Vilabep de viatge

(Oriol i Laura, Beijing / 5/8/06) De nou amb les motxilla.les a l’esquena. A l’aeroport de Munich ens fem amb edicions gratuïtes de tres diaris de referència mundial (si entenem ‘mundial’ a la manera anglosaxona, és clar). Són el Financial Times, el Wall Street Journal i l’International Herald Tribune. Ja tenim lectura per les hores que ens queden fins arribar al nostre destí, Beijing, capital imperial de la Xina comunista que ben aviat comprovarem que es ben poc comunista però, en efecte, encara molt imperial. La lectura és inesperadament profitosa i singularment oportuna: el Tribune explica en un esplèndid reportatge el cas d’una ‘insignificant’ obrera que es dedica a la manufactura de sabates. Esgarrifós. Una data aportada pel periodista: l’any 1800, els treballadors dels barris de la revolució industrial a Anglaterra cobraven 8 xílings a la setmana, que ara serien si fa o no fa 1.300 yuans, 153 euros al mes, un 30% menys que el que cobra la nostra anònima protagonista del reportatge! I és curiós perquè les notícies sobre la Xina es mantenen amb regularitat en moltes de les pagines dels tres diaris: el Financial Times explica dels tallers d’acer il.legals i del projecte per invertir en la conversió de carbó en carbó líquid, per al combustible de vehicles i de calefacció i refrigeració d’habitatges. El Wall Street Journal, per la seva banda, s’esgarrifa per la creixent pol.lució del país, i dubta en un text demolidor de la capacitat de les autoritats per redreçar l’actual situació. El Tribune, a més de l’article de la ‘sabatera’ es fa ressò de les limitacions -més teòriques que practiques, adverteix- dels estrangers per adquirir habitatges de luxe. Ben aviat comprovarem nosaltres mateixos aquestes notícies. De moment, certifiquem només com la premsa anglesa i nord americana entén cap a on va el mon i ho mostra en la prioritazació de les notícies.

Foto: Diaris a Beijing amb notícies sobre els germans Castro, a principis d’agost. (O.L)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!