l’Honorable (sic) conseller d’Educació (sic), i més coses, José Antonio Rovira Jover, àlies Rovi, sembla nerviós. Està jugant-se les cartes, les que pot, a demanar que la gent participe en la consulta (referèndum? referèndum il·legal?). M’han sorprés una sèrie de coses que hi ha a les seues cartes, en primer lloc que en compliment del
No ho entenc gens! La situació de l’actual Molt Honorable (sic) President del Consell de la Generalitat Valenciana és, diguem-ne, delicada. Tinc entés que ell és l’únic que té la capacitat (sic), potestat, de convocar eleccions, de dimitir… És clar que, ara per ara, en la dinàmica de la seua fugida endavant no veig que
Senyora Robles, L’altre dia, el 7 de febrer, vaig llegir un article seu, al diari Levante. El títol era remàtic, no informatiu, aparentment, com solen ser-ho els dels articles d’opinió. Un títol en què tots reconeixem els indis americans parlant en una llengua que se’ls imposà, i se’ls imposa. Uns personatges dels que se’n
La senyora Concha Andrés Sanchis, Secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, el senyor Miguel Soler Gracia, Secretari autonòmic d’Educació i Formació Professional, i la senyora Isaura Navarro Casillas, Secretària autonòmica del Govern del Botànic del País Valencià, no saben escriure o, si ho saben fer, no lligen allò que escriuen, o allò que signen. No
Hui és el dia contra la violència masclista. Això és ben sabut de tots. O ho hauria de ser! Lamentablement no, no ho és. I no em referisc a gent que no es considera interpel·lada per aquest clam contra la lacra masclista. Sinó a gent que no sap escriure, o que, perdoneu, se li fa,
No sempre, però hi ha fotos impagables, com la que ha publicat la premsa, a instàncies del gabinet de comunicació de l’Ajuntament d’Oliva (supose). La campanya és per celebrar el dia mundial de l’agricultura (un dia mundial més!), en definitiva, perquè la gent es consciencie i compre fruita, i la consumisca, la menge, vaja! El
És un fet que les nostres autoritats polítiques i responsables de la cosa comuna, en educació/ensenyament, han optat per conservar la bossa. En primer lloc estan balafiant uns recursos molt efectius en la lluita contra la difusió de la covid-19. Les mateixes aules, usades al matí i a la vesprada, per grups diferents haurien multiplicat
O, només, estan obligats a dur màscara els xiquets valencians de sis anys. Permeteu-me la broma: La senyora Ana Barceló, Chico, no sabe escribir. No és una traducció, sinó una versió molt lliure del titular que encapçala aquest apunt. I és que les comes, els signes de puntuació en general, tenen una gran importància en els nostres
La Conselleria d’Educació de la generalitat jussana accepta, imposa, permet, tolera, incentiva…? la creació de grups amb 27 alumnes (vint-i-set, sí), per al curs 2020-2021. El curs post(se suposa)covid-19. El curs de la “nova normalitat” (oxímoron més que suat!). Però, tranquils!, només és un grup de 1r de Batxillerat, mixt, ciències i lletres, trivium i quadrivium. Ja
Hi ha un senyor, a Oliva, que al seu compte de facebook, el “feis”, per als amics, ja fa uns quants dies, s’hi confessava embargat per “l’emoció”; perquè, com diu, i cite textualment, “Ja han començat els treballs d’execució material de la Connexió Sud d’Oliva. Les primeres màquines ja estan sobre el terreny. Després
Jo no sé res d’economia. I, els noticiaris, els informatius, els “mass media” ara per ara, el que estan fent és ofegar-nos amb una allau d’informació que ens impedeix veure els arbres del bosc. Però, sí que tinc una cosa clara. Ningú no dóna un duro a fons perdut. Almenys en el món dels bancs
Damastes, també conegut com a Procust, és un personatge de la mitologia grega que simbolitza la uniformització. Ara en podríem dir la globalització. Es tracta d’un personatge que duia les seues víctimes a sa casa, on tenia dos llits, un de gran i un de menut. I segons com fóra la víctima -gran o menuda-,
Hui també m’he posat en vaga per la qualitat de l’ensenyament i contra les retallades. Permeteu-me que comente una petita història. Al centre on treballe, ho faig amb -quasi- les mateixes condicions que ho feien els mestres dels nostres pares. No exagere. A l’aula dispose d’una pissarra digital (perquè agafe el guix amb els dits,
… ha arribat a Oliva, i ningú no sap com ha sigut! O sí que ho saben; però ho callen. Jo, que sóc veí d’Oliva, no me n’he adonat de la presència, ni de la (important? gran? benefactora?…) repercussió que ha tingut aquest “event” sobre el poble. Me n’he assabentat, com ocorre amb els grans esdeveniments,
Avui vull compartir amb vosaltres aquest vídeo sobre les reformes, retallades, ajustaments, que s’estan fent a l’escola francesa. Dissortadament, la globalització que recorre Europa sembla que no ens estalviarà. Disculpeu que no haja sabut traduir al català els subtítols. Si algú sap com fer-ho que m’ho faça saber. Gràcies