última ronda

Fotografia amb l’ull i no amb la màquina

RICARD MIRABETE, Percepcions III

Per l’ull de l’ànima.

RICARD MIRABETE, Percepcions IV

Foto: Man Ray

L’ull no és només una davallada.

RICARD MIRABETE, Percepcions V

L’ull del secret.
Els dits es busquen. Cecs.

RICARD MIRABETE, Percepcions VI

Quan l’ull tremola i resta en allò inamovible.

RICARD MIRABETE, Percepcions VII

L’ull s’incendia en la carícia
isolada.

RICARD MIRABETE, Percepcions VIII

L’ull escorxa les paraules pel sacrifici.

RICARD MIRABETE, Percepcions IX

On és el ritual. On és el tast de la pèrdua
en els ulls embenats.
RICARD MIRABETE, Percepcions X

Parets indivisibles em barren els ulls.
Defujo un cel de vidre.

RICARD MIRABETE, Percepcions XI

Creus en l’horitzó de l’aigua que s’aquieta
endins del cercle metàl·lic dels ulls;
extasiats i opacs, com un mirar de neu.

RICARD MIRABETE, Percepcions XII

Vas fer-me secret temorós de ser
tan sols porpra enrunada a les mans.
Des d’on cap estar és imatge o claror.

RICARD MIRABETE, Percepcions XIII

Endevino la nit i la gran veu
en el trànsit blau que roman suspès
a la mirada de les mans que escolten.

RICARD MIRABETE, Percepcions XIV

El dia lliure de l’esperit passa melós
de l’abandó a l’evidència invisible
dels sentits.

La mà assenyala
el que no és cap forma.

RICARD MIRABETE, Percepcions XV

La mà s’endinsa a la tenebra d’un cos
ajaçat a la gana del fred blanc
i escriu.
Penetra la parla dels llavis ardents
i és paraula de fe de l’altra carn.

RICARD MIRABETE, Percepcions XVI

L’univers és un animal majestuós
que busca un destí i troba una mà.

Un oasi inabastable de pols, l’univers?
Un desert entre els dits…? No.

Una mà.

RICARD MIRABETE, Percepcions XVII