Vilabep de viatge

(Laura i Oriol / 14-08-2006, Yangshuo) Arribem a la Xina sense saber-ne pràcticament res. Ens n’adonem poc després de començar el nostre viatge i encara, dotze dies després, seguim plens d’interrogants. Poques preguntes tenen resposta, sobretot perquè es ben difícil parlar amb els xinesos -molt pocs parlen anglès i es un anglès pensat per a coses mes aviat pràctiques- i el salt cultural és molt més que evident. Llegim literatura que parla del país -de moment, ‘L’espera’, del premiat Ha Jin, i el bestseller dels anys trenta ‘La buena tierra’ , de Pearl S.Buck-, observem amb els ulls ben oberts els comportaments, els somriures i el riure tímid i nerviós d’algunes noies, l’anar i venir ràpid i pausat alhora, el treballar constant a tot hora i a tot arreu, la vida al carrer -als parcs fent tai-chi, ballant, jugant a cartes i altres jocs de taula… I tastem sense por i amb molt de gust tot el que aconseguim entendre de les llarguíssimes cartes dels restaurants del país. Malgrat tot plegat, seguim sabent-ne ben poc. El viatge continua.

Foto: Ombres xinesques en un mercat de Yangshuo. (O.L).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!