Un cop convertida en Generalitat la República proclamada l’abril del 31, Joan P. Fàbregas escrigué un dels seus textos més lúcids i valents. Es tracta de Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent, la transcripció de la conferència que pronuncià el 15 de març de 1932 al local central d’Estat Català a Barcelona. Fàbregas era anarquista,
Los Planetas i El Niño de Elche, que s’han posat el nom de Fuerza Nueva per anar plegats, grandíssims artistes i anarquista el segon, fan una cançó de rèplica antinacionalista, diuen, a «Els Segadors». Fins a aquí, tot correcte i bonic. Ara bé, t’ho mires i ho escoltes i ai… Diuen que utilitzen una carta
Pedagoga republicana, feminista, cristiana i pacifista, humanista en definitiva, Rosa Roig va ser una mestra de mestres avançada al seu temps que va viure amb una mirada crítica sobre el món que l’envoltava. Defensora de la perfectibilitat de la societat a partir, entre altres mecanismes, d’una escola que permetés l’accés a la cultura a tothom
M’ho deia el Fran Richard per xarxes: «S’ha mort el Pitu Tarrasa». I la notícia no tardava a ser explicada pel Tot Tarragona, el primer diari de notícies de la ciutat creat a Internet, degà de la nostra premsa digital, creat pel Pitu i la Maribel, la seva companya de vida i aventures. El Pitu
(Part del Pregó de Festa Major de la coral Amics Cantors de Marçà en el vint aniversari de la seva creació) Abans de començar, volia donar les gràcies als Amics Cantors de Marçà, per haver-me proposat que digués unes paraules en l’aniversari de la seva creació. Començaré amb el vostre ajut. Perquè per tal de
Quan caus en aquesta medicina mai més en pots sortir. És música per a just abans del penya-segat, per a la nit fosca que ja és aquí, per a un món on el sentit és sempre autoritat i destruir-lo és l’únic objectiu raonable i sensat, tal com no es cansava de dir i repetir l’Hac
El feixisme és això. Detinguda per la policia acusada de «resistència o violència contra un vaixell de guerra» que no és res més que un vaixell de la Guardia di Finanza (perquè ens entenguem, el mateix que a l’Estat espanyol és el Servei de Vigilància Duanera), l’únic que volia era arribar a port amb 40
Hi ha països que, quan parlen del seu passat, lloen reis i reines, generals o altres tipus de militars, criminals de diverses formes i maneres que, davall de corones o altres tipus de barrets, han prestat servei al manteniment d’un petit grup dirigent al capdavant de la societat, a qui s’ha ensenyat a lloar-los. Al
L’associació de Mares i Pares d’Alumnes d’un centre educatiu que no adoctrina (perquè no es troba a Catalunya) decideix triar el més fastigós dels fastigosos, el més odiat entre els odiats, i martiritzar-lo en forma de figura de cartró o palla públicament. L’alcalde del teu municipi, que dirà que és membre d’un partit d’esquerres defensor
Cayetana Álvarez de Toledo és la cap d’un partit, el Popular, més fatxa i perillós que cap dels altres que són de l’extrema dreta i de la dreta extrema espanyolista (VOX i Cs) en aquestes Eleccions espanyoles que són aquí. Cap de llista, no us cregueu que sigui res més. Al PP hi continua manant
Els feixistes de VOX es manifesten a Barcelona i la policia se’ls mira, els protegeix i deté una colla d’antifeixistes. El Govern efectiu xiula, remuga, es rasca i fa el que fa qualsevol govern colonitzat: protegir els feixistes i detenir qui els planta cara. Una d’elles, la Ruth, acaba tancada a la presó de dones
https://surtdecasa.cat/camp/activat/entrevista-jordi-marti-activisme Miquel Martí i Pol versava que “tot està per fer i tot és possible”. L’activisme com a eina de transformació social és segurament la màxima de Jordi Martí (Marçà, 1969) i creu que la cultura és la clau de tot plegat. Diu que el present és conseqüència de les lluites del passat i el
Molt content de col.laborar amb dos textos en el llibre de l’editorial Fonoll “A cop d’humor (o no)” que recull part dels dibuixos recents del gran Ermengol al costat d’un munt de gent llegida i rellegida, amb pròleg del Puigdemont. Un dels meus textos va sobre la hipocresia dels Jocs Mediterranis i l’altre sobre el
Avui és l’aniversari, ja ho podem dir clar, de l’assassinat de Juan Gabriel Knafo, el tarragoní assassinat en les protestes després dels assassinats de Vitòria, en aquella transició tan acceptada que ningú ni tan sols va protestar… Així ho expliquen ala tele i així és mentida. Quan se’n complien 40 anys vaig escriure aquest article,
(Quan es complien 25 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich vaig escriure aquest text. Avui que es compleixen els 45 anys, el torno a publicar) Em rebenten els aniversaris dels fets revolucionaris, commemoracions, cinquanta anys de no-sé-què i tres-cents d’una altra cosa. I em rebenten no com a aniversaris en si mateix sinó com