L’any passat amb motiu del seixantè aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel, un centenar llarg d’amics d’Israel ens vam aplegar al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona per celebrar-ho. Enguany, a més de repetir l’encontre, constituirem una associació amb aquesta denominació.
El proper 14 de maig farà seixanta-un anys de la declaració d’independència d’Israel i els esdeveniments ocorreguts a casa nostra, arran de l’ofensiva del Tsahal contra Hamàs a Gaza, donen a l’esdeveniment una significació especial. A Catalunya, terra on hi troben acollida totes les causes solidàries amb altres pobles, sostenir el dret del poble jueu a tenir un estat propi està criminalitzat. Neonazis, gihadistes i tardocomunistes troben impunitat total, cobertura mediàtica (TV(E)3, en lloc destacat) i complicitat institucional (Joan Saura n’és l’exemple més rellevant) per escampar la judeofòbia més violenta i irracional.
Els catalans que sintonitzen amb tot allò que Israel representa (la llibertat, la creativitat, la continuïtat d’un poble secularment perseguit) resten majoritàriament en silenci. No hi pot haver llibertat per Catalunya si permetem que hi campin ideologies totalitàries que traslladen al si del nostre poble la xenofòbia i la intolerància contra cap altre poble, singularment el jueu. No és tan sols per sostenir Israel que ens organitzem els que així pensem, sinó per contribuir a la renovació de la vida democràtica que precisa el nostre país per arribar a ser lliure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Barreges peres amb pomes: Una cosa és la jodeofòbia, del tot reprobable, i l’altra és no abonar les tesis del sionisme que governa amb mà de ferro el teu estimat estat d’Israel.
L’ofensiva del Tsahal contra Hamàs, com tu la defineixes va ser l’ofensiva contra el POBLE palestí de Gaza.
No en dius res de les víctimes? Dels xiquets i xiquetes morts per culpa del teu Tsahal?
No s’hi val a matar mosques a canonades.
El missatge sionista del govern d’ultradreta israelià s’assembla tant al de Putin, Zapatero o Aznar quan parles d eles minories existents al seus estats que opten per no conformar-se en romandre en les respectives presons de pobles…
Hola Jaume,
He penjat això al meu bloc per respondre allò que deies l’altre dia. Ja veig que el dia d’avui ha estat profitós.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132168
I a mi que em fa l’efecte que l’única impunitat que hom puga trobar-hi a tot el voltant de la mar nostra és justament a Palestina! No heu vist la mort de prop durant el viatge que acabeu de fer? Cap a on miràveu? La misèria campa lliure a Gaza i la guerra sionista persisteix. Que els Deus ens protegeixin de qualsevol renovació democràtica, o com collons li vulgueu dir, a qualsevol obra ordida per vosaltres. Maleïts sigueu, mentre dure la bogeria de fer pagar justos per pecadors amb el tant lloat, per vosaltres, assetjament militar. No val la pena qualificar res ni ningú, les obres del quals, parlen ben clar.
Som molts, moltíssims els que pensem com tu, i sovint rebem també el rebuig i la qualificació més aberrant per recolzar la causa del poble germà d’Israel.
De debò penses que Israel és un estat democràtic? Però què porteu una vena als ulls o és que esteu tocats per la llum divina? i a més d’esquerres. Increïble quanta hipocresia.
7 de abril, 2009
Una investigación sobre el número de palestinos muertos durante la Operación Plomo Fundido indica que la mayoría eran terroristas armados y miembros de las fuerzas de seguridad de Hamás involucrados en la lucha contra las Fuerzas de Defensa de Israel. Hamás adoptó una política de ocultar sus víctimas e intenta incluirlas en el número total de civiles muertos.
La política mediática de Hamás: ocultar sus propias víctimas mientras magnifican el daño ocasionado a los civiles
*Apéndice
Las instrucciones para ocultar la identidad y número de terroristas muertos y heridos mencionados en el foro de Hamás PALDF durante la Operación Plomo Fundido
“De acuerdo con la política de las facciones de la resistencia de la Yihad en Gaza… les informamos que está completamente prohibido publicar información acerca de los números, nombres o imágenes de cualquier detalle acerca de los shahids (mártires) y heridos de la resistencia. La orden se encuentra vigente hasta el fin de la agresión sionista que es claramente contra nosotros y nuestra nación, con el consentimiento de Alá, alabado sea su nombre. Cualquier (reporte) que viole estas reglas será eliminado y una advertencia será enviada a quien sea responsable por la mención. Seamos todos soldados de la resistencia, y si no podemos ayudarla, al menos no ayudemos al enemigo (en su lucha) en su contra”.
Traducido del inglés por CIDIPAL.
Texto original en:
http://www.terrorism-info.org.il/malam_multimedia/English/eng_n/pdf/ipc_e021.pdf
Benvolgut Jaume,
Els qui defensem el dret d’Israel a tenir un estat, i considerem, a més, que malgrat evidents defectes derivats d’una situació geopolítica difícil, representa una democràcia entre teocràcies, no creiem necessari recordar-ho contínuament, almenys en el meu cas, perquè em sembla una obvietat.
A nivell personal, quan he cregut convenient he defensat aquesta obvietat, fins i tot en ambients poc propicis, i mai no m’he sentit intimidat. Sospito que l’antisemitisme manifestat a Catalunya és més superficial i “folcklòric” del que estaríem disposats a admetre. Bé coneixes que Israel i Catalunya han tingut (o haurien de tenir) una relació privilegiada pels molts lligams històrics, i que, majoritàriament, en èpoques de “tranquil·litat mediàtica” la imatge dels jueus entre els catalans no és en absolut negativa.
Ara que, precisament perquè per a mi la democràcia i l’estat de dret d’Israel és una obvietat, i que no he dubtat a criticar les teocràcies que els envolten, em sento legitimat a criticar determinades derives de Tel-Aviv (o Jerusalem, com vulguis), denunciades sovint per alguns amics jueu-argentins, com és l’excés de pes dels partits confessionals, la pràctica desaparició de la filosofia original dels kibbutz, l’acatament acrític del neoliberalisme entre les elits seves econòmiques o unes polítiques d’ocupació discutibles. Jo sempre defensarè el dret dels jueus a existir al seu estat. Tanmateix, això no ha de comportar cap carta blanca.