Avui, 4 de novembre de 2016, la marca blanca i unitària del feixisme espanyolista als Països Catalans i a la resta de nacions ocupades per l’Estat espanyol a base de violència extrema, ha recollit el testimoni del feixisme espanyolista de sempre. Albert Rivera avui ha anat a Alsasua a mostrar que allò, segons ell, és
Què feien els meus iaios mentre Mussolini arribava al poder? Què van fer mentre el feixisme accedia al poder de l’Estat per primer cop a Europa i inaugurava una època que esdevindria funesta per a les seves pròpies vides? Una època en què l’extermini dels altres, el genocidi, la guerra i l’exili els van fer
24 d’octubre de 2018 Vull dedicar aquesta intervenció a Josep Alomà, regidor anarquista d’aquest consistori, que va intentar posar la ciutat al servei de les persones i defensa els principis d’igualtat, llibertat i fraternitat portats a les seves darreres conseqüències… Aquestes són les darreres paraules meves que enguany sentireu des de la trona amplificada on
La lliçó de l’1-O: a un costat, la llibertat; a l’altre, el feixisme Jordi Martí Font El 1930, Mohandas Gandhi iniciava la Marxa de la sal, una acció desobedient que va anar agrupant milers i milers de persones amb la intenció final d’aconseguir la independència de l’Índia. Van recórrer 300 quilòmetres per arribar a l’Oceà
Fet a Tarragona (www.fetatarragona.cat/2018/09/22/el-groc-rebutjat-a-la-samarreta-de-les-festes/) explica que, enguany, l’encarregat del disseny dels elements anuals identificatius de les festes de la Tecla és l’arquitecte Edu Polo. La seva proposta incloïa, en el got, la motxilla i el vano, «els colors del confeti damunt d’un fons groc», sense cap intenció reivindicativa però groc. La samarreta havia de ser
Dia 5 de setembre de 2018, Joan Tardà avisa que «Si algun independentista estúpid planteja imposar la independència està equivocat.» Imposar? Qui ha parlat mai d’imposar? Dia 9 del mateix mes i any, a TV3, Gabriel Rufián diu que «és l’hora de punxar la bombolla de l’independentisme màgic i dir la veritat». Màgic? Veritat? Així
La història dels comuns, de l’espai productiu del qual tothom en pot treure profit sense que hi tingui propietat és la història de les institucions del poble arreu d’Europa. Aquests espais, però, van anar tenint propietaris a poc a poc, alguns cops a partir de compres i altres d’espoli. Alguns governs europeus optaren per mantenir
https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180825/en-sols-dos-coses-creiem-terra-humanitat El 24 de gener de 1904, Joan Maragall escrivia a Diario de Barcelona que «Dentro de cada catalán hay un anarquista», una afirmació fonamental per tal que Salvat-Papasseit, el 1916, publiqués a Sabadell Federal la sèrie de textos titulats La Nacionalitat i el Socialisme, de títol semblant a aquell altre article de Jaume Brossa,
Alguns atribueixen aquesta frase a Jordi Cañas, avui tertulià de Catalunya Ràdio i ahir boxador de Ciudadanos, el partit taronja per més pistes per als que es pregunten quin seria el paper de personatges com aquest i els que vibren amb Rivera i l’Arrimadas si ens muntessin precisament un Ulster per cagar-nos. Doncs orangistes, és
Fa tres setmanes, ens assabentàvem de l’expulsió d’uns veïns, magnífics veïns, de la Part Baixa de Tarragona, com a conseqüència de la conversió de la ha estat casa seva durant els darrers anys, en un pis turístic. Era el mateix dia que en la Comissió de Turisme de l’Ajuntament la consellera Imma Rodríguez feia públic
Avui ha mort Pep Laguarda (https://www.vilaweb.cat/noticies/amb-la-mort-de-pep-laguarda-la-musica-valenciana-perd-el-seu-referent-mes-magic/) i toca recordar-lo tal com s’hauria de fer sempre, perquè el seu disc “Brossa d’ahir” continua essent un dels discos grans dels cantats en català. Sense concessions, sensible fins més enllà del que és recomanable. L’any 2007 en vaig escriure això: “Jaume no et volen aixina de lliure” “Jaume,
La veritat és tossuda i als mentiders se’ls caça al vol. No han passat ni 24 hores des que l’alcalde Ballesteros intentava enlluernar les i els periodistes tarragonins amb una conferència de ciutat en format familiar (al matí) a l’espai de la Cambra de Comerç com a base de repartiment de mentides que ens assabentem
(Aquesta és la meva aportació al catàleg-llibre “100 anys de Marçà Giné” que vam presentar divendres 13 de juliol a Marçà. El podeu aconseguir al Museu de Marçà diumenges al matí) Marcelino, Merla, Marcelino el Merla, Marcel·lí, Marsa-Giné i Marçaginé són alguns dels noms que identificaven en el meu àmbit familiar més proper el personatge
Sembla com si els que manen de veritat a l’Estat espanyol estiguessin mirant de fer reformes a casa. I sembla que podria haver-hi damunt la taula la instauració d’una república que regenerés a ulls de la majoria la putrefacció a què ha arribat l’Estat espanyol. Aquesta suposada regeneració serviria per tancar “el tema catalán” 30
El circ del processisme arriba a moments d’autèntic escàndol fins i tot com a espectadors. És a dir que mirar-lo ens pot arribar a provocar vergonya aliena. Des d’ahir, Bassa, Junqueras, Forcadell, Romeva, Sànchez i Cuixart ja són en presons catalanes, on mana la Generalitat o això es creuen alguns i algunes. És a dir