Elchicotriste, a Tottarragona.cat avui. Ilegales, el 1982:
Fills d’estètiques endreçades, partidaris del desordre ordenat i a voltes desordenat, somiadors de mars de despertes maneres, Desechables eren i són encara avui quelcom més enllà del racional. És impossible que entengueu l’impacte que produïa una música com aquesta que, malgrat el que diu, era tan vitalista com l’”Ecce home” de Nietzche o “el comte
(Recupero un apunt del blog sobre Isidre Nonell, de l’agost del 2007, després de recomanar a diversos “amics, saludats i desconeguts” del Facebook que pengessin un quadre seu… una d’aquestes coses que passen sovint pel llibrecara) L’any passat vaig llegir “La xava” de Juli Vallmitjana, una d’aquelles lectures pendents que no es podien fer fàcilment
https://www.youtube.com/watch?v=8CGqbzUR0oc Sons seminals que no van tenir la corresponent continuïtat però sí la referencialitat que els tocava. A partir d’aquí i d’altres llocs, caminar ja no costava tant.
L’ànima meva és com un oratori pobre i perdut en la gran soledat, mira el desert del rocam que l’envolta i se vol dret per una eternitat. L’ànima meva és com una campana que plora en una ermita on no hi entra el romeu i on del teulat s’esmicola la llosa: d’un toc igual s’aconsola
“Diumenge estàvem Erland Josephson i jo al meu despatx parlant de Joan Sebastián Bach. El mestre acabava de tornar d’un viatge, durant la seva absència havien mort la seva dona i dos dels seus fills. Va escriure en el seu diari: “Déu meu, no deixis que perdi la meva alegria”. Des que tinc ús de
“Quan el cinema no és document, és somni. Per això Tarkovsky és el més gran de tots. Es mou amb una naturalitat absoluta en l’espai dels somnis; ell no explica, i a més què hauria d’explicar? És un visionari (…) Fellini, Kurosawa i Buñuel es mouen en els mateixos barris que Tarkorsky. Antonioni anava per
Personalment, no m’agrada aquesta cançó però la penjo perquè avui he decidit posar-me a editar els textos que el Yago tenia penjats al seu blog. Quan ell va morir els va guardar la Mar i el Marc per encàrrec meu per no perdre’ls, sense cap objectiu en concret, més enllà de la seva neteja. És
Com una sensació… i no és per la calor. Va, escriptors i crítics, que profetitzeu amb les vostres plomes, mantingueu els ulls oberts, l’oportunitat no es repetirà. I no parleu massa aviat, perquè la ruleta encara està girant. La línia està dibuixada, la maledicció llençada. Allò que ara és lent, després serà ràpida. Com el
Un enllaç televisiu que ens porta a recuperar per al gran (anava a dir gran però en literatura catalana poc gran si de cas) públic la figura del novel·lista Manuel de Pedrolo. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/manuel-de-pedrolo-trencant-loblit/video/5535249/#
https://www.youtube.com/watch?v=K7nLszcRX_M No enteníem què volia dir “música clàssica” fins que vam veure que naltros també teníem i tenim clàssics. Un, aquí. Entenc que qui no els conegui no serà capaç d’entendre-ho, però què hi farem. Ellos dicen mierda, nosostros amñén. Amén, amén, amenudo llueve”
https://www.youtube.com/watch?v=D2unHWL3HAs&index=5&list=RDUE-z-iK6mtE Soñar, desear y atreverse Soles. Soles de invierno cada madrugada. Soñar, desear y atreverse Soles. Soles de invierno cada madrugada. Buscando flores entre las basuras. Bailo descalzo en los tejados… Aunque a veces asusta, Otras disfruto, me gusta. Sigo soñando. Respiro. Miro de frente a cada pesadilla. Ojos de fuego en el país de
Per mirar, escoltar i gaudir-ne. El text que acompanya el vídeo: El Somni Igualitari de les Barcelones Rebels. Un video Poques vegades una ciutat ha estat en mans de la seva gent. Barcelona algunes vegades, poques, però amb tal intensitat que el record d’aquella alba, d’aquella festa solidària al llarg dels dies o setmanes, encara
http://www.ccma.cat/tv3/el-documental/ Durant trenta dies, podeu veure per Internet el documental “La platja Llarga”, d’Ariadna Costa Villaró, que ahir va emetre TV3 dins la seva programació.La Platja Llarga és l’últim tram de costa verge de Tarragona. Durant vuit anys, la ciutadania es va mobilitzar per preservar aquest espai natural i impedir la construcció d’un passeig marítim