18 de maig de 2020
0 comentaris

Els kleenex i un senyor d’Oliva, (amb permís del senyor M. Mihura)

 

Hi ha un senyor, a Oliva, que al seu compte de facebook, el “feis”, per als amics, ja fa uns quants dies, s’hi confessava embargat per “l’emoció”; perquè, com diu, i cite textualment, “Ja han començat els treballs d’execució material de la Connexió Sud d’Oliva. Les primeres màquines ja estan sobre el terreny. Després de tanta persistència i patiment per part de la majoria del poble d’Oliva, per a mi es tracta d’un acte carregat de simbolisme i emoció. Gràcies als qui sempre heu cregut. Seguim!

En primer lloc, no seré jo qui exercisca, ara, de professor, de corrector lingüístic. Tot i que és un àmbit d’ús col·loquial, el text reclama a crits una bona revisió! Ai! A veure si el puc entendre.

L’únic paràgraf del text comença amb l’exposició d’uns fets, les dues primeres oracions.

A continuació, passa, de seguida a fer-ne unes valoracions subjectives no basades en cap dada estadística científica. És allò que tenen els polítics i responsables del gremi, que se senten  representants de la veu d’un poble, la majoria del qual no ha votat l’opció política que ells representen. Ni tan sols la majoria dels que tenen dret a vot! Queda molt bé allò de, el poble diu, el poble vol, bla bla bla…

Recorde que el “mateix poble” va impedir que la carretera fóra treta del casc urbà, en el moment de la construcció de l’autopista, pels anys vuitanta del segle passat. La negativa era causada per la butxaca (un dels òrgans més sensibles del cos humà, com diu una persona molt assenyada). Era el mateix poble? Els pobles canvien d’opinió, ja se sap! Com els polítics de jaqueta, ara blava, ara quatribarrada (sic)!

Després de la generalització ve la traca simbòlica i emotiva. Un gran moment, un acte… veure com les màquines arranquen arbres… Idéafix ploraria; però, ell no vota!

A continuació, l’autor hi expressa un agraïment, contundent! Sí però no sabem en què “heu cregut”. Això em recorda una declaració de penediment molt comentada, allò de “lo siento mucho, no volverà a ocurrir”. El problema rau en el fet que estem davant d’una oració incompleta: en tots dos casos, ens trobem amb un verb transitiu, i hi manca un complement, sense el qual l’oració està coixa, incompleta. Serà per l’embriaguesa de l’emoció?

Perquè no ens diu què “heu cregut”; només ell ho sap. En el món hi ha molta gent que ha cregut, en religions, en idees polítiques, en ells mateixos… No hi entenc res, la veritat! No acabe de saber a qui està dirigint l’agraïment aquest insigne oliver! A tots els creients?

Per concloure el text, un mot clau, una consigna. D’arenga política: “Seguim!” (sic), diu. Però, què seguim? qui seguim? Vol dir, seguim destruint el patrimoni arqueològic, el patrimoni natural, l’etnològic…?

Per a fer què? Tornar a la normalitat anterior a la crisi que només estem començant a patir i que no és únicament sanitària? No n’hem aprés res, encara? També és una crisi ecològica, social, i que reclama una resposta contundent. Seguim… depredant el territori? (a més vies de circulació més vehicles, a major facilitat, més ocupació de les vies…). Seguim emplenant-ho tot de pol, de quitrà, i tornem a contaminar massivament. Tan cofois que estàvem, a les xarxes socials, mostrant i veient com els cabirols, els peixos, els animalets… recuperaven espais perduts per la pressió humana!

No sé què pensa la majoria d’olivers (nats o domiciliats), perquè no els ho he preguntat-; però crec que ja clamava al cel la ferida oberta de la carretera travessant el casc urbà. Per reduir el trànsit urbà, caldran mesures dissuasives, com ara un transport públic eficient, (en tot l’àmbit comarcal!), la potenciació de l’ús de la bicicleta o d’altres transports alternatius. Com ara el tren, per cert! Molt més sostenible que el transport per carretera. Però, alguns “antics ecologistes” han perdut l’oremus en tocar poder. Eren ecologistes?

Si tornem als paràmetres depredadors anteriors a aquesta pandèmia, tornarem a tindre els mateixos resultats negatius. Si em permeteu la paràfrasi de l’eslògan de Clinton: És el mètode científic, estúpid!: Si repetim les premisses, obtindrem els mateixos resultats.

Em pregunte, per què a hores d’ara, encara continuen travessant el casc urbà camions pesants que vénen, alguns, de més enllà d’El Verger? (Base la meua afirmació en la comprovació visual de seguir un camió des d’allà!). I els camions que continuen travessant el casc urbà? No s’hi pensa fer res? La pota sud, la connexió sud, no evitarà que els camions continuen entrant al casc urbà! Només cal anar a l’entrada nord de la localitat per comprovar-ho! Hi ha moltes altres solucions –i més efectives que la del mocador de llàgrimes del senyor emocionat!

Els camions no són l’única pota del problema. A l’estiu tot són cotxes, un riu de cotxes que inunda el poble! També hi farem una pota, Connexió Marinera, parafrasejant les paraules del senyor alcalde? Ep! Con la Iglesia hemos topado! Allà no! Terreny vedat!

Només amb un compromís (en el bon sentit del mot) seriós, i ferm pel país, pel territori, per la cultura, per la solidaritat…, podrem resoldre els problemes que se’ns hi presenten!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!