Des de la Plana

Josep Usó

13 d'octubre de 2017
2 comentaris

El dia 10, a Palma.

Aquest dimarts passat, vaig fer la presentació de L’any de l’herba sana, la darrera novel·la que he publicat, a la ciutat de Palma. De passada, vaig aprofitar la paciència dels assistents per a parlar també de la resta de les meues obres. Val a dir que l’assistència fou raonablement nombrosa. I això té un mèrit molt gran. No només perquè es tractava de la presentació d’un escriptor no massa conegut enlloc i pràcticament un desconegut a Mallorca. És que, a més a més, la presentació va ser el dimarts deu a les vuit de la nit. I la contraprogramació a la qual ens varem veure sotmesos va ser brutal. El retard del ple del Parlament per declarar la independència, sembla que va ser precedit d’una cridada del propi president de la Comissió Europea. Amb tanta gent programant actes de tanta importància i transcendència, quasi es pot qualificar de miracle el fet que vingués ningú.

Però érem bastant gent. I engrescada. Fins i tot hi havia algú que no s’havia pogut estar i havia comprat algun dels llibres a Amazon. Després d’acabar la meua intervenció, es va obrir un torn de paraula que es va allargar una bona estona, aprofitant el bon ambient de la llibreria i el fet que també dispose de las possibilitat de prendre alguna cosa.

He d’agrair especialment la intervenció i tota la feinada que ha fet Antònia Pitarch, la meua amiga i presentadora allà. La veritat és que, amb persones com ella s’hi pot arribar molt lluny. I també les facilitats que ens va donar la llibreria. Certament, La biblioteca de Babel és un lloc a visitar si alguna vegada aneu a Palma i teniu una certa inquietud per la lectura.

Ara, doncs, ja hi ha a Mallorca un grup, encara reduït, de persones que coneixen als personatges d’alguna de les meues novel·les: A Celestino i Virtudes, de «L’any de l’herba sana», a Tereseta de «La senda llarga» o a tots aquells que han patit persecució o exili de «Civils i Incivils» o de «Els retrobats i els Perduts».

Cal esperar que, com molt sovint passa amb aquestes coses, aquesta siga la llavor d’un coneixement més extens d’unes obres que jo procure escriure el millor que puc. Per mi, no quedarà.

  1. Segurament les teves paraules van encantar el públic, malgrat la tarda-nit tan plena d’esdeveniments no culturals però importants pels Països Catalans. Expliques tan clarament els teus personatges i les situacions, trobant l’adjectiu més escaient, amb senzillesa i pulcritud lingüística, que fa que el lector vagi ficant-se dins la novel·la sense quasi adonar-se’n. Bravo, Josep Usó !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!