Vilabep de viatge

(Laura i Oriol / 20-08-2006, Hong Kong) Intentem aïllar-nos del soroll infernal d’un ciber soterrat -com tots els grans cibers que hem trobat a la Xina- ple d’adolescents i joves de la ciutat engrescats, un diumenge a mig mati, en xats i jocs indesxifrables. Intentem esbossar algunes impressions d’una breu i intensa immersió a Hong Kong. Ens allotgem en el dotze pis d’un altíssim i ruïnós -almenys per fora- edifici al districte de Kowloon, un formiguer de botigues d’electrònica, de roba i de tot el que vulguis trobar, nou o de segona mà. Dormim en una habitació minúscula que ens fa sentir que formem  part de la densitat apretada d’aquesta ciutat. Estem lluny de la Xina que hem vist fins ara, la que es mou entre la precarietat urbanística i social i el ‘desarrollisme’ ferotge.  Però encara estem més lluny del HK de gratacels i grans edificis. Nomes a uns vint minuts d’aquí,  però, ja hem viscut el luxe de que ens havien parlat. Envoltats de cares orientals que no sabem ben bé d’on provenen -molts indis, xinesos es clar, però també tailandesos, coreans…- ens passegem per alguns dels centres comercials més sofisticats que hem vist mai. Es fàcil topar-se amb aparadors de Chanel, Louis Vuitton i Prada cada dos per tres i descobrim un edifici sencer dedicat a Armani: Armani flowers, Armani bar… Luxe asiàtic amb segell occidental.

Foto: Contrastos al downtown de Hong Kong. (O.L.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!