El proppassat 21 de juliol, Lluís Sales i Favà, historiador i membre de la CUP, publicava al portal de l’Esquerra Independentista, un article que duu per títol “Els sionistes nostrats”, que no pot quedar sense resposta. Entre altres perles, l’article en qüestió diu: “Perquè el cert és que el nostre país, com pocs a
Jaume Clotet Planas, periodista i historiador, ha publicat avui al diari El Punt un article amb aquest títol (http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/57153.html) en el qual descriu, de manera elegant i sòbria, la conducta heroica de molts ciutadans europeus que van ajudar els jueus perseguits pels nazis i els seus col·laboradors: “Fa unes setmanes, en un article colpidor publicat
Amb una setmana de diferència hi ha hagut a Orient dues convocatòries electorals de gran transcendència pels seus respectius pobles i per tota la regió euromediterrània: al Líban han guanyat els partidaris de la Revolució del Cedre, l’Aliança 14 de març, mentre que a Iran ha guanyat Ahmadinejad. El Líban és un actor clau
Ahir al vespre a Barcelona, coincidint amb el seixanta-un aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, un centenar llarg de persones vam assistir a l’acte de constitució de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel. Arreu dels Països Catalans, i durant tot el segle passat, hi ha hagut personalitats eminents com Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili o Salvador
L’any passat amb motiu del seixantè aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel, un centenar llarg d’amics d’Israel ens vam aplegar al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona per celebrar-ho. Enguany, a més de repetir l’encontre, constituirem una associació amb aquesta denominació. El proper 14 de maig farà seixanta-un anys de la declaració d’independència d’Israel i
Pierre-André Taguieff (París, 1946) és un prestigiós politòleg francès que s’ha especialitzat en l’estudi del racisme, l’antisionisme i els moviments reaccionaris en general. La seva darrera obra porta per títol “la Judéophobie des modernes. Des Lumières au Jihad mondial”, Editions Odile Jacob, París, 2008. El proppassat 11 de gener d’enguany el diari polonès “Rzeczpospolita” (la República)
Avui se celebra arreu d’Occident una jornada internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust perpetrat pels nazis alemanys i els seus col·laboradors d’altres nacionalitats. També es commemora a Catalunya en un context de desorientació política al màxim nivell. En primer lloc, per retornar el nom a cada cosa, recomano una visita (encara que sigui
De l’entrevista d’ahir entre l’ambaixador d’Israel a l’Estat espanyol, Raphael Schutz, i el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, no n’ha transcendit ni una paraula. Esperant fets que capgirin la dinàmica totalitària i judeofòbica que vivim a Catalunya, amb Ignasi Carnicer publiquem aquesta carta oberta. Les persones sotasignats observem amb preocupació el clima d’hostilitat
Avui han estat detingudes nou persones a Euskal Herria, per ordre del jutge Garzón, acusades d’integrar la mesa nacional clandestina de Batasuna i d’estar al darrera dels promotors de la candidatura “Demokrazia Hiru Milioi” (D3M). Tot apunta a que amb aquestes detencions s’impedirà a la candidatura de l’esquerra abertzale presentar-se a les eleccions autonòmiques basques
Avui, Joan B. Culla ha publicat aquest article a l’edició per Catalunya del diari espanyol “El País”. M’identifico amb el seu contingut i per això el reprodueixo. “Como era de temer, la operación militar israelí contra Hamás en Gaza ha deteriorado hasta límites intolerables la ya precaria situación cotidiana de los habitantes de la
Ahir hi va haver una manifestació multitudinària a Barcelona convocada amb el lema “Aturem la massacre de Gaza. Boicot a Israel”, al voltant de la qual cal fer algunes consideracions. A l’hora de cercar un títol per aquest apunt m’ha vingut a la memòria un llibre escrit l’any 1933 per Josep Casals i Ramon Arrufat,
Amb motiu de l’atac del Tsahal contra Hamàs a Gaza s’han desfermat des d’una part de les esquerres catalanes reaccions de condemna contra l’Estat d’Israel i contra el moviment sionista que el va fer possible. Convé fer un breu repàs històric des del final de la Segona Guerra Mundial per comprendre els posicionaments actuals dels partits que
Arran de les accions de guerra menades pel Tsahal contra Hamàs a Gaza els gihadistes i els antisionistes d’arreu del món han qualificat les operacions militars israelianes com a genocidi. Una part de l’esquerra europea, la catalana inclosa, s’hi ha afegit amb la pretensió de negar tota legitimitat a l’Estat d’Israel a base d’equiparar-lo amb
Natan Lerner, eminent jurista israelià, va publicar ahir a “Aurora Digital” (http://www.aurora-israel.co.il) aquest article en el qual analitza qüestions de fons relacionades en l’actual conflicte entre Israel i Hamàs. Una aproximació més conjuntural al mateix tema l’ofereix el diplomàtic israelià Samuel Hadas en l’article “Y ahora, qué ?”, publicat el proppassat dia 31 de desembre
L’estiu del 2006 vaig seguir la guerra del Líban (en realitat de Síria i Iran a través d’Hezbol·là) i Israel mitjançant uns correus que diàriament enviava a les seves amistats (i que una amiga em re-enviava) un ciutadà israelià anomenat Kalman Szvarfman. Un any més tard vaig tenir l’ocasió de conèixer-lo personalment: fill de pares polonesos escapats