Fa un parell de dies, el meu amic Antoni Rovira, que ensenya valencià a un institut de Castelló de la Plana, em va enviar la història enllestida. Ell, amb els seus alumnes, fa un exercici molt interessant. Cadascú comença un conte curt. Unes 400 paraules, si fa no fa. I llavors un escriptor “de veritat”, en aquest cas jo sóc un dels què ell ha considerat que mereixem aquesta qualificació, l’acaba.
Després, per acabar-ho d’arrodonir, el conte es grava amb una veu en off i es penja a un canal de Youtube.
En el meu cas, l’alumna que m’ha encetat la història, Núria González, me l’ha deixada molt complicada en només un pàgina curta. I jo l’he acabada com he pogut. Val a dir que la cosa comença amb una certa truculència, ja ho veureu. Per si us ve de gust escoltar-lo, us deixe l’enllaç. Camí sense retorn.
Ja em direu alguna cosa, si voleu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!