Mireia Vives i Borja Penalba: “L’amor fora de mapa”, sobre una novel·la de Roc Casagran…
13 de febrer de 2016
0 comentaris
Elías León Siminiani va fer, el 2002, el segon curt de la seva sèrie “Conceptos clave del mundo moderno”. “El permiso” es deia en castellà, i va guanyar el Premi al Millor Guió de la Segona Edició del Certamen de Curts en vídeo organitzat per la Universidad Popular de Alcorcón. 2002.
Elías León Siminiani va començar, el 1998, una sèrie de peces que formarien part del projecte “Conceptos clave del mundo moderno”. “L’oficina” n’era el primer. La Núria Araüna me’ls ha mostrat i realment han estat un gran descobriment. Gaudiu-ne.
O, tal com deia Joan Fuster, segons explica M. Alberola a “Fuster sabàtic”, un llibre que no coneixia a fons tot i que fa dies que tinc a casa, “Quan em muira, hmmm!, m’incinereu. I abans que vinguen els de la percalina i la dolçaina, tireu les meues cendres al wàter. I estireu la cadena.”
Llegeixo un apassionant número de “Rock de Luxe” dedicat a David Bowie, el que avui mateix ha arribat al meu quiosc, i em retorna al cap aquesta cançó, inquietant quan la vaig escoltar per primer cop, clara quan la vaig reescoltar amb ell ja mort i lúcida fins a l’extenuació avui, demà i sempre. La
Dilluns, el ple de Tarragona va acordar per majoria desenvolupar una ordenança municipal per tal que a la ciutat es puguin obrir sales cannàbiques. Al ple, hi vaig llegir aquest himne antiprohibicionista, contra les addicions, els traficants i les màfies que viuen molt i molt bé mentre l’Estat prohibeix algunes substàncies i els ajuntaments, alguns,
Lo comte de Mataplana ne tenia dos cavalls: l’un era blanc com la gebre, l’altre fosc com lo pecat. Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc! Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar; la comtessa ja li’n deia; -Per què no enselles lo blanc? -Perquè fuig dels camins aspres i a mi
“Final!” Havies d’haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí, quin incendi de sang! Podrit botxí, prou t’havia d’haver estovat la dura fosca dels pobles, donat a tortura, penjat d’un arbre al fons d’algun camí. Rata de la més mala delinqüència,
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/pep-gimeno-botifarra-el-cant-de-les-arrels/video/5422151/
Què hi farem si ell és un dels més grans autors de la música en català de tots els temps? Doncs escoltar-lo i gaudir-ne.