Avui han estat detingudes nou persones a Euskal Herria, per ordre del jutge Garzón, acusades d’integrar la mesa nacional clandestina de Batasuna i d’estar al darrera dels promotors de la candidatura “Demokrazia Hiru Milioi” (D3M).
Tot apunta a que amb aquestes detencions s’impedirà a la candidatura de l’esquerra abertzale presentar-se a les eleccions autonòmiques basques previstes pel proper 1 de març. L’abundant jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol il·legalitzant partits independentistes bascos afegirà una nova sentència a les dictades en aplicació de la Llei de Partits del 2002. Els arguments jurídics i polítics pels quals considero aquestes decisions judicials contradictòries amb la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans ja les vaig exposar en el post “La Ley de Partidos en Estrasburgo”.
Ara vull fer notar que ahir mateix el Tribunal Suprem d’Israel va revocar la decisió adoptada el passat 12 d’aquest mes per la Comissió Electoral descartant dues candidatures presentades per partits àrabs: Balad i Raam-Tal. Hom pot cercar a la xarxa les actuacions públiques d’aquestes dues formacions obertament oposades a l’operació militar a Gaza desenvolupada pel Tsahal des del 27 de desembre.
Ambdues candidatures, que ja són presents a la Knesset, volen modificar el sistema constitucional d’Israel a fi que deixi de ser considerat un estat jueu i democràtic i passi a tenir caràcter binacional: àrab i hebreu. L’any 2003 la candidatura del Balad, liderada per Azmi Bishara, també fou impugnada i el Tribunal Suprem decidí que la llibertat d’expressió política està per damunt de les crítiques que aquest diputat llençava contra Israel des de Damasc. L’any 2006 Bishara fugí definitivament a Síria acusat per la policia israeliana de complicitat amb Hesbol·là durant la guerra de l’estiu del 2006.
Malgrat aquests precedents Balad es podrà tornar a presentar a les eleccions del febrer vinent. Israel només ha impedit presentar-se a les eleccions a dues llistes, l’any 1988: la liderada per rabí Meir Kahana, descartada per racista i la Llista Socialista Àrab fora de joc electoral per negar el dret a l’existència de l’Estat d’Israel. Excepte aquests dos casos totes les candidatures que s’han presentat han acabat essent admeses als comicis. Un element de reflexió per aquells que titllen d’estat feixista l’únic estat democràtic de l’Orient Mitjà.</p
Post Scriptum, 28 de gener del 2020.
Segons publica avui The Times of Israel, el Fiscal General de l’Estat desestima demanar la inhabilitació de la candidata del partit àrab Balad, Heba Yazbak, que no reconeix cap mena de legitimitat a l’estat hebreu i coneguda per la seva defensa de Samir Kuntar, un membre d’Hisbol·là executat per les FDI. El mateix criteri ha estat aplicat per tal de permetre la presentació del partit jueu Mishpat Tzedek que reclama l’alliberament de l’assassí de Rabin. Aqueixes qüestions passen desapercebudes als mitjans nostrats arbitràriament hostils a Israel.
Post Scriptum, 8 de maig del 2022.
Avui, Vilaweb reeprodueix la versió dels incidents entre suporters jueus i bascos propalestins que difonen els darrers: “Ultres israelians causen aldarulls a Bilbao abans de la final de la Champions League. Els aficionats radicals del Hapoel Holon han atacat i destrossat un bar del centre de Bilbao que tenia una bandera palestina”. Altrament, la versió israeliana l’explica JForum: “Des supporters de basket israéliens agressés:
Ce soir un match de basketball oppose l’équipe Hapoel Holon à celle de Ludwisburg, à Bilbao, en Espagne. Cette rencontre se produit dans le cadre du championnat FIBA et doit déterminer laquelle des deux équipes remportera la troisième place du championnat.
Plus de 1200 supporters israéliens ont fait le déplacement. Sur leur chemin vers le stade de Bilbao, ils ont croisé la route de militants pro-palestiniens. Ils brandissaient des drapeaux palestiniens et criaient des slogans contre Israël. Les Israéliens ont répliqué en chantant l’Hatikva et en les insultant en retour. La situation s’est ensuite envenimée et les supporters israéliens ont raconté que les pro-palestiniens leur ont jeté des chaises et des verres.
Certains Israéliens sur place depuis quelques jours ont témoigné qu’ils ont fait l’objet de beaucoup d’attaques verbales dans les pubs et les cafés de la ville. Par ailleurs, ce n’est pas la première fois que des sportifs ou des supporters israéliens se font prendre à partie dans les mêmes circonstances et au même endroit.
Le directeur du club, Eitan Luciano, a interpellé le ministre des Affaires étrangères, Yaïr Lapid: »Cela fait plusieurs jours que les supporters israéliens qui sont venus assister à un événement sportif souffrent d’antisémitisme à Bilbao de la part d’éléments pro-palestiniens, qui préparent des manifestations. Chaque rencontre avec les Israéliens se transforme en insultes et jets de projectiles. Nous aimerions bien vous entendre sur le sujet”.
Post Scriptum, 10 d’octubre del 2022.
Ahir, a The Times of Israel apareix una notícia que mai sortirà als mitjans polítics i mediàtics dits pregressistes, bascos i catalans, impreganats d’un antisionisme abstracte i estèril, “Élections 2022: Le parti arabe Balad et l’ex-député Yamina Chikli pourront se présenter”.
“La Haute-cour a renversé, dimanche, le jugement rendu par la Commission électorale qui avait décidé d’interdire au parti nationaliste arabe Balad et à l’ancien député Yamina Amichai Chikli de se présenter aux prochaines élections.
L’appel de Balad auprès de la Haute cour avait été déposé après un vote, jeudi, de la Commission centrale électorale qui avait déterminé que Balad ne pourrait pas se présenter en vue du scrutin du 1er novembre, acceptant ainsi une plainte qui estimait que le programme de la faction niait le droit à l’existence de l’État d’Israël.
Balad et plusieurs de ses députés ont pu être interdits de se présenter au vote par des commissions électorales, dans le passé – mais ils ont toujours remporté leurs appels devant la Cour suprême, obtenant le droit d’intégrer la course aux différents scrutins.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Alemanya també era un Estat democratic quan Hitler va guanyar les eleccions.
Però almenys a l’Estat espanyol no bombardegen el País Basc per atacar Batasuna, ni deixen el de Batasuna aïllats com Hamàs amb un gueto apartat o camp de refugiats per a bomrbardejar-los.
Això si pateixen el bombardeig ‘democratic’ i constant de la brunete mediàtica.
Un altre cop felicitar-te, Jaume, per l’article. Sóc d’esquerres i independentista i estic perplex davant les diferents posicions que sento vers el conflicte àrab-israelià. D’una banda els fanàtics que es diuen d’esquerres i fan plantejaments xenòfobs antijueus (encara que això signifiqui recolzar els plantejaments més contraris als plantejaments d’esquerres: drets de la dona, democràcia, lliure pensament, laicisme,…); de l’altra la dreta espanyola més rància fent veure que es posiciona amb Israel quan són els fomentadors de l’antisemitisme més dur, i tot per si un dia Euskal-Herria o Catalunya proclamen la seva independència assegurar-se el suport doccident amb Israel inclòs. Quines hipocresies.
Tens el meu suport davant els que et fan sortir a revistes com a “filosionista” i de totes les crítiques que segur rebràs per tenir un pensament lliure.
Salutacions.
La població àrab d’Israel és aproximadament un 20%. El suport electoral d’aquests partits no arriba ni de lluny a aquest percentatge.
Crec que és una dada important.
divendres, 23 de gener de 2009 | 23:14h
Jo no tracte a l’Estat d’Israel de feixista, el tracte de terrorista. Està practicant , sense embuts terrorisme d’estat contra els palestins. I ho pot fer recolzat pels EEU. Els israelians no pode esgrimir el genocidi nazi per a jutificar el genocidi palestí.