Poc-moderna

Darrerament em costa que em xifli a la primera escolta. No sé què deu passar, segurament se m’han atrofiat les neurones de la curiositat i estic perdent alguna cosa de les connexions que deuen fomentar l’excitació cerebral.
Però poso un CD i s’ha acabat sense què res m’hagi merescut un moment de ‘stop’. En gran i vermell. I aleshores re-escolto i re-escolto, i sovint a la tercera va la vençuda, aquella cançó que venç qualsevol trencament neuronal i encèn el color verd del semàfor.

En voleu més?
Doncs no n’hi ha més, aquesta és la màxima reflexió d’un diumenge de descans entre llibres, discos i revistes endarrerides que es van apilant. I em fa mandra parlar del concert del Tr3Sc, perquè ja podeu llegir-ho al bloc del mestre del Soroll.

[i és diumenge i aprofites per remenar entre webs que tenies pendents, i trobes imatges com aquesta, que molt amablement he robat del flickr de l’alba]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!