L’altre dia, vaig llegir al Vilaweb un article sobre una pràctica que es veu que té un cert èxit. És l’Stealthing. Un terme que en anglès significa “sigil” i que consisteix en treure’s el preservatiu en mig una relació sexual sense el consentiment de l’altre participant. El cas és que l’article em va suggerir de
Llegir és molt important, en la formació d’una persona. De fet, si algú llegeix, automàticament deixa de fer faltes d’ortografia. Perquè s’avesa a veure les paraules ben escrites i, quan les veu mal escrites, li criden l’atenció. Ara però, hi ha cada vegada més tendència a voler fer creure que es pot aprendre el mateix
Literatura Km0 (Castelló). L’editorial Onada llença un projecte engrescador per al Valencià a les comarques de Castelló. Es tracta d’una tria d’obres literàries d’autors propers dirigida als estudiants. Amb aquesta iniciativa, es pretén aconseguir que algunes de les lectures que han de fer els alumnes de Secundària i Batxillerat siguen d’autors propers. Així, a més
Si podeu anar a Puigcerdà, demà a les vuit de la vesprada, es presenta el llibre que recull els finalistes i el guanyador del XXI premi de narrativa breu Vila de Puigcerdà. Un dels contes finalistes és meu. El conte guanyador es diu “Decideix-te. Vens o et quedes?” i el meu té un títol molt
Per si us ve de gust, a la Veu del País Valencià, el conte del diumenge. Justament avui, el primer diumenge de primavera, un conte meu. Diríeu que és tètric, però abans l’hauríeu de llegir tot. Si voleu, cal aconseguir que quanta més gent millor, vaja llegint en valencià. I en català. Pel mateix preu.
Ara que ja s’ha aconseguit que les falles estiguen plantades, malgrat totes les dificultats que han plantejat les comissions que volien fer fallers d’honor a qui no tocava, les pluges, ventades, nevades i alçades de contramida, ja ho podem dir. Al Port de Sagunt, a la plaça la Marina, s’hi planta una falla. I, des
Fa un temps, Antoni Rovira, un amic, em va demanar un conte. Com és un bon amic, jo sempre li dic que sí. I ara fa un parell de dies m’ha avisat que el diari El Mundo el va publicar. Com em va donar llibertat, vaig escriure sobre allò que em va semblar bé. I
Ahir mateix vaig llegir un article de l’Andreu Barnils que parlava d’una fallada d’alguns motors dels vehicles VW. I em va colpir, perquè quan t’enfrontes a una empresa molt poderosa, sempre tens les de perdre. I el cas és que se’m va acudir una idea per transformar aquest problema en una història de ficció. I
Un parell de mesos enrere, un bon amic em va proposar una tasca que em va semblar interessant. Ell, que dóna classes de valencià a un institut de la Vega Baixa, al de Catral, em va dir que, si em semblava bé, m’enviaria un conte que començaria un alumne seu i que jo hauria d’acabar
Aquest matí, al mig de la Plaça de l’Ajuntament de València, que per uns pocs dies s’ha transformat en la Plaça del Llibre, he llegit el cant de Basset. Recorde quan el vaig escriure, fa pocs anys. Aleshores, Vicenç i jo pensàvem que caldria anar donant-lo a conèixer molt lentament. Eren, encara, els anys de
Aquest any, la Plaça del Llibre de València ha eixit del centre Octubre i ha ocupat la Plaça de l’Ajuntament. Sembla que, encara que a poc a poc, alguna cosa es va movent, al País Valencià. I el cas és que el dissabte 22 d’octubre, és a dir aquest dissabte, hi haurà una lectura pública
Finalment, si no hi ha cap imprevist d’última hora, que espere que no, estaré a la Setmana del llibre en català llegint un petit fragment d’una novel·la meua. Concretament, de la darrera, “L’any de l’herba sana”. Com que en som molts per a llegir, només seran cinc minuts, però espere que us agrade. Serà a
Feia deu anys que no presentava un conte al Certamen literari Vila de Puigcerdà. Des del 2006, quan ja vaig ser finalista. Entre altres raons perquè no he escrit gaires contes; però aquest any, en vaig escriure un que m’agradava. El vaig titular Jordi, com al seu protagonista, i el vaig enviar allà. I l’han
Demà al matí, compartiré una estona amb els alumnes d’ESO que s’han llegit – o no- Fàtima i Cristina, una novel·la meua que va guanyar el premi Ciutat de Torrent l’any 2011. Ja us ho contaré, però segur que ens ho passarem d’allò més bé. I això considerant que una part de la història és
Dins del FLIB, festival Internacional de Literatura Breu, es van publicant a La Veu del País Valencià tot un seguit de contes curts que uns quants – molts- escriptors de més o menys traça hem anat preparant a tal efecte. Compta amb la col·laboració del’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, AELC, i aquesta setmana hi ha