Poc-moderna

Vas físicament a demanar informació a qualsevol – racó – amb – servei – d’atenció – al – públic, et miren
estranyats, i t’envien a buscar les respostes als teus dubtes a la seva plana web.
[Grrrr!] Vols parlar amb algú per telèfon i et donen el seu e-mail de contacte perquè l’escriguis.
[Bleeeee!] Tens un dubte i et diuen que omplis ‘el formulari de sol·licitud d’informació
que trobarà a la plana d’Internet’. [Visca!] Tens una pregunta i t’hi
poses fulles…

(on et poses les fulles?)

Quedes pel Messenger per parlar amb el veí de la porta del costat [Toc, toc,
què hi ha algú?]. Es veu que, a més a més, en el món del periodisme, la
veu dels altres s’ha quedat afònica [servirà de res anar al logopeda?].
M’han dit que l’ideologia ha matat al periodista. És una llàstima, com
ho és que els mitjans tècnics que han d’afavorir a la comunicació,
hagin matat la comunicació.

[i ja està, m’he quedat més tranquila. A la foto, tres (in)comunicats]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!