Vilabep de viatge

(Oriol i Laura, Mérida, Mèxic) L’efecte ‘Venècia’ és el miraculós fenomen que omple la plaça Sant Marc de turistes i que, en canvi, els fa desaparèixer uns carrers més enllà, només en tombar una cantonada lluny del riu de persones uniformades amb bermudes, sandàlies i càmera fotogràfica ben visible. És així com, en sortir del corrent principal, –on les botigues de records barats i els establiments de menjar ràpid t’aboquen a una fonda decepció–, trobes –retrobes– una ciutat quasi per a tu sol. Si no fos per aquest efecte, l’efecte ‘Venècia’, quasi ningú viatjaria. Pensàvem això aquest matí, als jaciments de la ciutat maya de Chichén Itzá, a la península del Yucatán, a Mèxic, envoltats per un corrent atabalador de turistes de ‘touroperador’ –sincerament, encara inèdit en aquest viatge–. Tots, els turistes, anàven ben identificats amb adhesiu i braçalet, i mostraven una particular ansietat per fer-se amb el major nombre de records al menor preu possible. Després, segurament, ja als enormes resorts de Cancún, a unes poques hores del jaciment, compararan preus i es vantaran, amb suficiència, de ser millor negociadors. Sigui com sigui, nosaltres, modestament asseguts sota l’ombra benafectora d’un arbre, emplaçats a l’altra banda de la piràmide principal, ens sorpreníem de la descomunal bellesa de la construcció… quasi en solitari. Uns centenars de metres enllà, tot era una aglomeració sorollosa i confusa.

[Publicat simultànimanet a http://cincmesos.blogspot.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!