«Les coses que no es veuen, pel fet de no veure’s, no tenen perquè no existir». Amb aquest pensament, confessat a les acaballes del llibre, la protagonista de Primavera, estiu, etcètera, la novel·la amb què Marta Rojals (la Palma d’Ebre, 1975) debuta en el món de la literatura, fa una reflexió no gens banal sobre
D’individus de notorietat pública que hagin tempetejat el món de les lletres n’hi ha a mans plenes. Així i tot, una cosa és l’escriptura genèrica (els llibres autobiogràfics, d’experiències múltiples, de divulgació…) i una altra de ben diferent la literatura amb voluntat estètica explícita. El darrer personatge mediàtic que s’ha llençat a la piscina del
No sóc un lector gaire propens als assaigs i això em provoca incomoditat. M’explico: els textos expositius m’interessen i molt, però sovint m’enfarfeguen i me n’acabo empatxant. Darrerament n’he llegit un, Le Dérèglement du monde (El trabucament del món), d’Amin Maalouf, que, gràcies a la concisió i la claredat argumentals, m’ha estat de lectura plaent.
La Segona Guerra Mundial s’ha simplificat massa vegades fins a reduir-la a la lluita entre els alemanys, diguem-ne els malvats, i les forces aliades, és a dir, els bons. És la visió històrica del blanc o negre. De poc serviria ara, a tall de justificació, repetir les atrocitats perpetrades pel totalitarisme hitlerià. Malauradament són conegudes
En un escriptor sovint es fa difícil discernir amb nitidesa on acaba la vida i comença l’obra. I en Ponç Pons aquesta identificació entre viure i escriure, el que ell anomena «escriviure», és total. Aquests dies, a la Universitat de Provença, hem tingut el goig de compartir estones de reflexió literària, de converses estimulants i
Fa tot just un any, quan treballava a la Sorbona, a París, vam decidir amb Pep Sanz, company lector de català com jo i amic, convidar Jaume Cabré a les jornades La literatura catalana en tots els accents que tenen lloc cada primavera a la universitat parisenca. Durant el sopar posterior a la conferència, Cabré