Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Migracions

La política migratòria italiana esvera fins i tot al Vaticà

0

Interessant aquesta notícia apareguda fa uns díes al Corriere de la Sera, en la qual es recull una entrevista a Agostino Marchetto, Secretari del Pontifici Consell de les Persones Migrades. Marchetto acusa directament el govern de Berlusconi de fer una política de rebaixes en quant als drets de la població migrada. Allò interessant de la noticia no és constatar que el govern, i especialment el Ministre d’Interior, Roberto Maroni, estan impulsant una política manifestament restrictiva (Maroni pertany a la Lega i no ha amagat mai les seves postures racistes i xenòfobes) sinó que la denúncia provingui, precisament, del Vaticà, un dels actors que han estat més determinants a l’hora de fer caure el govern plural de Prodi, i del retorn de Berlusconi. Si més no, encara que sigui un fet anecdòtic, no deixa de ser significatiu. (segueix…)

 

 

 

Il Corriere (24 settembre de 2008)

 

Agostino Marchetto, segretario del Pontificio Consiglio dei Migranti

 

Il Vaticano: «Il governo gioca al ribasso sui diritti umani degli immigrati»

 

Critiche agli ultimi provvedimenti approvati nel Cdm: «Diminuisce la protezione delle persone perseguitate»

 

ROMA – Il governo italiano gioca «al ribasso» sui diritti umani degli immigrati. E’ questa l’impressione che monsignor Agostino Marchetto, segretario del Pontificio Consiglio dei Migranti ha espresso durante un’intervista a radio Vaticana. Sono nette le criche di mons. Marchetto nei confronti dell?approvazione in via definitiva, da parte del consiglio dei ministri di martedì, dei decreti legislativi in materia di riconoscimento e revoca della qualifica di rifugiato e di diritto al ricongiungimento familiare. «È in corso in Europa – ha spiegato l’esponente vaticano – una riflessione al fine di conseguire una politica comune in relazione ai richiedenti asilo e ai rifugiati. Purtroppo la tendenza è al ribasso rispetto agli impegni internazionali a suo tempo assunti in favore della protezione di persone perseguitate, e i cui diritti umani non sono stati rispettati».

 

LE GIUSTIFICAZIONI NON REGGONO – «Mi pare che l’ultima seduta del Consiglio dei ministri – sottolinea mons. Marchetto – va in questa stessa tendenza al ribasso. Le decisioni avrebbero potuto essere peggiori, stando al giudizio dell’alto commissariato delle Nazioni Unite per i rifugiati. Vi è per questo motivo per rallegrarsi? Non direi proprio. Vi è in effetti una stretta sull’asilo e la giustificazione portata non regge. Anche dovendo ammettere che i flussi misti di richiedenti asilo e di migranti porta complicazioni per i governanti».

 

 

Foto: El Ministre de l’Interior italià, Roberto Maroni. Font: AFP

Un pas enrere en drets humans

8
Publicat el 9 d'agost de 2008

Un paso atrás en los derechos humanos (per Joan Herrera i Raül Romeva, publicat a El Pais el 09/08/08)

 

El pasado 17 y 18 de Junio el Parlamento Europeo sometió a debate y votación la Directiva de “Retorno”, también conocida como directiva de la vergüenza.

 

La articulación de las políticas de inmigración en la Unión Europea es una vieja aspiración de los y las europeístas, y también de quienes conocen de cerca la realidad de la inmigración, un fenómeno común al conjunto del continente. Esperábamos de la Unión una respuesta común a los retos de la integración, a los retos de la participación política de las personas migradas y, evidentemente, a la dramática situación de las personas que intentan acceder al continente europeo de forma irregular. Nada más y nada menos que el proceso ya iniciado tímidamente en el Consejo Europeo de Tampere en 1999.

 

Sin embargo, nada de ello hemos conseguido. Frente a los retos que plantea la inmigración, (segueix...)

la Comisión, los jefes de Estado y de Gobierno y de la mayoría del Parlamento Europeo han optado por resolver  en primer lugar y por delante de todo la manera en como se gestiona la inmigración en frontera, dando validez así a quines prefieren una concepción “seguritaria” del fenómeno.

 

El contenido de la norma es de sobra conocido: 18 meses de retención por haber cometido una falta administrativa  (vivir en Europa de manera “ilegal”), prohibir el retorno durante 5 años, abandonando también a su suerte a los menores (que podrán ser repatriados incluso a un país que no sea el suyo) y legalizar unos centros de internamiento (que el mismo Parlamento condenó hace algunos años) que son una indignidad en la pretendida Europa de los derechos.

 

La norma, además, como ya han señalado diversos juristas, supone una grave vulneración del derecho internacional, y en concreto de la Convención sobre Derechos del niño de 1989 y de la Convención de Viena sobre relaciones consulares de 1963, ambas ratificadas por el conjunto de países de la Unión Europea.

 

Dicho esto quisiéramos entrar a valorar dos argumentos que repetidamente se nos han recordado por parte de los defensores de la norma y que consideramos una aberración: en primer lugar, que la norma supone un avance en relación a la legislación vigente en muchos estados miembros de la Unión y, en segundo lugar, que dicha norma no tendrá efectos en España-

 

En relación al primer argumento, discrepamos rotundamente en la manera en como se pretende armonizar la legislación en la Unión. El principio según el cual el mínimo denominador común debe ser la norma armonizada nos puede llevar a una tendencia perversa de ir a la baja en todos los derechos sociales existentes. Ello no es un fenómeno nuevo, la directiva de las 65 horas de trabajo semanales o la conocida directiva Bolkestein con su ya famoso principio del país de origen funcionan en la misma lógica: hacer norma europea la norma menos garantista. Si ello es así, convertiremos el proceso de construcción europea en una máquina imparable de destruir derechos y conquistas sociales y allí, a la izquierda verde, no van a encontrarnos.

 

Y en relación al argumento según el cual la norma no tendrá efectos en España y sin entrar a valorar aquí la esquizofrenia que supone defender una norma porque no va a ser aplicada, nos gustaría recordar que una Directiva europea es jurídicamente vinculante en nuestro país, que el acervo comunitario forma parte de nuestro ordenamiento jurídico interno y que, siendo por lo tanto una norma que sí debe aplicar España, nada impediría, llegado el caso, adaptar la legislación española a los márgenes más duros de la misma. Lejos queda ya aquella Europa que nos obligó a adaptar nuestra legislación en favor de más derechos, como por ejemplo los ambientales. La lógica parece ahora invertida.

 

Por todo ello nos oponemos a dicha norma. Porque supone una gran paso atrás en derechos, porque vulnera el derecho internacional, y porque establece una manera de construir Europa que rechazamos tajantemente.

 

Y no estamos solos frente a ello. Nos gustaría recordar aquí una multitud de organizaciones sociales, así como la misma Internacional Socialista o el Consejo de Europa que se han opuesto a la misma.

 

Todo ello cuestiona con más fuerza el lamentable papel del Gobierno español, que, según afirmó el ponente del informe del Parlamento Europeo que validó la directiva, el señor Manfred Weber, fue uno de los que más presionó para endurecer su contenido.

 

Si Zapatero será recordado por iniciar su primera legislatura por una serie de avances en derechos sociales que nosotros apoyamos sin fisuras, esta segunda la ha iniciado empantanado en la crisis económica e impulsando medidas claramente de derechas. El presidente no para de recordarnos que no permitirá que los más débiles paguen la crisis económica pero de momento, ya se la ha hecho pagar a los más débiles de entre los débiles, a quienes huyen de su país buscando un futuro mejor.

 

http://noaladirectivadelavergonya.blogspot.com/

Foto: Persones migrant des d’Àfrica cap a la UE. Font: BBC

Parlament Europeu: més enllà del bordell

6
Publicat el 27 de juny de 2008

Després del vot al Parlament Europeu sobre la Directiva del Retorn, Europa, i el Parlament Europeu en particular, torna a estar de moda. Dimecres eren Ignasi Guardans i Carles Campuzano els qui publicaven un article a El País per tal de justificar la postura de CiU en la Votació de la setmana passada -favorable-, article que avui respon, via carta al Director, la copresidenta del meu Grup (Verds/ALE) al Parlament Europeu, Mònica Frassoni, argumentant per què el nostre vot era negatiu, igual que el de molta altra gent, tot i que no vàrem ser majoritaris. La meva postura, clarament contrària a la Directiva, l’he anat exposant regularment a través d’aquest bloc (veure categoria Migracions). Tanmateix, allò que avui m’ha cridat l’atenció és la columna de Juan José Millás, El Burdel, en la qual reflexiona, amb la ironia i habilitat que el caracteritzen, sobre la necessitat de les ‘persones honorables’ a desfogar-se, i compara el Parlament Europeu amb un Bordell. Sóc un fan de Millás de tota la vida, i la seva columna sol ser la primera cosa que llegeixo a El País dels divendres. I és per això que no em podia passar desaparcebuda la d’avui, especialment pel tema, que lògicament m’afecta. (segueix…)
El cas és que Millás usa com a ganxo la votació sobre la Directiva del Retorn per fer una crítica ferotge al Parlament (insistint en alguns dels tòpics de sempre, val a dir) i, a la vegada, per fer l’ullet a Obiols i Borrell que, de manera valenta, van trencar la disciplina de vot de la seva delegació i van votar contra la proposta de Directiva. Personalment també reconec el gest de Borrell i Obiols, i així ho vaig manifestar en el seu moment. Allò que em preocupa, però, és que algunes i alguns de nosaltres portem mesos intentant posar el debat sobre la taula, procurant que es parli d’aquesta i d’altres coses importants que s’estan discutint a escala europea, i que no sempre acostumen a tenir el ressò que, penso, tocaria.

Dit això, permeteu-me que recordi, un cop més, que el Parlament Europeu, quan vota, reflexa les majories i les minories que hi estan representades. I trobo que un dels gravíssims errors que cometen molts mitjans és no informar adequadament la gent de les diferents postures i posicionament que tenim alguns diputats i diputades en molts temes diversos, la qual cosa comporta sovint que la gent pensi que al Parlament Europeu tots pensem i votem igual.

Per exemple: aquests díes he rebut diversos missatges de gent que em ‘recrimina’ haver votat a favor d’aquesta directiva. I és que com que els mitjans no acostumen a seguir els debats previs a les votacions del Parlament Europeu, ni tampoc a exposar les diferents postures que podem tenir en temes determinats alguns diputats i diputades, la gent està confosa, i no acaba de saber què es decideix, ni qui ho fa, al Parlament Europeu.

A tots ells els responc que no és cert que votés a favor, i els envio el meu posicionament contrari. Tanmateix, en ares de la transparència, val a dir que el dia mateix de la votació (dimecres) no vaig poder ser al Parlament donat que estava previst el naixement del meu segon fill. Fins el darrer moment vaig tenir el bitllet a punt per anar a Estrasburg en cas que la votació anés ajustada, però donat que dimarts a la nit (la votació era dimecres) es va fer públic l’acord PPE-ALDE-UEN i bona part del PSE (inclòs el PSOE) de votar contra la nostra esmena en que reclamàvem la retirada de la Directiva, es va fer evident que havíem estat derrotats i derrotades. Davant d’aquests escenari vaig optar per no arriscar-me a perdre’m, també, el naixement del meu segon fill (qui al final s’ho ha pres amb més calma del que pensàvem).

M’hauria agradat, en termes polítics, que el meu vot hagués estat decisiu, i haver pogut contribuir a que no s’aprovés una normativa que, en termes de drets fonamentals, ens fa recular enormement, però no ho va ser. I no ho va ser perquè la representativitat del Parlament Europeu és la que és, i aquesta respon a la voluntat de la ciutadania que va anar a votar ara fa quatre anys.

Tanmateix, recordo que són molts encara els temes que estan pendents de ser debatuts i votats al Parlament Europeu, els quals mereixen, trobo, un seguiment molt més rigurós i detallat per part dels mitjans i, per extensió, de la ciutadania en general. Per part meva procuro mantenir informat/da a qui ho vulgui a través d’aquest bloc, però sóc molt conscient que això té l’efecte que té, ni més ni menys.

S’acosta el final del mandat (les eleccions europees són el juny de 2009) i sóc molt conscient que toca fer balanç i reclamar responsabilitats sobre allò que hàgim fet, o deixat de fer aquells/es que en el seu moment vàrem demanar el vot. Segurament hi haurà moltes coses a criticar en relació a la meva tasca com eurodiputat, però espero que, almenys, hi haurà un aspecte que podrà ser reconegut, i és que en tot moment he procurat mantenir informat/da tothom que ho ha volgut sobre què faig, i per què. 

Foto: acció directa de Joves d’Esquerra Verda, amb Joan Herrera, Laia Ortiz i jo mateix, demanant la retirada de la Directiva del Retorn. Font: ICV

Explotació de recursos de l’Àfrica Occidental per part de la UE i migracions

1
Publicat el 20 de juny de 2008

Amb
tot el rebombori de la Directiva del Retorn, hi ha d’altres temes, també relacionats de fet amb aquesta Directiva, i que han discutits i aprovats a Estrasburg (Parlament Europeu) els quals, malgrat
no comptar amb la cobertura mediàtica d’altres temes, mereixen, almenys per part
meva, una valoració/explicació. Un d’aquests temes és l’informe que va
el.laborar el meu company de grup, l’alemany
Frithjoff Schimdt, en relació a l’explotació per part de
la UE dels Recursos de l’Àfrica Occidental. Recordo que una part molt important
de les persones que migren des d’Àfrica cap a la UE són d’aquella part del
continent, raó per la qual no podem amagar la nostra responsabilitat, en tant
que
(segueix…)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
h1
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:1;
font-size:24.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

continent receptor de persones migrades, en quant a les causes que les fan
migrar, com són, entre d’altres, l’explotació dels seus recursos. L’informe de
Schmidt, al qual dóno plenament suport, va ser adoptat pel Parlament dimarts,
en els termes establerts en aquest vincle (informe

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Coherencia
de la política de desarrollo y los efectos de la explotación por la Unión
Europea de determinados recursos biológicos naturales en el desarrollo del
África Occidental
). Per altra banda, cal
lamentar novament com la coalició PSE, PPE, ALDE van impedir que
l’informe incorporés una crítica significativa en relació als riscos
que suposa incrementar la capacitat pesquera de la UE, una de les
principals responsables de la sobrepesca en aigües africanes
. Adjunto
també l’explicació que el mateix ponent va fer en relació a l’informe: 

EU
Fisheries and Trade Policies: Fight fishing and forestry ‘plunder economy’ in
West Africa


Commenting
on today’s adoption of his report on the role of the EU in the exploitation of
natural resources in West Africa, rapporteur Frithjof Schmidt,
Vice-President of the Development Committee said:

 

“With
this report, the Parliament asks the Council and the Commission to drastically
change track and commit towards sustainability in fish and timber import
policies. The EU imports about 80% of the fish and timber that comes from the
Community of Western African States (ECOWAS). A major share of the commercial
activity in the fields of fish and timber in West Africa is sourced from
illegal predatory practices.

 

Diminishing
natural resources leads to loss of livelihood for many West Africans. In
desperation many flee in small boats over the Mediterranean or the Atlantic, a
trip that thousands do not survive.  It is time for the EU to recognise
its part of the responsibility for this tragedy and to radically change its
policies.

 

Unfortunately,
in a crucial vote, a majority formed by the EPP, PSE and Liberal
groups deleted criticism of the potential threat
of enlarging fishing capacities, which was in the paragraph on
support for Joint Ventures in the fisheries sector
. This vote shows
that they are not serious about the fight against overfishing
.

 

We
need improved monitoring of fish stocks and forests, as well as control over
the activities of both domestic and foreign fishermen and loggers in West
Africa. We need to support our West African partners in the sustainable
management of resources, and in the targeted fight against the plunder economy.
Fish and timber from these practices must not enter the EU market. Local
populations dependent on fishing and forestry must be involved in
decision-making and their interests must have priority over the foreign,
export-oriented and industrial timber and fish exploitation that destroys their
livelihoods.”

 

Foto: Les barques de pesca senegaleses han d’anar cada cop més lluny per pescar, donat que la sobrepesca està acabant amb els estocs. Font: BBC

Directiva del Retorn: el PSOE s’alia amb Sarkozy i Berlusconi en matèria de migracions

4
Publicat el 18 de juny de 2008

Reconec que fins el darrer moment confiava que hi hagués algun canvi en les majories al Parlament Europeu, però ja ahir per la nit va quedar clar que l’acord entre el PPE, ALDE i UEN, juntament amb el suport del PSOE i els NI, feia molt difícil que les esmenes que havíem plantejat des de Verds/ALE i la GUE demanant la retirada de la Directiva del Retorn poguéssin comptar amb el suport necessari per guanyar. Així, la majoria ha acabat votant a favor de la proposta que venia del Consell. Durant els darrers dies he estat explicant el per què de la meva postura (veure apunts a la categoria migracions, o aquesta nota de la BBC). Avui només em queda cloure aquest cicle amb la darrera nota de premsa que hem fet en relació a aquesta Directiva, i amb un recordatori: ‘Europa, si no la fas, te la fan‘. I és que personalment trobo que encara hi ha molta Europa per fer, i exemples com aquest de la Directiva del Retorn em ratifiquen en la meva convicció que no totes les estratègies sobre com construir Europa són iguals: (segueix…)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

ICV lamenta l’aprovació de la Directiva Retorns


Romeva i Herrera qualifiquen de “molt greu
l’actitud del socialistes espanyols que han votat a favor mentre que la majoria
dels seus socis europeus han optat per abstenir-se, o fins i tot per votar-hi en contra”


L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, i el diputat d’ICV al Congrés Joan
Herrer
a, han lamentat avui que el Parlament Europeu hagi aprovat l’Informe
Weber que dóna llum verda a la Directiva Retorns. “Lamentem que es consolidi
l’Europa Fortalesa per davant de l’Europa dels Drets”, ha dit Romeva alhora que
ha mostrat la seva inquietud “perquè aquesta directiva suposa una vulneració
sistemàtica dels drets fonamentals”.

En aquest sentit, Romeva ha explicat que el seu grup havia presentat una sèrie
d’esmenes que instaven a eliminar mesures restrictives com la prohibició
d’entrada a tot el territori de la UE durant 5 anys, impedir la possibilitat
legal de tancar durant 18 mesos a adults o fins i tot a menors pel simple fet
de no tenir papers, o la deportació d’una persona immigrada en països de
trànsit.“No parla d’organitzar la immigració o de la protecció dels més febles,
només d’expulsar a milions de persones en temps de crisi econòmica”, ha afegit.

“És profundament injust i inhumà prohibir l’entrada a l’UE durant 5 anys a
persones que simplement han vingut a Europa per a visitar a un membre de la
seva família”, ha afirmat l’eurodiputat alhora que ha destacat que “la regla no
té en compte les circumstàncies familiars de cada individu”. “Aquesta Directiva
pot suposar una lleugera millora en alguns països de la Unió però en general
imposa el denominador comú més baix”, ha remarcat.

Per la seva banda, el portaveu ecosocialista al Congrés, Joan Herrera, ha
assegurat que amb el vot afirmatiu a aquesta directiva “s’expressa una renúncia
als principis democràtics a Europa” i ha afegit que “es tracta d’un atemptat
als principis fonamentals com el dret a la llibertat i el dret a emigrar”.

Així mateix, ha qualificat de gravíssima l’actitud del “socialistes espanyols
votant a favor de la directiva quan la majoria dels seus socis europeus han
optat per l’abstenció”. “És lamentable el gir cap a la dreta a Europa i és
encara més lamentable que part de l’esquerra europea, com el PSOE, hagi assumit
el relat de la dreta europea”, ha censurat.

Font foto: Getty Images/BBC

Directiva del retorn (Vergonya): només contemplo una opció, la retirada del text

2
Publicat el 16 de juny de 2008

Dimecres es votarà al Parlament Europeu (Estrasburg) l’informe Weber relatiu a la Directiva del Retorn. La primera esmena que hem presentat com a Grup Verds/ALE és simple i clara. Diu així: The European Parliament rejects the
Commission proposal
.
En cas d’aprovar-se, el text quedaria aturat i caldrà obrir novament el debat sobre com gestionar els moviments migratoris, cosa que entenem que cal fer, i que cal fer-ho, a més a més, des d’una lògica garantista pel què fa als drets de totes les persones. Aquest debat coincideix, per altra banda, amb la postura del Ministre Corbacho en relació a les polítiques de reagrupament familiar, amb el suport de CiU, en les quals ha quedat pal·lesa la deriva restrictiva del Govern del PSOE en temes d’immigració. Tot plegat no és casual, i forma part d’una preocupant generalització de la idea que els moviments migratoris només es poden gestionar des de postures dures i restrictives les quals, al cap i a la fi, acaben suposant greu vulneracions de drets fonamentals: (segueix…)

ICV presenta una esmena al Parlament Europeu perquè es
retiri la Directiva de Retorns

L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, Raül
Romeva, ha anunciat avui que el seu grup ha presentat una esmena a l’informe
Weber sobre la posició que adoptarà el Parlament Europeu en relació a la
directiva Retorns per demanar la seva retirada. En cas que no s’aprovi
l’esmena, Romeva ha afirmat que el seu grup votarà en contra de la directiva en
el debat al Parlament Europeu el proper dimecres 18 de juny.

Romeva ha estat rotund en afirmar que “des d’ICV no podem donar suport a
aquest directiva si finalment el Parlament Europeu no accepta la nostra esmena.
No recolzarem prohibicions d’entrada a l’engròs, retorns vers països de trànsit
i llargs períodes de detenció. Són abusos de la dignitat humana i dels drets
humans”. “No pot ser que el Consell reforci només les pràctiques repressives”,
ha afegit.

A més, l’eurodiputat ecosocialista ha denunciat que “el Consell de la UE no
està preparat per a una política d’immigració comuna. Vol gravar sobre marbre
les pràctiques més repressives d’alguns dels estats membres, com els llargs
períodes de detenció i de prohibició obligatòria d’entrada, oposant-se a la
vegada a mesures que donarien protecció als drets d’aquestes persones”. “Això
mostra la manca de garanties legals per molts ciutadans propis de molts estats
membres, així com les persones que afronten una expulsió”, ha afegit.

Una vegada més, Romeva ha reiterat la seva preocupació pels efectes que
aquesta directiva pugui causar i està causant en el Govern espanyol.

Font foto: BBC

Directiva retorns: confio encara que des del Parlament Europeu la puguem aturar

0
Publicat el 6 de juny de 2008

En relació a la Directiva
del Retorn (aquella que moltes ONG ja anomenen la Directiva de la vergonya, i
no els falta raó), el Consell finalment ha dictat veredicte. l seu. Però no és
definitiu. Falta que el Parlament
Europeu l’avalem, o, com espero que passi, que no ho fem. De manera que el
tema torni a la Comissió i es comenci de cap i de nou un debat que va començar
malament, i ha continuat pitjor. És per això que, si bé he de dir que les
mobilitzacions han començat tard (costa massa encara mobilitzar l’opinió pública
en temes determinats a escala europea), ho han fet amb prou força com per, com
a mínim, obrir un interessant debat. En el marc d’aquest debat, per tant, toca
manifestar clarament la postura de cadascú. A continuació exposo la meva, la
qual vàrem fer pública ahir en conèixer la decisió del Consell de Ministres. (segueix…)

Raül Romeva denuncia que el
Consell reforci les pràctiques repressives en la Directiva Retorns

L’eurodiputat d’ICV mostra la seva
preocupació també pels efectes que aquesta directiva comporten a l’Estat
espanyol

En relació a la decisió
d’avui en el Consell de Ministres d’Interior i de Justícia de la UE sobre la
Directiva de Retorns, l’eurodiputat d’ICV adscrit al grup parlamentari
Verds/ALE, Raül Romeva ha estat
rotund en afirmar que “des d’ICV no podem donar suport a aquest acord. No
recolzarem prohibicions d’entrada a l’engròs, retorns vers països de trànsit i
llargs períodes de detenció. Són abusos de la dignitat humana i dels drets
humans que oposem consistentment als nostres països i no volem per tant que
siguin avalats al nivell de la UE”. “No pot ser que el Consell reforci només les
pràctiques repressives”, ha afegit.

En aquest sentit, Romeva s’ha mostrat “molt preocupat” pels efectes que aquesta
directiva pugui causar i està causant ja en el Govern espanyol. “Em sorprèn
molt la satisfacció del Ministre d’Afers Exteriors espanyol davant el contingut
de la directiva, però encara m’inquieta més que fins i tot abans d’aprovar-se
la directiva el Ministre de l’Interior ja l’utilitzi com a argument per
plantejar una ampliació del període de detenció de l’Estat espanyol. Crec que
estem davant d’un clar exemple de les conseqüència que aquesta directiva pot
tenir en termes de convergència cap a mínims pel què fa als respecte dels drets
humans” , ha remarcat.


Romeva
ha afirmat no entendre com un partit i un Govern “suposadament
socialista no només no s’oposen ferventment a aquest tipus de regressions tant
a l’Estat espanyol com a la UE sinó que se’n feliciten” i ha recordat que
“s’estan limitant a subscriure l’agenda pactada pel PP i Sarkozy abans de les
eleccions”.

A més, Romeva ha denunciat que “el Consell de la UE no està preparat per a una
política d’immigració comuna. Vol gravar sobre marbre les pràctiques més
repressives d’alguns dels estats membres, com els llargs períodes de detenció i
de prohibició obligatòria d’entrada, oposant-se a la vegada a mesures que
donarien protecció als drets d’aquestes persones”. “Això mostra la manca de
garanties legals per molts ciutadans propis de molts estats membres, així com
les persones que afronten una expulsió”, ha afegit.

Foto: Policia acompanyant grup d’immigrants en un Centre d’Internament d’Immigrants. Font: Julián Rojas/El País

La Directiva de la Vergonya

2
Publicat el 6 de maig de 2008

Diumenge passat, Andreu Missé, corresponsal de El Paísa Brussel.les, explicava amb detall el debat que actualment tenim en el si de les institucions europees en relació a una més que pol.lèmica proposta de Directiva, la coneguda Directiva del Retorn, ja batejada per nombrosos col.lectius i ONG com la Directiva de la Vergonya. El mateix José Maria Ridao aprofitava també l’assumpte per fer un article especialment crític amb la Comissió Europea i els Estats que l’han impulsada (La Comisión hará historia). El tema és important, sens dubte, i les conseqüències en cas que s’adopti poden ser greus. El debat, doncs, està servit, i a tots els grups ens toca definir-nos al respecte. La nostra postura (ICV) l’adjunto a continuació en forma de nota de premsa difosa avui als mitjans: (segueix…)

Nota 06.05.08

 

L’eurodiputat ecosocialista participarà demà 7 de maig a la manifestació “No a la directiva de la vergonya!” a Brussel·les

Romeva: “La directiva Retorns és inacceptable, perquè dóna carta blanca a la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals”

L’eurodiputat d’ICV adscrit al Grup Verds/ALE, Raül Romeva, ha expressat la seva preocupació per la “Directiva relativa als procediments i normes comunes als Estats Membres per al retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al territori”. “Aquest directiva és inacceptable, perquè dóna carta blanca a la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals, no planteja la qüestió des de la òptica de Drets Humans, no només estableix mesures que consisteixen en privar de llibertat a les persones migrades, sinó que tampoc fixa normes de protecció suficients per impedir que les ja deplorables condicions actuals es deteriorin encara més”, ha afirmat.

L’eurodiputat ecosocialista ha mostrat la seva oposició a l’actual enfocament que té el text i el seu desacord amb caire de les negociacions en vistes de la imminent sessió del Consell en què es debatrà i votarà el tema. De la mateixa manera, Romeva creu que “s’ha posat de manifest que el Consell no té realment la intenció de qüestionar les pràctiques dels Estats membres menys protectors dels drets fonamentals de les persones en situació d’estada il·legal.” “En el domini també sensible que afecta a la dignitat de les persones, no podem acceptar que el dret europeu es construeixi alineant-se amb les pràctiques nacionals més restrictives i fent una harmonització de mínims en matèria de Drets Humans”, ha afegit.

Romeva ha explicat que “ICV defensem que si com a últim recurs cal recórrer a la detenció, aquesta només pot ser el temps estrictament necessari per organitzar l’expulsió, essent aquest el més curt possible y previst per Llei”. L’eurodiputat d’ICV també creu “inacceptables” la imposició d’una prohibició de readmissió de fins a 5 anys en tot el territori europeu, la possibilitat oberta de detenir famílies i menors no acompanyats, de retornar persones vers camins de trànsit, la poca protecció envers les persones vulnerables a l’allunyament, el fet que no impedeixi la detenció dels sol·licitants d’asil o l’insuficiència de garanties substancials en matèria de recurs de les decisions de retorn i d’internament. Romeva ha explicat que el Grup Verds/ALE hi presentarà esmenes en la plenària de juny a Estrasburg, on hi haurà una primera votació.

Per altra banda Romeva, que participarà demà 7 de maig a la manifestació “No a la directiva de la vergonya!” a Brussel·les, ha lamentat l’existència d’un procés paral·lel de negociacions informal, i ha demanat els seus i les seves col·legues de no “subscriure un compromís intervingut i que respectin un veritable procediment de codecisió entre el Parlament i el Consell que permeti a cada diputat i diputada expressar-se lliurement i votar les disposicions més favorables als drets de les persones i conformes als compromisos internacionals dels Estats membres de la UE en matèria de drets humans”.

 

Font foto: AFP/BBC

El PP, referent per a l’extrema dreta europea

2

Mentre Mariano Rajoy proposa que els immigrants signin un ‘contracte d’integració’ (em pregunto què hauria dit si els ho haguessin demanat als milers de persones, moltes d’elles gallegues, com el mateix Rajoy, quan fugint de la pobresa o de la guerra se’n van anar cap a Argentina, Mèxic o Bèlgica), la corresponsal de El País a Brussel.les, Ana Carbajosa ens recorda en el seu article d’avui ( Los ‘ultras’ europeos sacan pecho ), un cop més, la preocupant realitat que suposen els nombrosos i continuats intents de revitalitzar l’extrema dreta europea. No deixa de ser simptomàtic (tot i que a aquestes alçades ja no és ni tant sols motiu de sorpresa) el fet que per a molts d’ells el veritable referent és … el PP. (segueix…)

Los
‘ultras’ europeos sacan pecho

Le
Pen

impulsa una plataforma continental para luchar "contra la
islamización"

Ana Carbajosa, El País (07/02/2008)

Frenar
la llegada de inmigrantes, "luchar contra la islamización de Europa",
abrazar el nacionalismo y acabar con la UE son las ideas fuerza con las que la
extrema derecha europea pretende seducir a los ciudadanos en tiempos de
confusión ideológica y capitalización del miedo. Con este ideario, los
principales líderes de la extrema derecha han anunciado el lanzamiento una
plataforma paneuropea que ambiciona ganar el terreno perdido tras la disolución
de su grupo en el Parlamento Europeo en noviembre del año pasado. El Frente
Nacional de Jean-Marie Le Pen en Francia, el Vlaams Belang belga, el
Partido Liberal austriaco y los búlgaros de Ataka son los promotores de esta
iniciativa, que aspira a aglutinar hasta a 10 formaciones.

Están
convencidos los extremistas de que los partidos de derechas en Europa se
refugian en la corrección política, lo que les ofrece un hueco político:
"Hoy no hay verdaderos partidos de derechas en Europa. La mayoría se están
convirtiendo en socialdemócratas que abusan de la corrección política y no
hablan de las preocupaciones reales de la gente como la inmigración. Tal vez la
excepción sea el Partido Popular español, un verdadero partido de derechas,
pero los demás…", sostiene, en conversación telefónica, Filip
Dewinter
, carismático líder del Vlaams Belang, que logró cerca del 20% de
los votos en las elecciones de junio.

"La
inmigración masiva está causando muchos problemas. Las ciudades europeas se han
llenado de mezquitas, de mujeres con velo. Estos inmigrantes no se integran y
además aspiran a tener todo tipo de derechos como imponer la sharía o
sacrificar a los animales sin condiciones sanitarias. Muchos europeos ya no se
sienten en su país, creen vivir en Eurabia. No queremos una Europa convertida
en una provincia del norte de África". Dewinter, como otros líderes
de la extrema derecha, quiere cerrar a cal y canto las fronteras de la UE e
impedir la llegada de nuevos inmigrantes. Para los extranjeros que ya residen
en la Unión, piden "la integración y asimilación de los valores
europeos" o la expulsión.

Partido
Patriótico Europeo es uno de los nombres que barajan para bautizar a la nueva
formación. Con él, quieren dejar claro que el patriotismo en forma de
nacionalismo constituye uno de los ejes de su ideario, que les lleva además a
rechazar todo lo que huela a instituciones comunitarias. "Estamos en contra
de la cesión de soberanía de los Estados", añade Dewinter, quien se
burla del boicoteo al que someten al Belang el resto de los partidos políticos
belgas. Sabe Dewinter que su papel de eternos opositores evitaría un
desgaste como el que sufrió Jörg Haider en Austria. En otros países,
como en Francia u Holanda, la caída de la extrema derecha se atribuye, al
contrario de las tesis del Belang, a la asunción por parte de los partidos
clásicos de derechas de parte del discurso de los extremistas.

La
extrema derecha europea mira a largo plazo y tiene la vista puesta en las
elecciones europeas de 2014, conscientes de que no llegarán con fuerzas
suficientes a las del año próximo. Aún falta por ver si de aquí a entonces esta
amalgama será capaz de convivir, a juzgar por lo ocurrido en la Eurocámara.
Allí, una agria disputa entre Alessandra Mussolini y los eurodiputados rumanos
por la situación de los inmigrantes en Italia puso punto final a la breve
andadura del grupo parlamentario.

Foto: manifestació neo-nazi davant la porta de Brandemburg. Font: BBC

Obrint fronteres, per Gonzalo Fanjul

0

Recupero un interessant article que fa uns dies publicava a El País en Gonzalo Fanjul, coordinador de Recerca d’IntermónOxfam, titulat Abrir fronteras, i relatiu a la dimensió europea de la gestió migratòria. Un article que no només permet obrir fronteres, sinó també, espero, algunes mentalitats.

TRIBUNA: Abrir fronteras, per Gonzalo Fanjul Suárez, El País 25/01/2008

Winston Churchill tenía ideas bastante claras acerca de la inmigración. "Vamos a tener serias dificultades si mucha gente de color empieza a residir aquí. ¿Por qué vamos a cargar nosotros con los problemas que traen?", dijo en febrero de 1954 durante una tormentosa reunión de su gabinete. El Primer Ministro estaba convencido de que los inmigrantes no tenían otra intención que aprovecharse del sistema británico de seguridad social e incrementar de paso los índices de criminalidad. (segueix…)

Cincuenta años después, las tesis de Churchill se han convertido en dogma político. Los argumentos se han sofisticado, pero el espíritu sigue siendo el mismo. Las políticas migratorias priman el control obsesivo de las fronteras, con un coste que sólo en los cinco países industrializados más protegidos ronda cada año los 12.000 millones de euros. En el caso de España, los gastos han aumentado hasta un punto que roza la obscenidad.

El celo a la hora de restringir la entrada de personas sólo es comparable con el empeño en que circule todo lo demás. No hay declaración pública de la Unión Europea que esté completa sin un alegato a favor de la liberalización de bienes, servicios y capitales, que se impone sin contemplaciones en la nueva economía global. Desgraciadamente, la fe en el libre mercado se adapta a las circunstancias: las ayudas de la UE a la agricultura triplican cada año el PIB de todo África occidental, pero los campesinos senegaleses arruinados por la competencia desleal europea deben quedarse en casa.

Este doble rasero tiene implicaciones que van más allá de un dilema ético, y enfrenta a nuestras sociedades a una contradicción fundamental: mientras los líderes europeos se pasean por cumbres como la de Lisboa discutiendo objetivos de desarrollo, la manera en que sus Gobiernos dificultan y condicionan el movimiento internacional de personas supone un lastre inaceptable para la prosperidad global.

Dicho de forma simple, si queremos contribuir al desarrollo de los países pobres, una política migratoria justa e inteligente es una de las formas más eficaces de hacerlo. Los estudios del Banco Mundial y la Universidad de Harvard permiten establecer la envergadura de este asunto: un aumento del flujo de emigrantes equivalente tan sólo al 3% de la fuerza laboral de los países desarrollados generaría beneficios que multiplican por diez lo que los países pobres podrían esperar de un acuerdo en la Ronda del Desarrollo de la Organización Mundial del Comercio.

Para nuestros propios países, este modo de restricción migratoria constituye una verdadera bomba de relojería. Los nuevos europeos contribuyen de forma determinante al sostenimiento de los Estados del Bienestar, garantizando el futuro de una población autóctona que envejece y que decrece. Más aún, la combinación de empleos disponibles y fronteras cerradas es una invitación directa a la inmigración irregular, que convierte a millones de seres humanos en fantasmas legales y sociales. Los ‘irregulares’ constituyen la nueva cara de la pobreza y la exclusión en nuestras sociedades, y el eslabón más débil de la cadena que sostiene importantes bolsas de economía sumergida.

Para ser claros, no hay una garantía automática de que un incremento de la inmigración genere bienestar en los países de origen y en los de acogida, pero una gestión más flexible y ordenada de los flujos migratorios podría generar para todos una prosperidad sin precedentes. La pregunta más relevante no es cómo protegemos mejor nuestras fronteras; ni siquiera qué podríamos hacer para que la gente no se vea obligada a abandonar sus países de origen. Lo realmente interesante es identificar qué políticas migratorias favorecen más a quienes viven en la pobreza, y cómo pueden ser aceptables y beneficiosas para las sociedades de los países de destino.

El primer paso es un modelo de gestión de fronteras radicalmente diferente, más pendiente del interés común que de los riesgos electorales. A pesar del esfuerzo que ha hecho el Gobierno, la burocracia que rodea la concesión de un visado de trabajo despertaría la envidia de un funcionario soviético, y ha hecho que en España entren de forma regular la mitad de los inmigrantes que necesita nuestra economía para seguir creciendo al ritmo actual. Es imprescindible contemplar un programa ambicioso de migraciones circulares que incluya incentivos para el retorno, que abarque al conjunto de la UE y que no se limite a médicos e ingenieros. Como ha señalado recientemente la Comisión Mundial de Migraciones, estos mecanismos ofrecen una alternativa que evita los extremos draconianos y que regula los flujos migratorios de forma más humana y eficaz.

En parte, se trata de cambiar el enfoque con el que todos -progresistas y conservadores- hemos mirado hasta ahora este asunto. Pero se trata también de recordar cómo era Europa cuando estábamos dispuestos a llevar hasta sus últimas consecuencias los compromisos asumidos y la responsabilidad frente a otros. Como tuvo que escuchar Churchill de su ministro del Interior en aquella misma reunión de 1954, aceptar los impulsos del Primer Ministro en materia de inmigración supondría traicionar una tradición histórica del Reino Unido, "y eso no sólo ofendería a los liberales, sino también a los sentimentales".

Font foto: BBC Mundo.com

Albert Bargués i Servane Escoffier: regatistes sense fronteres

0

L’11 de novembre va començar una de les regates més espectaculars de les que tenen lloc actualment: la Barcelona World Race (BWR), la qual consisteix a donar la volta al món sense escales, amb tripulacions de dues persones i en vaixells classe IMOCA Open 60. Tot i que sóc una persona apassionada pels assumptes marins, així com pels esports que exigeixen un important esforç físic (com ara la natació, la cursa a peu o el ciclisme), mai no he estat especialment aficionat a les regates de velers. En aquest cas, però, hi va haver un element que em va cridar l’atenció: un dels vaixells que hi participen navega amb l’eslògan Educació sense Fronteres. A més a més d’aquest fet, però, també em va atrapar la personalitat d’un dels dos tripulants d’aquest vaixell: n’Albert Bargués. Sigui com sigui, sense saber ben bé com, em vaig descobrir seguint amb especial interès aquest esdeveniment. Malgrat fer una bona sortida, des de l’inici es va posar de manifest que l’Educació sense Fronteres, el qual també compta entre els seus copatrocinadors amb TV3, tindria poques opcions de cara a la lluita pel triomf final, sobretot pel fet que forma part d’una generació de vaixells més antiga que la dels altres competidors. Però, tal i com un i altre cop insisteix n’Albert, el seu repte era, és, un altre: promocionar el dret universal a l’educació. (segueix…)
De tant en tant entro al lloc web de la cursa per saber com van. Ara sembla que els vaixells es troben atrapats en una zona encalmada coneguda com els doldrums. A través de les cròniques que envien per vídeo o per escrit és possible saber també com s’ho munten en aquestes condicions tan extremes, però també conèixer una mica més sobre les seves motivacions més personals.

La Vanguardia publica avui les darreres reflexions de n’Albert Bargués, titulades Regatas de Pateras, i en què fa referència al drama de la gent que, a diferència d’ell, s’embarca per necessitat o per desesperació. I destaca com el dret a l’Educació és fonamental per tal de poder escollir, entre d’altres coses, si es llencen a la mar per plaer o per què no hi veu cap altra sortida (l’adjunto sencer més avall).

Difícilment l’Educació sense Fronteres guanyarà aquesta regata, però si l’objectiu era cridar l’atenció, pel què fa a mi, almenys, ho han aconseguit. I és que, com passa en tants d’altres temes, reclamar el dret universal a l’Educació és una obvietat, però en som molt lluny encara i, precisament per això mateix, cal recordar-ho tantes vegades com faci falta, també des de la mar.

Bona sort Albert i Servane, i que els vents us siguin favorables.

 
Regatas de pateras, por Albert Bargués – LV, 26/11/2007Al adentrarme en plena noche con Servane y el Educación sin Fronteras en el mar de Alborán pienso en la embarcación en la que voy y en el placer que me invade al navegar, lo que quiero y me gusta. Pero también pienso que en este mar cada semana, quizá cada día, muchos seres humanos de la costa sur montan en frágiles embarcaciones y se adentran en las aguas esperando encontrar una nueva vida en la costa norte.

Pienso en esos hombres y mujeres huyendo a bordo de pateras y me digo que tamaño disparate sólo puede ser fruto de la más absoluta inconciencia o de la más terrible de las necesidades. En contraste, me veo a mí mismo en esta embarcación, equipada con las últimas tecnologías y los más precisos sistemas de seguridad. Pienso en las miles de horas necesarias para diseñarla, construirla y prepararla. Los que lo han hecho y los que estamos a bordo para volver a la misma costa de donde partimos tras dar la vuelta al mundo fuimos niños que tuvimos la gran suerte de estar bien alimentados y de contar con la herramienta indispensable para poder ser libres: la educación.

YoYo soy libre de adentrarme cuando me plazca en el mar de Alborán. Lo hago porque es mi trabajo de navegante, pero sobre todo porque he elegido ser navegante. Estos cientos de seres humanos que a diario se embarcan en una patera no han elegido serlo.

Incluso no creo equivocarme al suponer que alguno de ellos descubre sorprendido la salinidad del agua del mar el día que se embarca.

Estos hombres y mujeres sólo han contado con la educación de la supervivencia, cuya crueldad no deja espacios ni para la libertad ni para la creatividad. Sin educación, los individuos pierden la posibilidad de ser libres. Sin educación, los pueblos pierden la posibilidad de desarrollarse con autonomía y respeto a sus valores culturales.

El día que veamos partir de las costas africanas la primera regata de pateras querrá decir que hombres y mujeres educados para ser libres se lanzan al mar para rememorar el valor y el sacrificio de sus antepasados. Hasta que ese día llegue, tenemos mucho trabajo por hacer.

Foto: L’Educació Sense Fronteres. Font: Santi Serrat/BWR

Immigració: per una política europea de permeabilitat raonable

2

Al Parlament Europeu tindrà lloc aquest matí un debat sobre Immigració organitzat en tres parts: Intervencions de la Comissió i el Consell; debat sobre l’informe Gruber sobre migració legal; i debat sobre l’informe Moreno Sánchez sobre prioritats polítiques en la lluita contra la immigració il.legal de persones de fora de la UE. El debat no és nou, però en un moment en què es succeeixen les declaracions de caràcter alarmista i demagog, i en què es barreja massa sovint aspectes com drets, necessitats, seguretat i fins i tot terrorisme, he preparat la següent intervenció: (segueix…)

Todo debate sobre inmigración debería partir de, al menos, cuatro evidencias: la gente seguirá jugándose la vida para venir por muchos muros, rejas o barcos que pongamos; la gente no viene a España, Italia o Malta, sino a Europa; todos los estudios ponen de manifiesto que la población inmigrante es necesaria en la Unión Europea para garantizar el actual nivel del Estado del Bienestar; y por último, sigue siendo altamente preocupante el abuso al que muchas veces se ven sometidas estas personas por parte de empresarios sin escrúpulos que se aprovechan de su situación de vulnerabilidad para explotarles.

Si esto es así, e insisto, se trata de evidencias ya harto demostradas, no de sospechas ni de prejuicios, si esto es así, repito, lo que toca ahora es desarrollar una política EUROPEA de permeabilidad razonable e inteligente en nuestras fronteras, ya que la impermeabilidad de las mismas no ayuda a gobernar el proceso, y sólo añade dramatismo.


Asimismo, debemos adoptar una actitud responsable en la acogida, garantizando el acceso al derecho de asilo y refugio a los inmigrantes con un trato individualizado de los mismos y ofreciendo soluciones realistas.

Font foto: BBC

 

La lliçó del Montfalcó: qui té l’obligació de rescatar la gent que queda a la deriva en les migracions per mar?

0
Publicat el 1 de juny de 2007

Adjunto la nota de premsa en la que informem de la iniciativa que hem dut a terme (preguntes a la Comissió i el Consell) en relació a l’assumpte dels immigrants recollits a alta mar pel Montfalcó.

Romeva demana a la Comissió europea i al Consell europeu un conveni de salvament que garanteixi un sistema ràpid d?acollida i atenció a les persones migrades.

(segueix…)


L?eurodiputat d?ICV ha fet aquesta petició després que la setmana passada un remolcador espanyol rescatés 26 nàufrags procedents de Costa d?Ivori en aigües de Líbia.

L?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, Raül Romeva, ha preguntat avui al Consell europeu i a la Comissió Europea si aquestes institucions europees no veuen necessàries les competències en matèria d?immigració, com un conveni de salvament, per fer front de manera eficaç l?acollida i atenció a les persones migrades.

Romeva ha fet aquestes preguntes després que la setmana passada un remolcador espanyol rescatés 26 nàufrags procedents de Costa d?Ivori en aigües líbies i tant les autoritats de Líbia com les de Malta i Itàlia rebutgessin fer-se càrrec de les persones migrades.

En aquest sentit, Romeva considera ?il?lògic que les autoritats estatals i europees s?hagin desentès davant d?aquesta situació i que hagi hagut de ser Espanya, un país que es troba a 750 milles nàutiques del lloc on es trobaven els immigrants ? uns tres dies de navegació- el que es fes càrrec del rescat quan hi havia altres països de la UE més a prop?.

Segons l?eurodiputat d?ICV, es podria haver evitat el viatge en pèssimes condicions tant pels nàufrags, que per l?estat del cayuco haurien mort al cap de poques hores i que necessitaven atenció mèdica, com per la tripulació, que va veure multiplicat per cinc les persones a bord d?un vaixell de poques dimensions.

?Sabem que en aquests casos la Comissió i el consell diuen no tenir competències perquè recauen en els Estats que poden decidir com actuar, la qual cosa es tradueix en la majoria de casos en immobilisme i no intervenció?, ha sentenciat Romeva.

Per això, l?eurodiputat d?ICV ha preguntat a la Comssió i al Consell Europeu i no creuen que haurien de tenir aquestes competències en immigració i si no creu la Comissió que és necessari aquest conveni de salvament amb mandat únic que garanteixi un sistema ràpid d?acollida i atenció

Finalment, Romeva també ha demanat que tant el Consell com la Comissió Europea dotin als països de la ribera nord del Mediterrani dels recursos necessaris per fer front a la immigració.

Font foto: El Periodico/TVE

Immigració clandestina – situació de menors: la Comissió respon

0

La Comissió Europea, a través del Comissari Frattini, em respon a la pregunta escrita E-5748/06 relativa a la situació dels menors i la inmigració clandestina. En la pregunta posava de manifest el següent:

En relación con la inmigración clandestina, y más concretamente la de menores, las prácticas de retención de las personas interpeladas, al uso hoy en día, constituyen una violación de lo dispuesto en la Convención internacional sobre los derechos del niño, de 20 de noviembre de 1989, de la que son signatarios todos los Estados miembros, por cuanto que en el apartado 1 del artículo 3 de la misma se establece que "en todas las medidas concernientes a los niños que tomen las instituciones públicas o privadas de bienestar social, los tribunales,  (segueix…)

las autoridades administrativas o los órganos legislativos, una consideración primordial será el interés superior del niño", y, en su art. 37, que "ningún niño [será] privado de su libertad ilegal o arbitrariamente". Los centros de retención crecen en tamaño, y el trato dispensado a los niños es cada vez más deshumanizado. Los locales habilitados para el efecto se asemejan a campos de retención. Es cada vez más frecuente encontrar en ellos a familias enteras, con niños de corta edad e incluso en período de lactancia.Los niños no acompañados que entran a territorio español son expulsados sin amparo legal y sin vigilancia por cuanto atañe a su salud física. La situación es parecida en el caso francés: en 2006, de los 381 menores extranjeros no acompañados que llegaron ilegalmente al aeropuerto de Roissy, 213 fueron repatriados. Recordemos que estos menores no han agredido a nadie ni han dañado bienes, y que, en cualquier caso, una retención siempre debe estar supeditada al principio de proporcionalidad. La Directiva 2001/40/CE[1] de 28 de mayo de 2001 (art. 4), exhorta a los Estados miembros a que velen por el derecho de los nacionales de terceros países a interponer un recurso contra la ejecución de la decisión. Suelen existir, sin embargo, dos modos de extrañamiento: la expulsión, que se efectúa en virtud de una decisión administrativa con arreglo a un procedimiento formal, y la denegación de entrada, que se formaliza en la mayoría de los casos mediante un simple levantamiento de acta, sin posibilidad de recurso.

¿Qué gestiones piensa emprender la Comisión para investigar estas violaciones de los derechos de los menores?

¿De qué modo se cerciora de que los Estados miembros respetan los derechos de los menores durante los procedimientos de retención, máxime sabiendo que la mera retención ya constituye una violación de sus derechos? ¿Cómo garantiza la Comisión el pleno cumplimiento del art. 4 de la Directiva 2001/40/CE por los Estados miembros, tomando en consideración la distinción entre denegación de entrada y expulsión?  

E-5748/06ES: Resposta del Sr. Frattini en nom de la Comissió (23.2.2007)

Los derechos de los menores, en general, es un tema que ha recibido la más alta prioridad por parte de esta Comisión cuando diseñó sus prioridades para su mandato 2005-2009. Esto quedó patente, entre otras cosas, por la adopción de la Comunicación "Hacia una Estrategia de la Unión Europea sobre los Derechos de la Infancia" el 4 de julio de 2006[2].

Esta Comunicación presenta las medidas que deben tomarse tanto en políticas internas como externas de la Unión. Ello incluye, en especial, los derechos de todos los menores en el territorio de la Unión (no sólo de sus ciudadanos), incluyendo por lo tanto a los menores inmigrantes ilegales.

En especial, por lo que respecta a los procedimientos de expulsión e internamiento temporal de personas, incluidos los menores, la Comisión presentó el 1 de septiembre de 2005 una Propuesta de Directiva del Parlamento europeo y del Consejo relativa a procedimientos y normas comunes en los Estados miembros para el retorno de los nacionales de terceros países que se encuentren ilegalmente en su territorio[3], que fue objeto, antes de su adopción por la Comisión, de un examen profundizado para asegurar su compatibilidad con los derechos fundamentales como principios generales de Derecho comunitario, así como con el Derecho Internacional y con las obligaciones de derechos humanos derivadas del Convenio Europeo de Derechos Humanos. En este proyecto de Directiva, la Comisión propuso normas comunes que también prevén ? como medida de último recurso ? el internamiento temporal de menores; sin embargo, esto va acompañado de múltiples salvaguardias destinadas a tener en cuenta el mejor interés del niño objeto de la expulsión, a saber:

– El artículo 5 de la Directiva propuesta obliga expresamente a los Estados miembros a tener en cuenta el interés superior del niño de conformidad con la Convención sobre los Derechos del Niño de las Naciones Unidas de 1989 al aplicar esta Directiva;

– El artículo 6, apartado 4, prevé que no se expedirá ninguna decisión de retorno cuando los Estados miembros estén sujetos a obligaciones resultantes de los derechos fundamentales derivadas, por ejemplo, del Convenio europeo para la protección de los derechos humanos, tales como el derecho de no devolución, el derecho a la educación y el derecho a la unidad familiar. De haberse expedido ya una decisión de retorno, ésta se retirará;

– El artículo 8, apartado 2, letra a) obliga a los Estados miembros a aplazar la ejecución de una orden de expulsión cuando haya falta de garantía de que los menores no acompañados puedan ser entregados en el punto de salida o de llegada a un miembro de la familia, un representante equivalente, un tutor del menor o a un funcionario competente del país de retorno, tras una evaluación de las condiciones a las que se retornaría al menor;

– El artículo 13 hace aplicable el artículo 18 (sobre los menores) y el artículo 19 (sobre los menores no acompañados) de la Directiva 2003/9/CE[4] sobre las condiciones de estancia de los solicitantes de asilo a los niños respecto de los cuales se ha aplazado la ejecución de una decisión de retorno o que no pueden ser expulsados;

– El artículo 15 trata sobre las condiciones del internamiento temporal. Prevé que los Estados miembros garantizarán que no se mantenga a menores sujetos a internamiento temporal en centros penitenciarios comunes. Se separará a los menores no acompañados de los adultos, a menos que se considere que el interés superior del niño aconseja no hacerlo.

Por tanto, la Comisión no puede suscribir la declaración general hecha por Su Señoría de que el internamiento temporal de niños, como tal, incumple la normativa internacional y en especial la Convención de las Naciones Unidas sobre los Derechos del Niño. Siempre que se respeten todas las salvaguardias para garantizar el mejor interés del menor (por ejemplo, el derecho a realizar actividades lúdicas y recreativas, así como el derecho a la educación y a la vida familiar), el internamiento temporal de los niños puede ser una medida legítima de último recurso para garantizar la expulsión de nacionales de terceros países ilegales, incluidos los menores.

La Comisión hará todo lo posible por que se adopte esta Directiva cuanto antes, a fin de garantizar que todos los Estados miembros apliquen las elevadas normas de protección mencionadas anteriormente a los menores objeto de internamiento temporal.

Por lo que respecta al artículo 4 de la Directiva 2001/40/CE relativa al reconocimiento mutuo de las decisiones en materia de expulsión de nacionales de terceros países[5], cabe subrayar que esta disposición sólo se aplica a los casos en que una decisión de expulsión expedida por un Estado miembro es reconocida y ejecutada por otro Estado miembro. La Comisión, en su papel de "guardiana del Derecho comunitario" previsto en el artículo 211 del Tratado CE, está supervisando la correcta transposición y aplicación de esta disposición. La Comisión no ha recibido hasta ahora ninguna denuncia que indique que los Estados miembros no garantizarán correctamente el cumplimiento de esta Directiva.

 


[1]     DO L 6 del 11.1.2001, p.3

[2]     COM (2006) 367 final

[3]     COM (2005) 391 final

[4]     Directiva 2003/9/CE del Consejo, de 27 de enero de 2003, por la que se aprueban normas mínimas para la acogida de los solicitantes de asilo en los Estados miembros, DO L 31 de 6.2.2003.

[5]     DO L 149 de 2.6.2001.

Foto: curs d’idiomes per a joves immigrants. Font: BBC 

 

La UE punxa en matèria d?immigració

3

Diversos mitjans publiquen avui entrevistes al Comissari Franco Frattini, responsable de la cartera de Seguretat i Justícia de la Comissió Europea (veure per exemple la que signa Beatriz Navarro a La Vanguardia, o Ana Carbajosa a El Pais), entrevistes que, per altra banda, comparteixen protagonisme amb la compareixença ahir del Ministre d?Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per tractar precisament del mateix afer: la immigració. És evident que aquesta és cada cop més una qüestió central pel què fa al procés de construcció europea, i precisament per això resulta preocupant que hi hagi tan poca voluntat política de part dels governs per tal de fer-hi front de manera immediata, responsable i efectiva. En aquest sentit, però, (segueix…)

i tot i que comparteixo completament la demanda del govern espanyol cap a la resta de governs de la UE per tal que aquests s?impliquin més en la gestió del fenomen immigratori, considero que s?està posant excessiu èmfasi al fet de controlar les fronteres i de comptar amb efectius duaners que, a través de l?Agència Europea de Fronteres (Frontex), vigilin les nostres costes, i s?està deixant de banda la qüestió més decisiva de tot aquest procés, la de la necessitat d?establir i millorar la gestió dels fluxos migratoris a escala europea.

I és que, un cop més, cal assumir els fets següents: Primer, que la gent seguirà venint a Europa, ja sigui en pastera, cayuco, a peu, nedant, en moto aquàtica, saltant tanques, o de la manera que sigui. I això és impossible d?aturar per la via policial/militar/fronterera (malgrat tot he de dir que trobo que hi ha alguna cosa positiva en aquest augment de la vigilància marítima, i és que tenint en compte els riscos que molta d?aquesta gent corre per venir a Europa, els accidents es multipliquen, i les morts en alta mar també. Incrementar la vigilància pot servir, entre d?altres coses, per prevenir alguns d?aquests accidents, i per respondre?n més ràpidament quan aquests es produeixin). I segon, que contínuament escoltem com la població de la UE està envellint i que necessitem l?arribada de població immigrada per mantenir els nostres sistemes de pensions i de seguretat social. La hipocresia aquí és sublim, ja que mentre no millorem els fluxes regulars, contractem en tots els sectors persones immigrades en règim de total precarietat i absoluta indefensió;

A partir d?aquí, el debat, les propostes i les mesures a prendre no poden defugir aquesta dimensió complexa, i no poden quedar reduïdes a com posar parets al mar per tal que no vinguin, o a signar acords amb els països veïns per repatriar-los un cop hagin aconseguit arribar. La responsabilitat europea, espanyola, i també catalana (en funció, entre d?altres, de les competències que cada cop més tenim) passen per fer apostes a curt, mig i llarg termini amb l?objectiu de regular, de manera multidimensional, aquest fenomen. Tanmateix, confesso que ara com ara la meva frustració és també triple: a escala europea, a escala espanyola i a escala catalana. Primer, a escala europea per què constato la ceguesa irresponsable amb la qual alguns governs europeus enfoquen la qüestió, considerant-la exclusivament un ?problema? dels ?països de la frontera sud? com Espanya, Itàlia o Malta, i reduint la seva possible implicació en fer funcionar Frontex. I parlo de ceguesa perquè molts d?aquests governs no han entès encara que la gent que creua el Mediterrani no ve de vacances a aquests països surenys, sinó que ve a treballar a Europa, a tota ella;

Segon, a escala espanyola constato com la manca de coordinació -i una certa ?mala fe?-, duu a situacions com les que hem viscut aquest estiu en què es transporten i s?abandonen persones com si es tractessin de gossos abandonats, sense informar-ne les autoritats i entitats assistencials de la comunitat autònoma de destí, i provocant per tant un problema d?atenció. Al mateix temps, les dificultats que mostren els destins més immediats (com per exemple Canàries) és obvi que reclamen també d?una atenció per part del govern central i d?una solidaritat intercomunitària que fins ara ha resultat ésser totalment insuficient;

Finalment, a escala catalana, no amago la meva gran preocupació en veure com per a alguna gent el dret a vot ha d?estar vinculat al deure de parlar català. Vagi per endavant que estic totalment d?acord amb què la gent que viu i treballa a Catalunya té el deure d?aprendre el català, per simple supervivència, és clar, però també per respecte. Tanmateix, en cap cas puc compartir que calgui passar un examen de catalanitat per tenir els drets civils i polítics que tot ésser humà ha de veure respectats, i això inclou el dret a vot. I és que, quin és el grau de catalanitat acceptable? Amb quina mesura es medeix? Qui està en condicions de determinar-ne la idoneïtat? Ara fa uns anys els contraris al sufragi femení argumentaven que les dones no podien votar perquè no tenien prou criteri, i no fa pas massa encara escoltàvem qui defensava que determinades classes socials no haurien de poder votar perquè desvirtuaven el resultats, també per falta de criteri. Avui comptem amb un ampli consens sobre l?absurditat d?aquests plantejaments que, per altra banda, no són gaire diferents a la proposta de condicionar el vot dels immigrants al seu coneixement del català (o de l?espanyol). Per què això s?ha d’exigir a algú que, per ventura, ha arribat en pastera o cayuco, i no en canvi a qui ha arribat en línea regular des de Sevilla, Frankfurt o Paris?

El dret a vot ha de ser per a tothom, sense distincions, i a partir d?aquí, de manera paral·lela i complementària, però mai substitutòria, cal invertir en polítiques d?inserció que incloguin, lògicament, l’aprenentatge del català/espanyol. Per altra banda, ja va essent hora que assumim que la Catalunya -així com els costums catalans, i segurament la llengua catalana- d?aquí a uns anys o dècades no tindrà res a veure amb l?actual. De la mateixa manera que la d?ara és força diferent a la de fa 20, 30 o 40 anys. I això, que és un fet, o ho assumim aviat i en traiem profit, positivant i potenciant aquest dinamisme transformador, seduïnt des d?un catalanisme integrador enlloc d?intimidant des d?un catalanisme defensiu, agressiu i excloent, o viurem en una situació de conflicte permanent que no beneficiarà ningú.

Font foto: AP, BBC