Amb una setmana de diferència hi ha hagut a Orient dues convocatòries electorals de gran transcendència pels seus respectius pobles i per tota la regió euromediterrània: al Líban han guanyat els partidaris de la Revolució del Cedre, l’Aliança 14 de març, mentre que a Iran ha guanyat Ahmadinejad.
El Líban és un actor clau de la política mediterrània que malda per sostreure’s a la dominació siriana i iraniana. A l’Iran les coses són diferents, no és un règim democràtic sinó una teocràcia amb vocació imperialista que a vist com els seus partidaris libanesos (Hezbol·là) eren derrotats a les urnes. A Israel, el cap de govern, Benjamin Netanyahu, avui ha pronunciat un discurs oferint negociacions de pau als palestins, partint del mutu reconeixement com va acordar l’ONU el 1947. Recomano la lectura de les seves paraules (traduïdes al català) a www.cat-israel.org i el seguiment de l’actualitat libanesa i iraniana a través de www.lorientlejour.com.
Post Scriptum, 17 de juny del 2009.
Per seguir informativament les protestes de la població iraniana contra el frau electoral perpetrat pel règim gihadista recomano consultar la web dels Mujaidins del Poble (www.english.mojahedin.org), una organització fundada l’any 1965 per opositors a la monarquia del Xa. Actualment els seus membres mantenen una activa resistència contra la dictadura teocràtica i en pro de la democràcia des de posicions marxistes que intenten compatibilitzar amb una concepció no integrista de l’Islam.
Post Scriptum, 27 de gener del 2017.
Avui, dia internacional de record de les víctimes de l’holocaust, Benyamin Netanyahu ha pronunciat a Yad Vashem un discurs alertant el món de l’amenança iraniana contra Israel i la inhibició de les institucions internacionals al respecte.
Post Scriptum, 14 de juny del 2021.
Jewish Forum publicà ahir un extracte d’unes declaracions recents de qui fou president de la República Islàmica de l’Iran: Révélations de l’ancien Président iranien. Mahmoud Ahmadinejad affirme que des agents israéliens ont infiltré le système de contre-espionnage de son pays.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Jaume, estic completament d’acord amb el teu post, ara bé, penso que a la República Islàmica d’Iran existeix una Autocràcia, sinó no s’entendria el perquè de la repressió als grups opositors a Mahmaud Ahmadinejad, t’ho amplio amb aquest post http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/102742 que ja vaig escriure fa temps.
Salutacions Cordials, Jaume
Benvolgut Jaume,
Tractar d’interpretar la política libanesa des d’una perspectiva simplista, a
partir de categories discutibles com “occidental” o
“prosirià” em sembla un error. Els Hariri, és a dir els que cauen bé
occident, són una família enriquida amb l’especulació immobiliària. El germà
assassinat per Hizbullàh s’havia dedicat a reconstruir la part vella de
Beirut… expulsant la població xiïta que havia habitat sempre als seus barris.
Més enllà que qüestions purament religioses hem d’entendre la popularitat de
Hizbullà, i per extensió la baazista Síria, com a efectiu estat del benestar
que el proneoliberal Hariri nega. Pel que fa a Ahmadinejad és fàcil posar-li
l’etiqueta d’antioccidental. Tanmateix, em consta per una amiga francesa que hi
va viure més d’un any a Teheran que és un error entendre Iran a partir de la
seva política internacional. L’islamisme conservador triomfant a les eleccions
no és tan diferent al turc d’Erdogan. Són les classes baixes que prefereixen un
estat protector -encara que sigui caciquil- davant la intempèrie de polítiques
més “liberalitzadores” que poden beneficiar les classes mitges altes.
De fet, cal llegir el que passa Iran no pas com a confrontació orient-occident,
sinó com igualitarisme d’arrel moral i rural versus cosmopolitisme
“pijo”. Un enfrontament més social que polític.
Per cert, tu que coneixes bé Israel, em consta que tensions d’aquest estil
també es viuen en aquest país, amb una elit que ha assumit el discurs
neoliberal americà (amb el seu conservadurisme compassiu i liberalisme
antisocial) enfront la dissolució de l’ideal social del sionisme original. Per
posar un exemple, la progressiva privatització dels kibbutz. Em fa l’efecte que
les diferències socials a Israel s’eixamplen i el conflicte Palestí el que fa
és tapar-les.
Sobre aquesta qüestió vaig escriure un article l’any passat on tractava d’interpretar el perquè de l’arrelament de l’islamisme, especialment al Líban. Pots trobar l’enllaç aquí.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2707790
Netanyahu no ha pogut trobar uns ministres que siguin una mica menys racistes?
http://www.haaretz.com/hasen/spages/1093401.html
No discuteixo que l’Iran sigui una “teocràcia amb vocació imperialista”, tot i que que no se el perque de l’adjectiu “imperialista” en aquest cas. Ara be, crec que tambe cal ser honest (i tu ho ets i molt) i dir que el govern actual d’Israel te membres del partit Yisrael Beiteinu, que si que es pot considerar imperialista (segueixen la linia revisionista del Jabotinski que demanava cis-jordania i trans-jordania i el sinai per a l’estat d’Israel), tambe del partit Shas, que demana que sigui la Halakha la base del comportament social d’Israel, partit que si que es pot considerar teocratic, i tambe del partit HaBayit HaYehudi, que si fa no fa…
Potser el que diras es que aixo reflexa la pluralitat i la democracia existent a Israel en contrast amb l’Iran. Pero tu ja coneixes fins a quin punt aquests petits partits poden (i han pogut) fer que el govern tiri mes cap a una banda o cap a una altra. Per tant, nomes reflexa que els partits teocratics i imperialistes tambe existeixen a Israel, tambe exerceixen el poder d’una manera diferent, sense ostentar, pero imposant situacions que, en qualsevol “democracia” occidental serien absolutament inacceptables. Pero clar, que una persona amb trenetes i vestida de negre imposi una educacio digna de les madrasses mes espantoses del Sudan, i tot pagat per l’estat d’Israel, es una cosa que a nosaltres no ens fa massa nosa, sino que mes aviat ens fa gracia. Que no puguis passejar per certs barris de Jerusalem si no vas vestit d’una manera i no et comportes com alguns integristes et manen, ho trobem simpatic, curios i fins i tot divertit. Quan no son jueus els que ho fan sino musulmans, ens horroritzem i ens posem a invocar la fi del mon…
Tot i que jo m’estimaria mes viure a Israel que no pas a l’Iran (per diferents raons) crec que ens hauriem de demanar que quina hauria estat l’evolucio de l’Iran si les potencies estrangeres no hi haguessin imposat un Sha corrupte mitjancant un cop d’estat per a poder controlar-ne els recursos petroliers. O si no haguessim alimentat una guerra entre l’Iran i l’Iraq. I si no haguessim estat assetjant sistematicament aquest estat des que a certes potencies “democratiques” els va interessar. Si l’Iran hagues rebut tota l’ajuda militar, economica i diplomatica que ha rebut Israel durant tot el temps (malgrat les violacions sistematiques quant cisjordania, entre altres), potser Iran no seria aquesta dictadura teocratica i imperialista (?) que esmentes. Potser seria una cosa pitjor, o millor, pero no els hem donat massa mes oportunitat de ser el que son, crec.