Ja m’han arribat les imatges del sopar de les lletres catalanes. Per si us interessen, us en deixe dues. I també un enllaç a la web de la AELC on n’hi ha moltes més. Només un comentari. Si us fixen en la fotografia de grup, els llibres publicats per autors valencians en Català al llarg
Anit es va celebrar a València la dotzena Nit de les Lletres Catalanes. Com cada vegada, els autors valencians que el darrer any hem publicat alguna obra nova, ens varem reunir amb tots aquells que s’hi van voler afegir per a sopar i també per a fer una mínima presentació de cada obra. En acabar,
Ara que estem a punt d’acabar el mes de juliol, tots pensem que tindrem molt de temps per a fer tot allò que hem hagut d’anar endarrerint per les obligacions de cada dia. Per si preveieu alguna estona tranquil·la, em permet fer-vos un suggeriment. De fet, dos. Si us agraden les històries i llegir, us
Carme va mirar damunt de l’armari de la cuina. Allà hi havia tres pitxerets de porcellana. Els va mirar amb molta atenció, però no va dir res. Va continuar cap avant i va arribar al menjador. Era molt gran, aquell menjador. Amb cura de no tocar res, perquè a ella no li agradava que ningú
Ahir diumenge, el setmanari “La veu del País Valencià” va publicar, com fa cada diumenge, un conte original. Aquest diumenge, el conte és meu: La sirena. Una peculiar història d’amor, entre la mar i la terra. És una mica més llarg que els que s’hi publiquen habitualment, però a mi em sembla que paga la
Quan ja em pensava que no arribaria a temps per a la diada de sant Jordi, avui mateix m’ha arribat a les mans el primer exemplar de Judith Sorribes. La novel3la que no va guanyar el premi Ciutat de Torrent de l’any passat però que l’editorial Tabarca sí que ha publicat. En aquesta ociasió és
El passat dia 8, vaig estar xarrant amb els alumnes de l’IES Miquel Peris, del Grau de Castelló. Ara, des d’allà m’han fet arribar una petita crònica de l’acte. Ací us la faig arribar. Enmig de tantes notícies denses, un moment de calma. Uns quants alumnes, la majoria castellanoparlants, xarrant amb un modest escriptor en
Fa un parell de dies, el meu amic Antoni Rovira, que ensenya valencià a un institut de Castelló de la Plana, em va enviar la història enllestida. Ell, amb els seus alumnes, fa un exercici molt interessant. Cadascú comença un conte curt. Unes 400 paraules, si fa no fa. I llavors un escriptor “de veritat”,
Una de les poques maneres que hi ha de publicar alguna novel·la en Valencià (en Català, per entendre’ns) al País Valencià és guanyar algun premi literari. El problema rau en que ací hi ha molts escriptors. I guanyar només guanya un. De manera que el més freqüent és que no guanyes. De tant en tant,
El primer d’octubre la vaig veure. A Barcelona. Exactament, a una escola del carrer del Consell de Cent. Era una dona gran que entrava a l’escola. Eren ben bé les quatre de la vesprada i ella somreia. Somreia com molt rarament ho fan els vells. De seguida, jo vaig decidir que seria la protagonista d’un
Aquest dimarts passat, vaig fer la presentació de L’any de l’herba sana, la darrera novel·la que he publicat, a la ciutat de Palma. De passada, vaig aprofitar la paciència dels assistents per a parlar també de la resta de les meues obres. Val a dir que l’assistència fou raonablement nombrosa. I això té un mèrit
Aquest dimarts, dia 10 d’octubre, presentaré la meua darrera novel·la (de moment) L’any de l’herba sana, juntament amb una xerrada sobre la resta d’obra literària a La Biblioteca de Babel, a Ciutat de Mallorca. Carrer Arabí, 3. L’acte serà a les vuit de la vesprada. Per descomptat, tots aquells que vulgueu, i us pugueu passar
Allà cap al maig, l’editorial Onada va engegar un nou projecte literari per a les comarques de Castelló. La literatura Km 0. Es tracta de proposar als estudiants, i als seus professors també, unes quantes obres literàries d’autors de proximitat. Un dels autors triats vaig ser jo. I l’obra, L’any de l’herba sana. Després, els
El proper dissabte dia 23 de setembre, mentre el món s’acaba uns quants quilòmetres al nord i al ponent, especialment al ponent, una bona colla d’escriptors, afeccionats, lletraferits i sobrevinguts, ens reunirem a Cullera, a la comarca de la Ribera Baixa, per tal de fer un dinar literari al voltant del suquet de rap. Passejarem
Antoni Rovira, que és una mena de força de la Naturalesa, d’aquells que mai paren i arriben a tot, ha publicat aquella entrada que vaig fer en aquest bloc. Però ell ha aconseguit la col·laboració d’un informàtic que ha aconseguit treure pes (qualitat també, però tot no pot ser) a les fotos. El cas és