Les protestes massives contra un cinquè mandat presidencial d’Abdelaziz Bouteflika, al capdavant de l’Estat (que no pas del poder fàctic) des de fa vint s’intensifiquen a mesura que s’atansa el 18 d’abril, la data prevista de la reelecció.
El balanç de mig segle d’independència és desastrós en tots els àmbits: el caràcter àrab-islamista del règim imposat pel Front d’Alliberament Nacional va excloure la població amazic d’un estat que no sent com a propi sinó com a hostil, la fugida de la comunitat jueva mil·lenària i de la intel·lectualitat progressista francòfona han empobrit la vida cultural, econòmica i política.
La puixança de l’islamisme, (ja latent durant la guerra d’independència) amb el vist i plau inicial del poder, va abocar a una cruenta guerra civil entre el 1991 i el 1997 i a la claudicació de la laïcitat políticament aparent com a fórmula de pacificació. El film de Malik Aït Aoudia i Séverine Labat, “Algerie 1988-2000: autopsie d’une tragédie” (França, 2005) és una síntesi excel·lent per comprendre la gestació d’un conflicte irresolt entre islamisme i autoritarisme que ha dut a “la solució Bouteflika” com ho descriu l’historiador Benjamin Stora a una entrevista a la revista “L’Histoire” del proppassat 18 d’aqueix mes.
La corrupció, malgrat els recursos naturals abundants fa que l’economia estigui a punt de fer fallida, el fracàs del sistema educatiu, la superpoblació, l’atur juvenil i la incapacitat per democratitzar la vida pública poden conduir, com adverteix Akranm Belkaïd el proppassat 13 d’aqueix mes a Le Figaro: “Faute de changement, l’Algérie se dirige vers une nouvelle catastrophe”.
Fa vuit anys la dictadura algeriana va restar al marge de les primaveres revolucionàries que van enderrocar els règim de Tunísia (l’única democràcia àrab) i Líbia (un estat fallit després de la caiguda de Gaddafi). Ara, potser no podrà evitar una fallida multidimensional del règim amb un resultat incert.
Post Scriptum, 26 de febrer del 2019.
Cyril Garcia publica avui a Causeur un article panoràmic sobre els darrers trenta anys de la vida política algeriana i l’esgotament de la “solució Bouteflika”: “L’Algérie, ce pays prisonnier de son président fantôme”.
Post Scriptum, 4 de març del 2019.
Els esdeveniments en curs es poden seguir llegint les cròniques de Le Quotidien d’Oran. Especialment significatiu és l’editorial d’avui, “La fracture du 5ème mandat”, un cop s’ha conegut que el president Bouteflika serà l’únic candidat l’elecció del 18 d’abril vinent tot anunciant que no esgotarà el mandat i convocarà nous comicis encara per determinar. De fet, és una claudicació d’efectes retardats.
11 de març del 2019.
La renúncia del clan Bouteflika ha presentar l’actual presidentr a la reelecció és una mostra del punt de fragilitat al qual ha arribat el règim incapaç aqueix cop de reprimir les protestes populars. El moviment polític i ciutadà Ibtykar ha anat treballant des de fa anys per l’emergència d’una Algèria democràtica, social, moderna, orientada a la prosperitat i, significativament, expressant-se en àrab, amazic i francès.
Post Scriptum, 22 de març del 2019.
L’escriptor cabil Karim Akouche refugiat al Canadà (esmentat sovint en aqueix bloc) és entrevistat abans d’ahir per Causeur: “L’Alérie est un non-État”, mentre avui les manifestacions a Alger han tornat a ésser massives com mostra aqueix reportatge de Le Figaro.
Post Scriptum, 4 d’abril del 2019.
Le Figaro d’ahir s’interroga sobre el futur immediat d’Algèria després de la dimissió del president Bouteflika. Mentrestant les teories del complot jueu afloren per explicar la crisi política en curs, ahir una militant destacada del Rassemblement National Demócratique acusa: “des juifs sont derrière le mouvement populaire” que està trasbalsant el règim.
Post Scriptum, 20 d’abril del 2019.
Le Monde, que segueix atentament l’evolució dels esdeveniments d’Algèria, publica avui una crònica on adverteix que el règim intenta regenerar-se i guanyar temps a base d’incrementar la repressió contra el moviment popular que manté una gran capacitat de mobilització exigint canvis profunds.
Post Scriptum, 23 de maig del 2019.
JForum publica avui l’entrevista apareguda a Charlie Hebdo el proppassat 16 d’aqueix mateix mes amb l’escriptor algerià Kamel Daoud: “Le statut de la Femme, clé e la guérision de l’Algerie”.
Post Scriptum, 21 de juny del 2019.
Abans d’ahir el cap de l’estat major de l’exèrcit algerià, i de fet home fort del país, Gaïd Salah, va dir que l’única bandera que hauria d’ésser permesa a les manifestacions és l’algeriana, és a dir, vol evitar que les ensenyes amazics voleïn al vent del món.
Post Scriptum, 11 d’octubre del 2019.
Cyril Garcia continua fent el seguiment de la persistent protesta democràtica algeriana amb aqueix article publicat avui a Causeur: “L’Algérie toujours le cul entre deux chaises”.
Post Scriptum, 17 de novembre del 2019.
Jean Pierre Filiu, historiador francès especialitzar en el món àrab contemporani, segueix de prop la revolta democràtica algeriana i el proppassat 27 d’octubre publicava a Le Monde aqueix apunt al seu bloc donant a conèixer el cas de Nour-al Houda, “L’étudiante devenue le symbole en Algérie des détenus d’opinions”.
Post Scriptum, 5 de gener del 2020.
Magnífic article de Xavier Montanya avui a Vilaweb, “La revolta algeriana i la prohibició de Le Monde Diplomatique”.
Post Scriptum, 18 de febrer del 2020.
Fent balanç d’un any de protestes massives setmanals a Algèria, Ferhat Mehenni, president del Govern Provisional de la Cabília, publica avui un article tan punyent com clarificador a Causeur: “Algérie: la révolution du vendredi a échoué”.
Post Scriptum, 23 de novembre del 2020.
Hillel Frisch publica un report prospectiu sobre el fallit referèndum de reforma constitucional celebrat a Algèria el proppassat 1 de novembre, apregut ahir al BESA Center: Algeria’s Referendum: Stirrings of Democracy and the Decline of Islamism.
Post Scriptum, 17 de febrer del 2021.
Ahir van reprendre les manifestacions reivindicatives arran del segon aniversari del començament de l’hirak, la revolta democràtica contra el règim autocràtic i islamista, incapaç de reformar-se malgrat els canvis constitucionals, tal com explica La Figaro. Makhlouf Mehenni, ahir, publicava al digital francòfon algerià TSA “Marche grandiose à Kherrata : le Hirak comme au premier jour.”
Post Scriptum, 1 d’abril del 2021.
Segons publicà abans d’ahir Le Figaro, Saïd Djabelkhir, professor universitari serà jutjat l’1 d’abril a Alger per «atteinte aux préceptes de l’islam et aux rites musulmans», un primer cas en aqueix estat musulmà afectant a un islamòleg en exercici: «L’obscurantisme gagne de plus en plus de terrain en Algérie».
Post Scriptum, 13 d’octubre del 2021.
El règim àrab-islamista, immers en plena fallida econòmica i institucional, com denunciaren a Le Monde un seguit de perssonalitats de l’oposició democràtica a Le Monde el proppassat 16 de juliol: « Depuis 1962, le pouvoir use de la force pour écraser tout projet politique démocratique alternatif à sa dictature ». Avui mateix s’han conegut dues actuacions reepressives de gran envergadura: d’una banda, hom acusa de terroristes els independentistes cabils amb el suport de “l’entitat sionista“, d’altra banda, hom dissol una associació de joves vinculada a l’Hirak.
Post Scriptum, 28 de gener del 2022.
Ahir, a Le Figaro: «Pour l’acquittement de Saïd Djabelkhir et la liberté scientifique en Algérie. Dix-neuf intellectuels et essayistes, parmi lesquels Boualem Sansal, Chantal Delsol et Rémi Brague invitent la Cour constitutionnelle algérienne à censurer la loi ayant conduit à la condamnation de l’islamologue pour «blasphème».
Post Scriptum, 22 de febrer del 2022.
Avui fa tres anys del començament de l’hirak, la revolta popular contra el règim algerià que ha estat esclafada per la repressió i la indiferència dels demòcrates d’arreu. Com explica avui Le Figaro: la mobilisation de la diaspora pour la survie du Hirak, és l’única via per persistir, altrament és l’abandó o l’exili.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!