Que no ens convertisquen en pirates!
Aquest és el deute que té la Generalitat valenciana amb les empreses de transport escolar.
Aquestes, el dia 9 de febrer, faran una aturada. No sé si es tracta d’una vaga limitada a un dia, o si serà una parada indefinida.
El cas, com tants altres, és greu. Això suposa milers de llocs de treball, i d’empreses que es troben en situació de risc.
Però jo vull portar la meua reflexió sobre un altre aspecte de la situació.
És ben possible que, més d’un pare tinga la temptació, o la necessitat, de convertir-se en una ONG de la Generalitat (Save the Generalitat, la podríem anomenar si el cas permetera fer-hi bromes).
EL cas és que és possible que els pares s’organitzen per portar els seus fills, i els dels veïns, amb el seu cotxe particular, al centre d’estudis.
I, amb tota la bona voluntat del món -que els fills no perden passada a l’escola, o a l’institut- ens trobaríem amb un infractors de no sé quantes lleis.
En primer lloc, podrien ser acusats d’intrusisme: per fer una activitat per a la qual no tenen llicència, a saber, el transport escolar.
En segons lloc, posem que en l’acord a què arriben aqeusts pares, entra el de fer-se càrrec de la despesa de gasolian: una altra il·legalitat, ja qeu, amés a més, estan cobrant, i sense pagar IVA, ni donar-se d’altra com a autònoms. Ni tindre un vehicle condicionat per al transport de menors, ni…
No podem deixar passar una altra situació; a saber, la possibilitat d’un accident en què algun dels ocupants prenguera mal. Ací, ja vénen mal dades, de debò. Amb els temps que corren, i encara que foren uns altres, quin pare no escorcollaria per tal de saber si la mort del seu fill no ha estat provocada epr una imprudència?
Amb la qual cosa, ja tenim el pare altruista encausat, i per més d’un motiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!