quan s’està bé! Molt cert. Jo encara diria més: que bé que es menja quan hi ha bona brasa! (i un parell de fogons per si de cas)
petons a les voltaires de la Catalunya central!
La propera sortida ha de ser sense pluja pq així les altres dues conductores de l’Enderrock us pogueu estrenar al volant ok?
Ei, ei, a casa meva en diem GALLARETS! i a més tenim un gran joc! T’explico: saps que aquestes flors (que de fet són com “males herves” pk creixen a tot arreu), van creixent i el capoll té diferents mides, però si l’obres, abans que neixi, també té diferents colors, llavors es tracta d’agafar la flor encara per obrir i dir-li a qui li fas el joc:
“gall, gallina o pollet?”
Si diu gall és que creus que serà de color vermell, si dius gallina és perquè creus que serà rosat i si dius pollet és perquè creus que serà blanquinós.
Llavors s’obre i saps si l’has encertat o no…
ptó!