Els partidaris de la causa palestina estan enfurismats en veure el suport que té el poble d’Ucraïna a Occident davant l’agressió de Rússia i la minva de la connivència amb els seus propòsits i han posat en marxa immediatament l’aparell d’agitació i propaganda que cerca l’equiparació amb la complicitat activa de les ong -cas d’Amnistia
Vistos de Catalunya estant, els conflictes en curs al Magreb haurien de ser objecte d’una atenció preferent per part dels governants i polítics nostrats, però sovint no passa d’un tractament mediàtic i superficial. Les lluites per l’autodeterminació dels cabils i els saharauís, la revolta democràtic de l’Hirak algerià, la democratització de Tunísia, i en menor
Gairebé deu anys d’ençà el començament de la guerra multidimensional de Síria, el règim d’Al-Assad continua al capdavant d’un estat fallit malgrat el seu caràcter genocida. No queda pràcticament res del projecte de la Gran Síria, que havia d’abastar l’actual Líban, Jordània, Iraq, Palestina i més enllà, només el Partit Sirià Nacional Social (PSNS), fundat
L’editorial de Vicent Partal, avui a Vilaweb, és especialment pertinent en assenyalar l’articialitat de les fronteres estatals arbitràriament fixades pels colonitzadors europeus al segle XIX i XX com un dels factors que ha menat als conflictes inter-ètnics de les poblacions compreses dins d’uns límits territorials aliens i ficticis: “El tabú de la frontera inamovible: l’amarga
Ghazal Golshiri és una jove periodista iraniana independent que col·labora habitualment als mitjans occidentals i que ahir va publicar a Le Monde aqueixa lúcida reflexió: “L’incroyable succès d’Hannah Arendt en Iran“. Així ho explica fent aqueixa analogia punyent entre el règim nazi i la teocràcia xiïta: “La récente traduction en persan de « Eichmann à
La penetració de les diferents tendències de l’islamisme polític a Europa (otomanisme, sunnisme saudita i qatarí, entre d’altres) és una realitat no reconeguda pels estats europeus des de fa dècades que tot just ara comença a capgirar-se. L’expansionisme xiïta és el més agressiu de tots els esmentats i el que és objecte d’una reacció defensiva
Avui s’escau el centenari del reconeixement de l‘estat autònom del Gran Líban dins la Síria creada sota protectorat francès després de la Primera Guerra Mundial. L’objectiu era bastir un territori on la minoria cristiana formès part del sistema polític, una excepció enmig de l’hegemonia islàmica a l’Orient Pròxim. Durant un breu període de temps el
Les respostes a la pandèmia del coronavirus són diferents segons la cultura civilitzacional dels pobles que la pateixen, en el cas dels països àrabs el secretisme tradicionalment imperant per part de les elits religioses i polítiques dificulta saber-ne les proporcions de la població afectada i la resposta a la Covid-19 per part dels diferents estats,
L’Iran és el tercer estat del món més afectat pel coronavirus segons les xifres oficials del règim, (la realitat pot ser cinc vegades més segons obsercadors forasters i la resistència interior). En tot cas, resulta evident la incapacitat de les autoritats per fer-hi front sense voler confinar la població o almenys les zones més afectades,
L’expansionisme iranià ha convertit en protectorats els estats d’Iraq, Síria i Líban al servei de l’estratègia del règim xiïta que és al poder des de fa quaranta anys. La potència militar iraniana no va acompanyada d’un projecte de desenvolupament econòmic apte pels territoris sotmesos a la seva influència, ans al contrari s’empobreixen ràpidament en patir
Avui s’escau el novè aniversari del començament de la revolta popular contra el règim d’Al-Assad arran de l’onada de primaveres àrabs iniciada a Tunísia al gener del 2011. La repressió de la dictadura va ser brutalment sagnant i va derivar en conflicte armat, inicialment de caràcter democràtic però ràpidament aprofitada pels successius grups jihadistes per
Les protestes massives contra un cinquè mandat presidencial d’Abdelaziz Bouteflika, al capdavant de l’Estat (que no pas del poder fàctic) des de fa vint s’intensifiquen a mesura que s’atansa el 18 d’abril, la data prevista de la reelecció. El balanç de mig segle d’independència és desastrós en tots els àmbits: el caràcter àrab-islamista del règim
Jean-Pierre Lledó és un cineasta nascut a Algèria, (esmentat anteriorment en altres apunts d’aqueix bloc) exiliat a França des del 1993 i, posteriorment, resident a Israel, la seva conferència al centre Dialogia el proppassat 23 gener “Conflit israélo-arabe: une guerre de religion?” ha estat publicada abans d’ahir al digital Menora amb aqueix títol: 1 –
L’any vinent en fa quaranta que la revolta contra el Xa de Pèrsia (encapçalada en gran part pels Mujahidin del Poble que ara continuen la lluita contra el règim dels aiatol·là) va desembocar en la instauració d’una dictadura teocràtica xiïta. Des d’Israel hom observa atentament la situació interna iraniana i les capacitats de subsistència del
Diversos mitjans de comunicació europeus estan reproduint una lletra oberta de Daniel Salvatore Schiffer, filòsof i assagista de nacionalitat italiana i belga, adreçada al president de Pakistan demanant l’alliberament de la ciutadana pakistanesa Asia condemnada a mort l’any 2010 i enguany exonerada pel tribunal suprem però pendent d’alliberar ateses les pressions dels islamistes. L’escrit ha