Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

29 de gener de 2011
6 comentaris

La biga de França i el bri de palla de Céline

En algun article –potser en aquest mateix blog– he manifestat la contradicció que em provoca l’escriptor Louis-Ferdinand Céline: menyspree la seua ideologia, tanmateix admire la seua literatura.

Enguany en fa cinquanta de la seua mort. I a França l’efemèride ha suscitat una previsible controvèrsia. L’estat francès ha retirat el seu nom de les Celebracions Nacionals de França de 2011. Per a justificar-ho, l’actual ministre de cultura Frédéric Mitterrand ha acusat Céline d’«haver posat la seua ploma al servei d’una ideologia repugnant, l’antisemitisme, [que] no encaixa amb els principis de les Celebracions Nacionals». Això és així i no admet discussió. Si la celebració té en compte tant els valors democràtics com els valors culturals, Céline s’hi presenta amb la balança prou desequilibrada.

No obstant això, hi ha una afirmació feta per Céline en un dels seus escrits pamfletaris que m’ha cridat l’atenció, i sobre la qual crec que paga la pena de reflexionar (i no per a justificar la ideologia injustificable de l’autor de Mort a crèdit). Céline va afirmar que preferia aliar-se amb Hitler perquè ell «almenys no ha dit res contra els bretons o els flamencs».

Heus ací la contradicció democràtica. França condemna Céline pel seu suport al supremacisme nazi que va enviar a la mort milions de persones. França no ha enviat a la mort tantes persones en nom de la seua superioritat nacional, tanmateix gairebé ha exterminat amb idèntica convicció que el nazisme la llengua –i doncs la identitat– dels bretons, dels bascos, dels occitans, dels corsos, dels catalans… Ja sabeu què hi diu la Bíblia, no? Això de la biga i el bri de palla…

Us recomane llegir això que ha escrit Josep Porcar: Céline.

  1. Toni:

    Céline admirava tant la part celta i germànica de França com odiava la seva part sud occitana, catalana i corsa.

    Ja veus nosaltres, per al Sr. Céline, som “uns bastards mediterranis” uns “ronyosos”, una “aprofitats” uns “mestissos infectes mestissos”. Reproduesc un missatge en francès que m’estalvia els comentaris.

    També una part de l’occitanisme es féu “hitlerià” perquè Hitler abonaria una “co-oficialitat” de l’occità front al francès així com Napeoleó també féu el català oficial el 1812. El Sr. Loïs Alibert tingué un procés per col·laboracionista i és l’autor del diccionari d’occità amb ajut de la Generalitat de Catalunya republicana.

    Una cosa és l’amor al país -del qual n’estem plens tu i jo- i una altra cosa és que ens prenguen per bajoques.

    Qualsevol que justifica un posicionament que ens reforçaria mentre tira per terra uns altres no deixa de ser altament blasmable. Aquest home arriba a dir-nos  “narbonoïdes”-de Narbona- com qui diu “negroïdes”. Nosaltres que seríem “tarraconoïdes” tenint en compte la divisió imperial romana?

    Parla d’expulsió de tots els qui viuen al sud del riu Loira on comença el món occitano-català, de paràsits àrabs que seríem també nosaltres. Diu que som uns podrits, uns buits, que xarrem massa i fort, que som uns magantos (faena fuig o ganduls) Quin fàstic de Céline!… Amb afecte: Joan-Carles

    ” La partie non celtique de la France cause et pontifie. Elle donne au pays ses ministres, ses vénérables, ses congressistes hyper-sonores. C’est la partie vinasseuse de la République, la Méridionale, profiteuse, resquilleuse, politique, éloquente, creuse. ” Louis-Ferdinand Céline, L’Ecole des cadavres 1938 –

     ” Zone Sud, peuplée de bâtards méditerranéens, de Narbonoïdes dégénérés, de nervis, Félibres gâteux, parasites arabiques que la France aurait eu tout intérêt à jeter par-dessus bord. Au dessous de la Loire, rien que pourriture, fainéantise, infect métissage négrifié “. Louis Ferdinand Céline, novembre 1942

  2. No sé que pinta Hitler en tot això, per Hitler tota la misèria que van patir els alemanys des de la 1º Guerra Mundial i els mals que patia alemanya era culpa del jueus.

    Per què mentre ells van patir la guerra i cada vegada eren més pobres i vivien en la misèria de la post-guerra els jueus alemanys es burlaven d’ell i s’enriquien fins i tot fent negoci de les pròpies guerres. 

  3. Quina part de la ideologia d’en Céline avorriu tant?

    Quin altre gep li carregareu ara?

    Que fos antijueu? Collons! Tothom qui ha de malviure amb el jueu “oficial” – el pur salvat a la bestreta – n’esdevé, d’antijueu!

    En realitat, en Céline era molt més antixinès que no pas antijueu.

    El que passa és que ja em dirieu qui ens enverina els cervells ocupant diaris, revistes, tvs i cinemes? Els xinesos? No pas!

    En Céline és el millor escriptor del món del segle XX.

    I era un perfecte caritatiu metge qui ajudava totdéu, fos jueu o no. I va morir pobre i maltractat pels aprofitats (molts dels quals jueus) qui li publicaven la meravellos teca seua. I se’n fotia del que poguéssim pensar els desgraciats qui el seguiríem en aquest infern ple de daltspelcul.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!