Cucarella

Acabe de llegir Paisatge, territori i societat civil, de Joan Nogué, darrer premi Joan Fuster d’Assaig (Edicions 3i4). Ha arribat a emocionar-me, fins i tot. M’ha emocionat trobar respostes i propostes que jo només intuïa. Respostes per a un dolor somordat que havia intentat d’explicar, potser massa a les palpes, a través de la”ficció” literària.

«Els éssers humans creem llocs en l’espai, els vivim i els omplim de significació. Ens hi arrelem i ens en sentim part. Els llocs, a qualsevol escala, són essencials per a la nostra estabilitat emocional perquè ens vinculen a una lògica històrica i perquè faciliten la intreacció entre el nostre jo i el món».

«…la pèrdua traumàtica del sentit del lloc condueix a un conflicte intern, personal, que pot arribar a tenir greus conseqüències socials […] Com es produeix la pèrdua traumàtica del sentit del lloc, una desagradable sensació que ens afecta, en primera instància, individualment? De moltes maneres […] perquè s’ha modificat de dalt a baix el lloc en el qual vivim, en molt poc temps, i sense haver participat en el procés de transformació. Vet aquí una mena de migració forçada sense moure’ns de lloc, una de les grans paradoxes del món contemporani, impensables en altres moments de la història en els quals la transformació del territori era lenta, pausada, al ritme de la intervenció humana. Quan els llocs esdevenen impersonals i irrecognoscibles per als habitans del lloc mateix, assistim a un greu conflicte territorial a escala individual, senzillament perquè l’arrelament territorial és una dimensió fonamental per desenvolupar una relació harmònica entre l’espai viscut i els grups humans.»

Contemple el paisatge actual de Xàtiva, devastat per la incultura d’uns i la cobdícia d’altres (sempre còmplices), i sent aqueix dolor somordat, provocat per “la pèrdua traumàtica del sentit del lloc». En sent foraster a casa meua, com “exiliat a perpetuïtat”. Vaig convertir el dolor en indignació per a escriure HERETARÀS LA TERRA. També hi és present a Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, i a Ulysses i el fantasma foraster. Als qui els heu llegits, si us han agradat, us recomane el llibre de Joan Nogué.

Sorió des d’un no-lloc

Implosió-impugnada 3 (un projecte de Rafael Tormo sobre la desaparició de Beneixida en el qual vaig col·laborar).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!