2 de setembre de 2020
0 comentaris

Educació GVA. La bossa o la vida

És un fet que les nostres autoritats polítiques i responsables de la cosa comuna, en educació/ensenyament, han optat per conservar la bossa.
En primer lloc estan balafiant uns recursos molt efectius en la lluita contra la difusió de la covid-19. Les mateixes aules, usades al matí i a la vesprada, per grups diferents haurien multiplicat per dos, instantàniament, els recursos immobles, els instituts. I això sense haver de contractar cap ni un professor extra.
Per una altra banda, per fer front a la pandèmia, calen recursos, sí: contractar més professors per poder abaixar les ràtios. És impresentable que polítics i responsables continuen emplenant-se la boca, i eixint a les fotos per dir que han fet això o allò. Quan només estan posant pegats.
Les caretes redueixen la potència de la veu, caldrà parlar més fort. En aules amb vint alumnes: més baixes per afonia. O comparar per a cada profe un equip de micròfon personal.
i parlem de distàncies. Per a alguns alumnes, com el “beneficiari” del lloc de la foto. A metre i mig del professor…
És curiós com es fa el càlcul del metre i mig. No es compta des del “perímetre” de la persona, sinó des del centre de l’espai que aquesta ocupa fins al centre de l’espai que ocupa l’altra persona. Una manera sibil·lina (i falsària) de reduir les necessitats d’espai a les aules.
I això dóna pas a casos com els que veiem a les fotos que he fet aquest mateix matí. És un institut valencià, on l’alumnat hi es traslladat, en autobús, des d’11 localitats diferents. Més participacions en la macabra loteria del contagi.

No comment
No comment, amb perspectiva.
Sans commentaires.

La situació és greu, sí. Molt.
En qualsevol centre d’atenció al públic, tots sabem quines són les restriccions. Els metges, sanitaris… (els zeladors?), a les farmàcies… les dependències dels ajuntaments… I més que s’hi hauria de fer.
Les reunions socials no poden ser de més de deu persones, i amb les mesures de protecció…, a les aules dels instituts, dels centres educatius, no hi ha reunions socials, s’hi va per feina; per tant, n’hi poden haver més de vint persones.
Al meu institut (on jo treballe, que és de propietat pública!), no hem tingut un grup de primer de batxillerat amb vint-i-set (27) alumnes, perquè a última hora s’hi han matriculat alguns més, i el grup s’ha dividit. Perquè, aquell primer de batxillerat, en el procés de confecció dels horaris, en juliol, (amb el vist-i-plau de la Conselleria d’Educació de la GVA, amb el Vist-i-plau del Govern de la Generalitat valenciana) era un únic grup per a les matèries comunes (llengües, història…). . Vint-i-set en una aula, sí que era possible; però, al carrer, no poden haver més de deu persones juntes.
La bossa és l’òrgan més sensible del cos humà, va dir algú.
Els “nostres” polítics i responsables ho tenen clar, primer la bossa. La vida, si de cas…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!