Esquerra ha estat la primera i la principal impulsora de la reforma de l’Estatut i de l’autogovern. Una gran part dels avenços que inclou aquest “nou” Estatut retallat van ser impulsats per Esquerra al Parlament.
Esquerra va ser coherent al denunciar la retallada del projecte del 30 de setembre de 2005 i les greus limitacions del “nou” Estatut aprovat, que avui ja s’han fet paleses en temes molt importants com les inversions en infraestructures, el aeroport, els trens de rodalies, la immigració, etc.. Per això, va demanar el vot negatiu al “nou” Estatut, tot assumint uns importants costos polítics. Una postura que en el seu moment va ser poc compresa per determinats votants d’ERC, però que avui, un cop es van demostrant les seves molt importants limitacions, entenen un nombre cada cop més gran de persones.
Tanmateix, al contrari del que diu José Blanco i altres, Esquerra serà la principal garantía del desplegament del “nou” Estatut, així com de la resistència davant de les noves retallades que poden venir del Tribunal Constitucional, del Congrés dels Diputats o del propi govern de Madrid en el moment de concretar el seu desenvolupament. Això ja ho ha fet Esquerra, per exemple amb la llei de política lingüística que, malgrat no votar-la a favor, va ser la primera a aplicar-la de forma efectiva.
D’altra banda, el desplegament del “nou” Estatut suposa desenvolupar o reformar un centenar llarg de lleis i mesures legals tant a Madrid com a Catalunya. Esquerra, doncs, buscarà, tal com ha apuntat Carod-Rovira, guanyar “espais de sobirania” respecte a l’Estat espanyol, per tal d’aconseguir competències (immigració, infraestructures, relacions internacionals, etc.) i un model de finançament just i suficient, en la línia del que es va aconseguir el 30 de setembre de 2005 amb l’Estatut del Parlament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!