3 de juny de 2012
0 comentaris

El llit de Damastes

Damastes, també conegut com a Procust, és un personatge de la mitologia grega que simbolitza la uniformització. Ara en podríem dir la globalització.
Es tracta d’un personatge que duia les seues víctimes a sa casa, on tenia dos llits, un de gran i un de menut. I segons com fóra la víctima -gran o menuda-, la col·locava al llit contrari. I, després feia perquè el cos de la víctima s’amotllara al llit, tallant-li allò que se n’eixia, o estirant-la, perquè arribara a ocupar tot el llit.

A l’època que ens està tocant viure, s’està produint un fet semblant a les pràctiques del bandit grec.
Els poders econòmics i polítics ens estan obligant a emmotllar-nos, amb una acceptació resignada, amb tot de notícies negatives per tot arreu, a la situació.
Així, ja ens van fer creure que érem classes mitjanes, quan només som treballadors a sou, i ens van seduir amb el crèdit fàcil. Ara hi estem enganxats pel coll, i les hipoteques se’ns mengen pels peus.
Ens hem allunyat tant de la naturalesa que ja no és rar trobar xiquets que ignoren  d’on vénen els ous.
Vivim en un món que, cada vegada ens és més alié.
Mira que dir, que l’aigua dels rius que va a parar a la mar és aigua perduda.
He tingut l’experiència de veure com, en els parlaments finals del congrés d’un partit polític -al que acudia com a convidat-, el públic aplaudia incondicionalment, una proposta sobre una inversió local i la completament contrària. Si ho haguera vist en una pel·lícula dels germans Groucho m’hauria semblat un gag exagerat.
Ens han emmotllat. Hem d’aplaudir tot allò que ens diuen des del púlpit-trona-cadafal sense exercir la més mínima reflexió crítica.
Els mitjans de comunicació de masses -no ho oblidem, en mans de grans factòtums econòmics- ens aclaparen amb una allau de notícies negatives: volen negar-nos en una mar de pors.
Combreguem amb allò que ens diuen, i afirmem, desitgem únicament que la cosa no vaja a pitjor.
Les notícies econòmiques no parlen de l’efecte sobre les persones, només parlen de magnituds que a qualsevol dels mortals ens superen. I això és el que pretenen, que, sentint-nos superats, ens advoquem als governants amb la confiança que ens trauran d’aquesta.
Però, els poderosos només coneixen la tècnica de Damastes, emmotllar-ho tot a la seua visió de la realitat. Uniformant-nos en un bipartidisme social i cultural que ens permeta dir: veus, encara hi ha la llibertat de triar entre A o B.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!