Les respostes a la pandèmia del coronavirus són diferents segons la cultura civilitzacional dels pobles que la pateixen, en el cas dels països àrabs el secretisme tradicionalment imperant per part de les elits religioses i polítiques dificulta saber-ne les proporcions de la població afectada i la resposta a la Covid-19 per part dels diferents estats, com assenyala el report d’Edy Cohen, “Coronavirus and the Arab Culture of Secrecy“, publicat al proppassat 1 de maig als Perspectives Papers, número 1.545, editats pel BESA Center. Per això cal acudir a fonts externes per analitzar els canvis que s’hi estan produint.
En el cas del règim xiïta iranià l’impacte del coronavirus és notori malgrat els esforços del poder per minimitzar-ne les dimensions i aparentar una fortalesa irreal ateses les múltiples crisis que l’afecten, com posen de relleu els reports diaris de la resistència interior i estimen els analistes forasters com Frank Musmar en aqueix treball publicat el proppassat 8 d’abril pel BESA Center, “Why Iran Is Struggling with Coronavirus“. Aquixa feblesa sanitàtia i econòmica no atura, però, els projectes expansionistes iranians com és perceptible a Síria, Iarq i al Líban.
Pel que fa a l’altre estat que aspira a liderar el món islàmic, en aqueix cas des del sunnisme, Erdogan intenta bastir una aliança intermusulmana: “Turkey Is Building a Geopolitical Alliance Between Sunni and Shiite Islamist”, com alerta Irina Tsukerman en aqueix report publicat el proppassat 14 d’abril pel BESA Center.
En darrer lloc, i no per això menys important, entre les comunitats musulmanes europees les efectes de la COvid-19 poden exacerbar les tensions socials i afavorir els mecanismes de radicalització, com s’ha vist en els atemptats jihadistes recebts a França, com alerten Ronald Sandee i Jason Walters en un article publicat avui per Le Figaro: “Comment la crise du Covid pourrait se transformer en crise de l’extrémisme islamiste”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!