Fa molt temps que conec en Julià de Jòdar. Des d’abans de la mort del dictador, quan ens reuníem per fer alguna cosa per a salvar a en Salvador Puig Antich. O desprès de la mort del dictador, per a lluitar contra una constitució espanyola que, tant aleshores com ara, ens semblava totalment insuficient. No
Davant de les eleccions al Parlament de Catalunya, tant CiU com el PSC han predicat de forma insistent -tant que han arribat a fer-se pesats- que el que ara ens cal és un govern que gestioni bé. Ara bé, que gestioni què??; i amb qui??. De fet, actualment hi ha un ampli consens en que el mon,
Sembla “la cançó de l’enfadòs”: amb qui pactarà ERC??; a qui votarà ERC com a president de Catalunya, a Mas o a Montilla??. CiU i el PSC, així com els mitjans mediàtics al seu servei, insisteixen una i altra vegada en el tema. Però, la pregunta realment important a fer-nos és una altra. La
“Som republicans, independentistes, d’esquerres. I volem ser d’un país com els altres i que puguem considerar nostre. Ara fa un segle els nostres avant-passats volien fer la Catalunya-ciutat. Nosaltres volem fer la Catalunya-nació i la Catalunya-estat. … La construcció de la Catalunya-nació … es caracteritza per dues afirmacions fonamentals: l’opció per incorporar i compartir el
La gent d’Esquerra tenim molt clar que som un partit de govern. I que, allà on governem -als ajuntaments, als consells comarcals, a les diputacions, a la Generalitat- ho fem bé, tot i que a vegades també ens equivoquem. Perquè som com som: som humans, amb virtuts i, es clar, amb defectes. Tot això ha
ERC és l’esquerra catalana independent, com ja hem comentat diverses vegades (1 i 2). Però ERC és també l’esquerra catalana responsable, tant al govern com a l’oposició, i això també ho hem comentat abans. Alguns han volgut vendre que ERC al govern era sinònim de soroll i d’inestabilitat. Però, això no és cert,
Esquerra ha estat la primera i la principal impulsora de la reforma de l’Estatut i de l’autogovern. Una gran part dels avenços que inclou aquest “nou” Estatut retallat van ser impulsats per Esquerra al Parlament. Esquerra va ser coherent al denunciar la retallada del projecte del 30 de setembre de 2005 i les
Dijous 21 de setembre a 2/4 de 8 del vespre al Centre Cívic “Escoles de Palou” a Granollers: ens hi apleguem unes 150 persones per a fer una nova sessió d’”Esquerra t’escolta” amb la presència de Josep Lluís Carod-Rovira. A mi em toca moderar una taula, com també més tard, a les 10 del
Ahir al vespre vaig moderar una taula en una nova sessió de la campanya d’ERC, “Esquerra t’escolta”, celebrada a la ciutat de Vic. Hi participaren unes 200 persones, repartides en 20 taules, originàries principalment de Calldetenes, Santa Eugènia de Berga i el mateix Vic, tot i que també hi havia gent d’altres pobles de la
Una altra vegada, tant o més que el 2003, és l’hora d’ERC. Tant Artur Mas com Durán i Lleida, és a dir CiU, fan una aposta clarament conservadora: són el catalanisme conservador. Un conservadorisme que ens podria portar a una crisi de la societat del benestar a Catalunya. Al mateix temps, ja ens avisen, de forma molt clara,
Ahir al vespre es va fer el primer acte de la campanya d’ERC, “Esquerra escolta” al Maresme, i concretament a les 9 del vespre al Casal Nova Aliança de Mataró, amb la presència i intervenció de Josep Lluís Carod-Rovira. Erem unes 170 persones, repartides en 13 taules cadascuna amb un ponent, que erem bàsicament persones de
La obra feta pel govern sorgit del Pacte del Tinell ha estat molt important i la gran majoria dels Departaments han funcionat bé, i fins i tot molt bé. En aquest sentit, és interessant explicar-la en comparació amb la que va fer CiU en els seus 8 darrers anys. Tanmateix, hi ha hagut, com
1 -. Pel que fa a l’Estatut crec que : En tot el procés des d’ERC s’han fet algunes errades, però han estat equivocacions de partit. Mentrestant, altres han fet errades que afecten a Catalunya com a país: CiU i PSOE/PSC retallant l’Estatut de Parlament fins a deixar-lo net com una patena.
Hi ha alguns temes als que, des d’ERC, un cop feta l’anàlisi i l’autocrítica corresponent, convé que hi posem el punt i final i que, per tant, a partir d’ara ens preocupem només del futur. Sobre el Pacte del Tinell i el Govern catalanista i d’esquerres. 1 -. El Pacte de
Amb el canvi de Maragall per Montilla, el PSC perd una part del seu plomatge catalanista. És un pas més des d’un cert catalanisme, suposadament federalista, representat per Maragall, cap a una major dependència del PSC respecte del PSOE. Amb aquest canvi, si vol guanyar, el PSC haurà de maldar per a mobilitzar els votants