Albert Bargués i Servane Escoffier: regatistes sense fronteres
L’11 de novembre va començar una de les regates més espectaculars de les que tenen lloc actualment: la Barcelona World Race (BWR), la qual consisteix a donar la volta al món sense escales, amb tripulacions de dues persones i en vaixells classe IMOCA Open 60. Tot i que sóc una persona apassionada pels assumptes marins, així com pels esports que exigeixen un important esforç físic (com ara la natació, la cursa a peu o el ciclisme), mai no he estat especialment aficionat a les regates de velers. En aquest cas, però, hi va haver un element que em va cridar l’atenció: un dels vaixells que hi participen navega amb l’eslògan Educació sense Fronteres. A més a més d’aquest fet, però, també em va atrapar la personalitat d’un dels dos tripulants d’aquest vaixell: n’Albert Bargués. Sigui com sigui, sense saber ben bé com, em vaig descobrir seguint amb especial interès aquest esdeveniment. Malgrat fer una bona sortida, des de l’inici es va posar de manifest que l’Educació sense Fronteres, el qual també compta entre els seus copatrocinadors amb TV3, tindria poques opcions de cara a la lluita pel triomf final, sobretot pel fet que forma part d’una generació de vaixells més antiga que la dels altres competidors. Però, tal i com un i altre cop insisteix n’Albert, el seu repte era, és, un altre: promocionar el dret universal a l’educació. (segueix…)
De tant en tant entro al lloc web de la cursa per saber com van. Ara sembla que els vaixells es troben atrapats en una zona encalmada coneguda com els doldrums. A través de les cròniques que envien per vídeo o per escrit és possible saber també com s’ho munten en aquestes condicions tan extremes, però també conèixer una mica més sobre les seves motivacions més personals.
La Vanguardia publica avui les darreres reflexions de n’Albert Bargués, titulades Regatas de Pateras, i en què fa referència al drama de la gent que, a diferència d’ell, s’embarca per necessitat o per desesperació. I destaca com el dret a l’Educació és fonamental per tal de poder escollir, entre d’altres coses, si es llencen a la mar per plaer o per què no hi veu cap altra sortida (l’adjunto sencer més avall).
Difícilment l’Educació sense Fronteres guanyarà aquesta regata, però si l’objectiu era cridar l’atenció, pel què fa a mi, almenys, ho han aconseguit. I és que, com passa en tants d’altres temes, reclamar el dret universal a l’Educació és una obvietat, però en som molt lluny encara i, precisament per això mateix, cal recordar-ho tantes vegades com faci falta, també des de la mar.
Bona sort Albert i Servane, i que els vents us siguin favorables.
Regatas de pateras, por Albert Bargués – LV, 26/11/2007Al adentrarme en plena noche con Servane y el Educación sin Fronteras en el mar de Alborán pienso en la embarcación en la que voy y en el placer que me invade al navegar, lo que quiero y me gusta. Pero también pienso que en este mar cada semana, quizá cada día, muchos seres humanos de la costa sur montan en frágiles embarcaciones y se adentran en las aguas esperando encontrar una nueva vida en la costa norte.
Pienso en esos hombres y mujeres huyendo a bordo de pateras y me digo que tamaño disparate sólo puede ser fruto de la más absoluta inconciencia o de la más terrible de las necesidades. En contraste, me veo a mí mismo en esta embarcación, equipada con las últimas tecnologías y los más precisos sistemas de seguridad. Pienso en las miles de horas necesarias para diseñarla, construirla y prepararla. Los que lo han hecho y los que estamos a bordo para volver a la misma costa de donde partimos tras dar la vuelta al mundo fuimos niños que tuvimos la gran suerte de estar bien alimentados y de contar con la herramienta indispensable para poder ser libres: la educación.
YoYo soy libre de adentrarme cuando me plazca en el mar de Alborán. Lo hago porque es mi trabajo de navegante, pero sobre todo porque he elegido ser navegante. Estos cientos de seres humanos que a diario se embarcan en una patera no han elegido serlo.
Incluso no creo equivocarme al suponer que alguno de ellos descubre sorprendido la salinidad del agua del mar el día que se embarca.
Estos hombres y mujeres sólo han contado con la educación de la supervivencia, cuya crueldad no deja espacios ni para la libertad ni para la creatividad. Sin educación, los individuos pierden la posibilidad de ser libres. Sin educación, los pueblos pierden la posibilidad de desarrollarse con autonomía y respeto a sus valores culturales.
El día que veamos partir de las costas africanas la primera regata de pateras querrá decir que hombres y mujeres educados para ser libres se lanzan al mar para rememorar el valor y el sacrificio de sus antepasados. Hasta que ese día llegue, tenemos mucho trabajo por hacer.
Foto: L’Educació Sense Fronteres. Font: Santi Serrat/BWR