Amb motiu de les denúncies que rebem de diferents ONG i fent un seguiment de la lamentable situació que pateixen les persones migrades en situació irregular a Catalunya, l’Estat espanyol i a la Unió Europea, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea demanant que reaccioni davant la situació de crisi humanitària que generen els Centres d'Internament d'Estrangers .
Confio que avui, 18 de desembre, dia Internacional de les persones migrades , sigui també un dia de lluita i reivindicació pel tancament definitiu dels Centres d'Internament d'Estrangers i per un món millor .
******
Con motivo de las denuncias que recibimos de diferentes ONGs y haciendo un seguimiento de la lamentable situación que sufren las personas migradas en situación irregular en Catalunya, España y en la Unión Europea, he presentado una pregunta escrita a la Comisión Europea pidiendo que reaccione frente a la sitaución de crisis humanitaria que generan los Centros de Internamiento de Extranjeros.
Esperamos que el próximo 18 de Diciembre, día Internacional de las personas migradas, sea también un día de lucha y reivindicación por el cierre definitivo de los Centros de Internamiento de Extrajeros y por un mundo mejor.
PREGUNTA de Raül Romeva i Rueda, Verdes/ALE a la Comisión Europea sobre la situación de los CIEs (Centros de Internamiento de Extranjeros) en España
Dadas las recientes denuncias de agresiones policiales en el CIE de Valencia bajo la campaña CIE no1 y considerando que el juzgado de instrucción n° 3 de Valencia iniciará una investigación sobre el tema.
Dado que no es la primera vez que se denuncian irregularidades y violaciones a los derechos humanos en los CIEs Españoles. Concretamente, es demoledor el Informe CEAR situación CIE en España2 donde se estudia la situación de 3 CIES: el Aluche (Madrid), Capuchinos (Málaga) y Zapadores (Valencia). En éste, se denuncia que el 40% de los entrevistados recibieron malos tratos y se documenta el hacinamiento en las celdas, la ausencia de inodoros, la falta de intimidad en baños, la ausencia de luz natural, la imposibilidad de tener acceso directo al fiscal o juez o solicitar asilo, entre otras denuncias. CEAR concluye que los CIES son agujeros negros del Estado de Derecho y pide su Cierre. Éste fue realizado por encargo de la Comisión Europea y con financiación del Fondo Europeo para los Refugiados el estudio DEVAS.
Considerando el Informe Anual de SOS Racismo 20103 que denuncia la creación de CIEs de manera improvisada en lugares inseguro e inhumanos, donde los retenidos no pueden denunciar la vulneración de sus derechos. La red Migreurop pide reiteradamente que se garantice el acceso por ley de la sociedad civil en los CIEs y su transparencia.
Sabiendo que la ONU llamó a España a regular los CIEs y garantizar las condiciones de vida de los retenidos, el acceso a la información, asistencia legal y atención médica en sus recomendaciones del documento publicado por el Comité para la Eliminación de la Discriminación Racial (CERD) en Marzo 2011. Visto que la Directiva de Retorno no ha mejorado la situación de personas irregulares en España, las que viven una situación de crisis humanitaria.
¿Conoce la Comisión el resultado del informe CEAR que ella misma financió?¿Ha hecho llegar alguna comunicación al Gobierno español al respecto? En caso contrario, ¿cómo garantizará el cumplimento de la Carta Fundamental de Derechos Humanos de la UE? ¿ Qué acciones tomará frente a la situación de crisis humanitaria en España?
Ahir vaig tenir l’honor de ser a l’Ajuntament
de Barcelona on diversos estudiants de secundària ens varen entregar a en Carles
Campuzano (Congrés Diputats), Manel Vila (Ajuntament de Barcelona) i servidor
(Parlament Europeu) el manifest que han estat treballant durant mesos en el marc
del projecte Conectando Mundos impulsat per IntermonOxfam. El tema d’enguany
era la immigració i el racisme.
Personalment vaig gaudir molt de l’intercanvi d’opinions,
per cert molt treballades, i confio que al final hauran acabat també ells i elles amb la sensació que el motor del
canvi social no es pot aturar, sinó que ha d’estar en permanent funcionament,
malgrat la dificultat i la complexitat.
Vaig trobar especialment suggerent la metàfora
del puzzle, amb el qual els i les mestres d’aquestes escoles (que venien de tot
l’Estat) han treballat la importància d’entendre com totes les peces són necessàries
(de fet imprescindibles), però cap d’elles, per si mateixa, és suficient.
A continuació adjunto la nota de premsa d'IntermonOxfam en què expliquen la cerimònia d'entrega del manifest, el qual ens
hem compromès a promoure en el si de les nostres institucions:
El Consell de Ministres de l’Interior de la UE es va reunir ahir, a Luxemburg, amb un dels temes més complexos dels darrers anys sobre la taula: la gestió dels creixents fluxes migratoris provinents del Nord d’Àfrica, i especialment de Líbia.
Després de llegir les conclusions em satisfà veure com, entre d’altres propostes, alguns dels Estats membre es van oferir per a rebre contingents de refugiats. Ja era hora!
Tanmateix, el problema és molt més gran que això. Segons l’ACNUR, hi ha més de 8.000 persones refugiades a Líbia, i 3000 que sol·liciten asil. Totes aquestes persones reclamen protecció.
Seria del tot irresponsable per part de la UE desentedre’s de la situació fent-ne exclusivament responsables els països veïns a Líbia. Donat que les operacions militars a Líbia han estat principalment motivades pel deure de protegir (Responsibility to Protect), és imperatiu que els Estats membre n’assumeixin el corolari, és a dir, l’acollida d’aquella gent que en fuig.
Per altra banda, lamento un cop més (l’enèssim) que els Estats membres només es posin d’acord en una resposta comuna: l’enfortiment de l’Agència Frontex.
Com podem demanar que l’Agència emprengui les negociacions d’un acord amb les autoritats egípcies, líbies o tunisianes, quan aquestes es troben en aquests moments en plena transició democràtica? Quin sentit té suggerir el desplaçament d’una nova operació de l’Agencia Frontex a Malta quan aquesta no té cap competència a l’hora d’identificar demandants d’asil (això correspon als Estats)?
Un cop més lamento el joc de pìng-pong entre determinats Estats membre, que no només trobo inacceptable tenint en compte la situació extremadament preocupant de les persones migrants, sinó que, a més, considero que les amenaces que alguns fan apel·lant a la reintroducció de controls a les fronteres internes suposa un atemptat a les ambicions del projecte europeu i a la solidaritat que se li associa.
En canvi, seria molt més pertinent la concessió de permisos d’estada i de treball temporals, així com l’aplicació rigorosa del dret al reagrupament familiar, sobretot dels tunisians. Això, a més de molt més humanitari, suposaria un senyal més fort en favor les legítmes aspiracions de llibertat que flueixen per aquella zona.
Si tingués cabells, aquest matí se m'haurien posat de punta en llegir la crònica del corresponsal d'El Pais a Itàlia, Miguel Mora, relativa a la visita de Berlusconi a Lampedusa (Berlusconi fabrica la realidad en Lampedusa).
Si no fós perquè sóc més que conscient que es tracta d'una noticia, podríem arribar a pensar que l'escrit del periodista és un relat que va d'un president caricaturitzat.
El drama, però, és que no és ficció, sinó realitat, la crua realitat.
L'escenari: la plaça de l'ajuntament de Lampedusa, prèviament netejada per a l'ocasió d'escombraries, orines i defecacions.
El context: la crítica situació que viu l'illa italiana després de l'arribada (comprensible i esperada a la vegada) de gairebé 18.000 immigrants des de principis d'any.
La resposta de Berlusconi?, aquesta:
"En 60 horas Lampedusa estará limpia de inmigrantes. Ya han empezado a llegar los barcos que se los llevarán. Hoy me he comprado una casa en la isla que he visto por Internet. He pagado 1,5 millones de euros y he ido a verla con el prefecto de la emergencia. No me gusta mucho, tendré que hacer unas obras. Así que ahora seré yo también lampedusiano. Uno de los vuestros". En ese momento, se oyó a una señora del público comentar:" "Si le facilitamos también una jovencita, seguro que vuelve".
Berlusconi prosiguió: "He visto que tenéis poco verde, haremos un Plan Verde con flora mediterránea el próximo otoño y un campo de golf. Los colores de las casas del puerto los cambiaremos, haremos un Plan Colores. Además, daremos gasoil gratis durante un año a los pescadores. Y os quitaremos los impuestos durante 12 meses. He decidido además proponeros para el premio Nobel de la Paz, porque sois la frontera entre la civilización africana y el bienestar europeo. He comprado los pesqueros de los tunecinos, para que no puedan volver a usarlos. Y he dado orden a RAI y Mediaset para que emitan anuncios y reportajes sobre Lampedusa, con el fin de que vengan muchos turistas italianos".
Quina sort que tenim, pensaran alguns, que Berlusconi és italià, i no català. Malauradament, escolto i veig coses per aquí (parlo de Catalunya) que semblen, sinó copiades almenys sí inspirades en Berlusconi, el lampedusià.
Avui votarem un informe prou important per a allò que anomenem l'Europa de les persones. Es tracta de la Directiva de Permís Únic, o Single application procedure for residence and work. Report: Véronique Mathieu (A7-0265/2010) Report on the proposal for a directive of the European Parliament and of the Council on a single application procedure for a single permit for third-country nationals to reside and work in the territory of a Member State and on a common set of rights for third-country workers legally residing in a Member State [COM(2007)0638 - C6-0470/2007 - 2007/0229(COD)]
El cas és que aquest assumpte va provocar un cert debat en el sí del nostre Grup, Verds/ALE, en els habituals termes de si es considerava que la proposta de Directiva era suficientment ambiciosa per votar-hi a favor (malgrat queda lluny de les nostres expectatives) o si, al contrari, podria suposar un problema en el futur.
Val a dir que el debat va ser dificil, i complex, i va determinar que alguns optessin per votar a favor (una mena de Sí, però) i els qui vàrem defensar l'Abstenció pels motius que seguidament explico:
Començo per dir que jo no estic a favor de votar en contra d'aquest text, ja que estic totalment d'acord que la UE necessita una directiva marc que ampari totes les persones treballadores de tercers països, així com els seus drets.
No obstant això, la directiva tal com ens ha arribat finalment després de mesos de circular per diversos comitès, despachos i comissions, exclou a una gran quantitat de categories com els treballadors de temporada, els destinats per la seva empresa, els refugiats i els treballadors desplaçats ...
Personalment m'oposo a la segregació de les persones treballadores en més categories i encara més a que es concedeixi un tracte diferenciat a algunes d'aquestes persones dotant-les, a elles i als seus familiars, de menys drets que a d'altres.
És cert, cal dir-ho també, que algunes d'aquestes categories estan cobertes per altres directives, peró si agafem, per exemple la proposta de la Comissió sobre els treballadors de temporada, és fàcil adonar-se que aquestes directrius no són suficients en termes de drets.
Per tot plegat defenso, com d'altres companys dins del grup, que cal apostar per un marc comú per a totes les persones treballadores, ja que això permetria unificar la legislació en els llocs de treball i no posar en risc, conseqüentment, la integració de les persones migrants a la UE, així com la cohesió a la UE.
Cal dir que al llarg de les negociacions s'han guanyat importants coses que estan incorporades en la proposta de directiva que avui votem, com ara que la portabilitat de les pensions cap a tercers països no estigui condicionada a l'existència d'acords bilaterals.
Tanmateix, insisteixo, em temo que l'objectiu central que alguns defensem, és a dir, la igualtat de tracte i la no discriminació de totes les persones treballadores en el si de la UE, no está prou ben garantit en el text.
Per tot això he optat per abstenir-me a la votació d'aquest migdia si finalment acaben passant (és a dir, s'adopten) les esmenes sobre la restricció de l'àmbit d'aplicació.
L'article que l'assagista i politòleg Sami Naïr publica avui a El Periódico ("Els atacs a immigrants al país transalpí") és un magnífic avís per a navegants en relació a què podria passar si prospera la proposta feta a Vic de no incloure les persones immigrades al padró. Alguns hi veuran el paral.lelisme exagerat. No ho és pas. No fa pas tant que a Itàlia pensaven que mai passaria allò que avui està passant. I si passa és per què, com diu Sami Naïr, mentre s'ha anat gestant massa gent ha mirat cap a una altra banda. Com diu Naïr: Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica. No oblidem per altra banda que, tant allò que s'esdevé a Itàlia, com els forats que té la nova Llei d'Estrangeria, són simples derivades d'aquella famosa Directiva del Retorn (o de la Vergonya), que alguns vàrem combatre durament, però que finalment va ser aprovada per les actuals majories existents a l'Eurocambra. Diguem-ho clar: Ni Vic en particular ni Catalunya en general són comparables amb la situació de la Itàlia actual, ni de bon tros. Tanmateix, si permetem i promovem certes actituds ens hi podriem acabar semblant massa. I això, francament, em fa un pànic terrible.
Confio encara amb què primi el sentit comú de tots plegats que s'arxivi definitivament la proposta en discusió, i que comencem a treballar per una Catalunya integradora i escrupolosament respectuosa i promotora dels drets humans que ens permeti sentir-nos-en orgullosos, cosa que, ara com ara, molts italians i italianes no poden dir del seu país. I la millor manera de fer-ho és no relacionar presència d’estrangers i crisi d’ocupació, cosa que vol dir concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social.
Estic seguint amb astorament i precupació el debat sobre la mesura proposada per l'Ajuntament de Vic. Hem de ser molt conscients que les conseqüències que tindrà l'exclusió de persones immigrades del padró no seran, només, de dimensió catalana, sinó europea. És per això que he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea, alertant de la gravetat de la proposta i dels riscos de la mateixa (veure la nota que vàrem fer-ne ahir, pels mitjans), i demanant que s'hi impliquin:
Pregunta de Raül Romeva a la Comisión Europea sobre el Trato discriminatorio hacia inmigrantes sin papeles en Vic
Según ha anunciado su alcalde, el equipo de gobierno del ayuntamiento de Vic (Barcelona) tiene intención de aprobar una modificación de las normas de empadronamiento, donde se pretende endurecer los criterios para poder empadronarse, hasta el punto que excluiría a los inmigrantes sin los papeles en regla. Esto dejaría a este colectivo sin el acceso a los servicios sociales básicos para una vida digna. Además, no hay que olvidar que dejar de registrar a los habitantes de facto en los municipios podría causar graves problemas censales para los Estados miembros.
En todo caso, y más allá de la connotaciones xenófobas que esta medida presenta, se plantean serias dudas sobre la legalidad de la normativa propuesta. De hecho contravendría la Leyde Bases de Règimen Local de 1995, donde se establece que "toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el padrón del municipio en el que reside habitualmente", y hay serias dudas sobre su consitucionalidad en España. Además, se trata también de una cuestión de índole europea, en cuanto a que se pueden estar vulnerando valores fundamentales de no discriminación de la Unión. Además, va en la dirección contraria a la Decisión marco 2008/913,relativa a la lucha contra determinadas formas y manifestaciones de racismo y xenofobia mediante el Derecho Penal, y que debe ser transpuesta este mismo año y el espíritu del punto 6 Programa Común para la Integración Marcopara la integración de los nacionales de terceros países en la Unión Europea de 2005 (COM/2005/0389).
Por todo ello, ¿qué opina la Comisiónsobre la norma propuesta? ¿Considera la Comisiónque se trata de una medida de caràcter xenófobo? ¿No cree que de entrar en vigor se trataría de una violación de la Cartade Derechos Fundamentales, en concreto sus artículos 21, 34, 35 y 36? De ser así, ¿qué medidas piensa tomar la Comisiónpara evitar que propere lo que sería un grave precedente? ¿Tiene intención la Comisiónde impulsar algún tipo de legislación concreta para evitar que prosperen en la Uniónsituacionescomo ésta o la de Rosarno, en Italia?
Dissabte vaig participar com a ponent, a A Coruna, en el II Seminario pola Abolició de la Tauromaquia, per explicar totes les coses he fet, i vull seguir fent, des del Parlament Europeu, per acabar amb la Tauromàquia, començant per tancar l'aixeta a les subvencions públiques que mantenen viva l'activitat. Vaig compartir taula amb Jordi Casamitjana, del CAS. Diumenge al matí vaig participar en la bicicletada organitzada per SOS Racisme en contra dels Centre d'Internament de les Persones Immigrades (CIES), com el de la Zona Franca. Hi vàrem anar amb tota la família, a més a més de amb en Ricard Gomà i en David Cid, i vàrem acompanyar una nodrida representació ciutadana. Entre d'altres compromisos, he adoptat el de treballar per la Derogació de la nefasta Directiva del Retorn adoptada pel Parlament Europeu ara fa un any. (segueix...)
Dimarts vaig convidar a Brussel.les una delegació d'entitats i col.lectius de persones que conformen allò que anomenem la nova ciutadania catalana. És a dir, gent que ha nascut fora de Catalunya, però que un dia van decidir venir a viure aquí, on treballen, cotitzen i estan obligades a complir amb la llei com tothom. El problema és, però, que si bé tothom tenim clar que són persones que han de complir amb les mateixes obligacions i deures que qualsevol, no tothom coincideix en el fet que, al mateix temps, és just i legítim que comptin amb els mateixos drets. Un dels qui no comparteix aquesta petició de 'a iguals deures, iguals drets', és el candidat de CiU al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, qui ja en un article a El Temps advertia dels 'riscos' de concedir un dels drets més bàsics com és el del sufragi, tant actiu (votar) com passiu (ser votat), a aquesta nova ciutadania. Per altra banda, confesso també que m'inquieta força les simpaties que l'amic Tremosa té amb un partit, el Vlaams Belang, el qual forma grup a Brussel.les i Estrasburg amb partits tan significats amb les tesis d'extrema dreta com la Lega Norte o el Front Nacional francès. De tot això en vàrem parlar a Brussel.les amb les entitats, vàrem
intercanviar punts de vista, vaig escoltar les seves propostes i
peticions i em vaig comprometre a seguir-hi treballant des del
Parlament Europeu en el cas de renovar la confiança de l'electorat. I, com no, vaig alertar que els vents que bufen no són necessàriament favorables a moltes de les tesis que algunes i alguns defensem. Caldrà, per tant, implicar-s'hi amb ganes i convicció. (segueix...)
Un incident recent que ha tingut lloc entre una persona coneguda (de fet una bona amiga) i la companyia aèria Ryanair ha estat motiu que dirigís la següent pregunta a la Comissió Europea, bàsicament per què penso que segurament no és un fet aïllat i que, en qualsevol cas, cal aturar aquesta mena de discriminacions inmediatament:
Pregunta de Raül Romeva a la Comissión Europea sobre la vulneración de los derechos de los pasajeros inmigrantes por Ryanair
El pasado miércoles 1 de abril de 2009, en el aeropuerto de Ryanair de Girona, se le denegó el embarque para el vuelo con destino Granada a la pasajera María Delfina Rossi, de nacionalidad argentina. El motivo de dicha denegación fue que la pasajera, de nacionalidad argentina pero con permiso de residencia en España -y finalizando los trámites para la obtención de la ciudadanía española- presentó su tarjeta de residente como documento identificativo, que además especifica que es familiar de persona con ciudadanía comunitaria y con vigencia hasta 2012. Es por lo tanto un documento perfectamente válido, pues se trata de un documento oficial expedido por el Estado y cumple con la función identificativa que se requiere en los recintos aeroportuarios.
La majoria de l'Eurocambra va aprovar ahir que s'imposin sancions penals a empresaris que contractin persones immigrades en situació irregular en determinades circumstàncies, malgrat que la votació final, la de la proposta legislativa, es va posposar fins el proper plenari per tal que el Consell hi inclogui una declaració que garanteixi que les disposicions sobre la subcontratació podran ser objecte de modificacions en el futur. La Directiva contempla alguns càstigs, en forma de multes o d'exclusió de las subvencions i ajuts públics, inclosos els de la UE, por un període de cinc anys. Jo, com la resta del meu Grup (Verds/ALE) i de la GUE, vaig votar contra la proposta de l'informe Parlamentari (Informe Claudio Fava (A6-0026/2009) sobre las Sanciones aplicables a los empresarios de residentes ilegales nacionales de terceros países en relación con la Propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se establecen sanciones aplicables a los empresarios de residentes ilegales nacionales de terceros países [COM(2007)0249 - C6-0143/2007 - 2007/0094(COD)]) i a favor de posposar la votació de la proposta legislativa. Per què? Doncs perquè considero que, si bé és obligat i urgent adoptar una actitud de fermesa i de mà dura contra els empresaris explotadors i sense escrúpols, això no pot ser en detriment dels drets d'aquelles persones a qui diem voler ajudar. I és que, tal i com está redactada la proposta, fruit del pacte PPE-ALDE-PSE, es fa difícil imaginar com una persona en situació irregular a qui se la força a treballar de manera il.legal (sense contracte) denunciarà la seva situació quan sap perfectament que fent-ho s'exposa a ser expulsada del país, encara que els costos de l'expulsió vagin a compte de l'explotador. En definitiva, la mesura és necessària, però no en els termes en què ha estat redactada. Un exemple més, em temo, de la deriva securitaria que està tenint el debat sobre la immigració a les institucions europees, i que es podria accentuar segons com quedi la configuració de l'Eurocambra el proper mes de juny.
Interessant aquesta notícia apareguda fa uns díes al Corriere de la Sera, en la qual es recull una entrevista a Agostino Marchetto, Secretari del Pontifici Consell de les Persones Migrades. Marchetto acusa directament el govern de Berlusconi de fer una política de rebaixes en quant als drets de la població migrada. Allò interessant de la noticia no és constatar que el govern, i especialment el Ministre d'Interior, Roberto Maroni, estan impulsant una política manifestament restrictiva (Maroni pertany a la Lega i no ha amagat mai les seves postures racistes i xenòfobes) sinó que la denúncia provingui, precisament, del Vaticà, un dels actors que han estat més determinants a l'hora de fer caure el govern plural de Prodi, i del retorn de Berlusconi. Si més no, encara que sigui un fet anecdòtic, no deixa de ser significatiu. (segueix...)
Un paso atrás en los derechos humanos (per Joan Herrera i Raül Romeva, publicat a El Pais el 09/08/08)
El pasado 17 y 18 de Junio el Parlamento Europeo sometió a debate y votación la Directiva de “Retorno”, también conocida como directiva de la vergüenza.
La articulación de las políticas de inmigración en la Unión Europea es una vieja aspiración de los y las europeístas, y también de quienes conocen de cerca la realidad de la inmigración, un fenómeno común al conjunto del continente. Esperábamos de la Unión una respuesta común a los retos de la integración, a los retos de la participación política de las personas migradas y, evidentemente, a la dramática situación de las personas que intentan acceder al continente europeo de forma irregular. Nada más y nada menos que el proceso ya iniciado tímidamente en el Consejo Europeo de Tampere en 1999.
Sin embargo, nada de ello hemos conseguido. Frente a los retos que plantea la inmigración, (segueix...)
Després del vot al Parlament Europeu sobre la Directiva del Retorn, Europa, i el Parlament Europeu en particular, torna a estar de moda. Dimecres eren Ignasi Guardans i Carles Campuzano els qui publicaven un article a El País per tal de justificar la postura de CiU en la Votació de la setmana passada -favorable-, article que avui respon, via carta al Director, la copresidenta del meu Grup (Verds/ALE) al Parlament Europeu, Mònica Frassoni, argumentant per què el nostre vot era negatiu, igual que el de molta altra gent, tot i que no vàrem ser majoritaris. La meva postura, clarament contrària a la Directiva, l'he anat exposant regularment a través d'aquest bloc (veure categoria Migracions). Tanmateix, allò que avui m'ha cridat l'atenció és la columna de Juan José Millás,El Burdel, en la qual reflexiona, amb la ironia i habilitat que el caracteritzen, sobre la necessitat de les 'persones honorables' a desfogar-se, i compara el Parlament Europeu amb un Bordell. Sóc un fan de Millás de tota la vida, i la seva columna sol ser la primera cosa que llegeixo a El País dels divendres. I és per això que no em podia passar desaparcebuda la d'avui, especialment pel tema, que lògicament m'afecta. (segueix...)
Amb
tot el rebombori de la Directiva del Retorn, hi ha d’altres temes, també relacionats de fet amb aquesta Directiva, i que han discutits i aprovats a Estrasburg (Parlament Europeu) els quals, malgrat
no comptar amb la cobertura mediàtica d’altres temes, mereixen, almenys per part
meva, una valoració/explicació. Un d’aquests temes és l’informe que va
el.laborar el meu company de grup, l’alemany Frithjoff Schimdt, en relació a l’explotació per part de
la UE dels Recursos de l’Àfrica Occidental. Recordo que una part molt important
de les persones que migren des d’Àfrica cap a la UE són d’aquella part del
continent, raó per la qual no podem amagar la nostra responsabilitat, en tant
que (segueix...)
Reconec que fins el darrer moment confiava que hi hagués algun canvi en les majories al Parlament Europeu, però ja ahir per la nit va quedar clar que l'acord entre el PPE, ALDE i UEN, juntament amb el suport del PSOE i els NI, feia molt difícil que les esmenes que havíem plantejat des de Verds/ALE i la GUE demanant la retirada de la Directiva del Retorn poguéssin comptar amb el suport necessari per guanyar. Així, la majoria ha acabat votant a favor de la proposta que venia del Consell. Durant els darrers dies he estat explicant el per què de la meva postura (veure apunts a la categoria migracions, o aquesta nota de la BBC). Avui només em queda cloure aquest cicle amb la darrera nota de premsa que hem fet en relació a aquesta Directiva, i amb un recordatori: 'Europa, si no la fas, te la fan'. I és que personalment trobo que encara hi ha molta Europa per fer, i exemples com aquest de la Directiva del Retorn em ratifiquen en la meva convicció que no totes les estratègies sobre com construir Europa són iguals: (segueix...)
Dimecres es votarà al Parlament Europeu (Estrasburg) l'informe Weber relatiu a la Directiva del Retorn. La primera esmena que hem presentat com a Grup Verds/ALE és simple i clara. Diu així: The European Parliament rejects the
Commission proposal. En cas d'aprovar-se, el text quedaria aturat i caldrà obrir novament el debat sobre com gestionar els moviments migratoris, cosa que entenem que cal fer, i que cal fer-ho, a més a més, des d'una lògica garantista pel què fa als drets de totes les persones. Aquest debat coincideix, per altra banda, amb la postura del Ministre Corbacho en relació a les polítiques de reagrupament familiar, amb el suport de CiU, en les quals ha quedat pal·lesa la deriva restrictiva del Govern del PSOE en temes d'immigració. Tot plegat no és casual, i forma part d'una preocupant generalització de la idea que els moviments migratoris només es poden gestionar des de postures dures i restrictives les quals, al cap i a la fi, acaben suposant greu vulneracions de drets fonamentals: (segueix...)
En relació a la Directiva
del Retorn (aquella que moltes ONG ja anomenen la Directiva de la vergonya, i
no els falta raó), el Consell finalment ha dictat veredicte. l seu. Però no és
definitiu. Falta que el Parlament
Europeu l’avalem, o, com espero que passi, que no ho fem. De manera que el
tema torni a la Comissió i es comenci de cap i de nou un debat que va començar
malament, i ha continuat pitjor. És per això que, si bé he de dir que les
mobilitzacions han començat tard (costa massa encara mobilitzar l’opinió pública
en temes determinats a escala europea), ho han fet amb prou força com per, com
a mínim, obrir un interessant debat. En el marc d’aquest debat, per tant, toca
manifestar clarament la postura de cadascú. A continuació exposo la meva, la
qual vàrem fer pública ahir en conèixer la decisió del Consell de Ministres. (segueix…)
Diumenge passat, Andreu Missé, corresponsal de El Paísa Brussel.les, explicava amb detall el debat que actualment tenim en el si de les institucions europees en relació a una més que pol.lèmica proposta de Directiva, la coneguda Directiva del Retorn, ja batejada per nombrosos col.lectius i ONG com la Directiva de la Vergonya. El mateix José Maria Ridao aprofitava també l'assumpte per fer un article especialment crític amb la Comissió Europea i els Estats que l'han impulsada (La Comisión hará historia). El tema és important, sens dubte, i les conseqüències en cas que s'adopti poden ser greus. El debat, doncs, està servit, i a tots els grups ens toca definir-nos al respecte. La nostra postura (ICV) l'adjunto a continuació en forma de nota de premsa difosa avui als mitjans: (segueix...)
Mentre Mariano Rajoy proposa que els immigrants signin un 'contracte d'integració' (em pregunto què hauria dit si els ho haguessin demanat als milers de persones, moltes d'elles gallegues, com el mateix Rajoy, quan fugint de la pobresa o de la guerra se'n van anar cap a Argentina, Mèxic o Bèlgica), la corresponsal de El País a Brussel.les, Ana Carbajosa ens recorda en el seu article d'avui ( Los 'ultras' europeos sacan pecho ), un cop més, la preocupant realitat que suposen els nombrosos i continuats intents de revitalitzar l'extrema dreta europea. No deixa de ser simptomàtic (tot i que a aquestes alçades ja no és ni tant sols motiu de sorpresa) el fet que per a molts d'ells el veritable referent és ... el PP. (segueix...)
El Consell de Ministres de l’Interior de la UE es va reunir ahir, a Luxemburg, amb un dels temes més complexos dels darrers anys sobre la taula: la gestió dels creixents fluxes migratoris provinents del Nord d’Àfrica, i especialment de Líbia.
Avui votarem un informe prou important per a allò que anomenem l'Europa de les persones. Es tracta de la Directiva de Permís Únic, o 
Estic seguint amb astorament i precupació el debat sobre la mesura proposada per l'Ajuntament de Vic. Hem de ser molt conscients que les conseqüències que tindrà l'exclusió de persones immigrades del padró no seran, només, de dimensió catalana, sinó europea. És per això que he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea, alertant de la gravetat de la proposta i dels riscos de la mateixa (veure 
Dissabte vaig participar com a ponent, a A Coruna, en el II Seminario pola Abolició de la Tauromaquia, per explicar totes les 
Dimarts vaig convidar a Brussel.les una delegació d'entitats i col.lectius de persones que conformen allò que anomenem la nova ciutadania catalana. És a dir, gent que ha nascut fora de Catalunya, però que un dia van decidir venir a viure aquí, on treballen, cotitzen i estan obligades a complir amb la llei com tothom. El problema és, però, que si bé tothom tenim clar que són persones que han de complir amb les mateixes obligacions i deures que qualsevol, no tothom coincideix en el fet que, al mateix temps, és just i legítim que comptin amb els mateixos drets. Un dels qui no comparteix aquesta petició de 'a iguals deures, iguals drets', és el candidat de CiU al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, qui ja en un 
Un incident recent que ha tingut lloc entre una persona coneguda (de fet una bona amiga) i la companyia aèria Ryanair ha estat motiu que dirigís la següent pregunta a la Comissió Europea, bàsicament per què penso que segurament no és un fet aïllat i que, en qualsevol cas, cal aturar aquesta mena de discriminacions inmediatament:
Després del vot al Parlament Europeu sobre la Directiva del Retorn, Europa, i el Parlament Europeu en particular, torna a estar de moda. Dimecres eren Ignasi Guardans i Carles Campuzano els qui 
Reconec que fins el darrer moment confiava que hi hagués algun canvi en les majories al Parlament Europeu, però ja ahir per la nit va quedar clar que l'acord entre el PPE, ALDE i UEN, juntament amb el suport del PSOE i els NI, feia molt difícil que les esmenes que havíem plantejat des de Verds/ALE i la GUE demanant la retirada de la Directiva del Retorn poguéssin comptar amb el suport necessari per guanyar. Així, la majoria ha acabat votant a favor de la proposta que venia del Consell. Durant els darrers dies he estat explicant el per què de la meva postura (veure apunts a la 
Dimecres es votarà al Parlament Europeu (Estrasburg) l'informe Weber relatiu a la Directiva del Retorn. La primera esmena que hem presentat com a Grup Verds/ALE és simple i clara. Diu així:
Mentre Mariano Rajoy proposa que els immigrants signin un 'contracte d'integració' (em pregunto què hauria dit si els ho haguessin demanat als milers de persones, moltes d'elles gallegues, com el mateix Rajoy, quan fugint de la pobresa o de la guerra se'n van anar cap a Argentina, Mèxic o Bèlgica), la corresponsal de El País a Brussel.les, Ana Carbajosa ens recorda en el seu article d'avui ( 
