Antoni Soy

1 -. Pel que fa a l’Estatut crec que :  

• En tot el procés des d’ERC s’han fet algunes errades, però han estat equivocacions de partit. Mentrestant, altres han fet errades que afecten a Catalunya com a país: CiU i PSOE/PSC retallant l’Estatut de Parlament fins a deixar-lo net com una patena.

   

   

• El nostre problema no és haver fet una opció pel No, que hauríem de tornar a fer, sinó que actualment se’ns ha volgut associar amb la inestabilitat. Tanmateix, la última “maragallada” en la convocatòria de les eleccions és una demostració més que no ha estat ERC la causant de les possibles crisis en el govern.

   

   

• La gran majoria dels nostres votants (i també els d’altres partits) que van optar pel Sí o l’abstenció, no haurien entès cap altre postura d’ERC que no hagués estat el No.

   

   

• L’Estatut no és bo ni és el que necessitem, especialment en finançament i en infraestructures. Tanmateix, s’ha d’aplicar i nosaltres en som els garants, com ja ha passat amb la llei de política lingüística. ERC és el partit que li pot treure més suc a l’Estatut. Aquesta és la nostra posició què ens sitúa en la centralitat de la política catalana.  

2 -. De cara al futur ERC és la única força de l’esquerra nacional independent i independentista. Aquest és un actiu que fa el nostre discurs més vigent que mai. Especialment després de la defenestració de Pascual Maragall i de l’ànima catalanista del PSC.  

3 -. Cal recuperar els valors (republicans) de la política catalana des d’una perspectiva de l’esquerra nacional enfront de la seva progressiva ?emadrilenyització” i ?eamericanització” (neocons).  

4 -. És necessari un treball estratègic en tots els sectors essencials de la societat catalana: sectors econòmics; empresaris, directius i professionals; mitjans de comunicació; àmbit sindical; immigració; etc…  

5 -. A curt termini no es pot tornar a plantejar la reforma jurídico-política de les relacions entre Catalunya i Espanya. Tanmateix, hi ha la possibilitat d’obrir negociacions parcials o per temes: finançament, LOFCA, infraestructures, aeroports,…  

La tasca principal, doncs, passa a ser la construcció d’una majoria social nacional pel sobiranisme. I, en aquest àmbit, hi té un paper central el partit.  

Mentrestant, als governs – i hem de tenir clar que, sempre que es pugui, es fonamental ser-hi – s’han de tirar endavant les polítiques públiques, les polítiques pròpies de la societat del benestar: educació, sanitat, serveis socials, habitatge, integració de la immigració, seguretat pública, etc..  

6 -. ERC ha de marcar el seu perfil propi, diferenciat, la seva singularitat. ERC és l’esquerra catalana independent que ha d’articular:

• un projecte polític útil i atractiu,

   

   

• un catalanisme ambiciós en front del catalanisme conformista,

   

   

• el catalanisme de destí enfront del catalanisme d’origen,

   

   

• un catalanisme del benestar per a la majoria de la població,

   

   

• un projecte nacional inclusiu, un catalanisme de convivència i integració;

   

   

• un projecte de regeneració democràtica,

   

   

• una visió nacional del territori. 

7 -. ERC ha de tenir vocació de majoria, vocació de govern. ERC ha de ser decisiva.  

8.- Tradicionalment, la política catalana s’ha analitzat a partir de dos eixos (o dimensions) fonamentals: l’eix catalanisme-espanyolisme i l’eix esquerra-dreta.  

Hi ha, però, la dimensió obertura-tancament cap a la societat, la tercera dimensió, que inclou també l’eix capacitat de generar il·lusió de canvi-manteniment del ?estatu quo”, que ha tingut i continua tenint una gran importància a l’hora de definir les posicions polítiques, i conseqüentment el vot, d’una part molt important de la ciutadania.  

No hi ha dubte que durant molts anys la figura de Jordi Pujol ha representat per a molta gent una obertura cap a la societat i una capacitat de generar il·lusió col·lectiva que anava molt més enllà del que representava el seu partit o la seva coalició, CiU. El 1999, Pasqual Maragall va representar molt bé aquests valors, amb diverses plataformes ciutadanes de suport, i va aconseguir uns magnífics resultats. El 2003 és Josep-Lluís Carod-Rovira i ERC qui aconsegueixen ser els màxims exponents de l’obertura i de la il·lusió col·lectiva de la ciutadania, amb l’inestimable suport de ?eCatalunya 2003” i ?eCarod president”, tot arribant als millors resultats del partit des de la República.  

Una vegada més, els resultats de les eleccions de la propera tardor vindran condicionats per la posició dels ciutadans i ciutadanes del país en relació als eixos catalanisme-espanyolisme i esquerra-dreta. Però molt especialment hi jugarà un paper fonamental la capacitat dels diferents partits i candidats d’obrir-se a la societat i de generar il·lusió col·lectiva. La tercera dimensió tornarà a ser decisiva.  

9.- Des d’aquesta perspectiva, que suposa també avançar cap a la majoria social per a l’autodeterminació/sobirania, són molt importants i urgents l’obertura i la capacitat de generar il·lusió a la societat.

10 .- ERC ha de fer una campanya de proximitat amb l’objectiu fonamental d’escoltar a la gent i de incorporar les seves aportacions tant al programa com als missatges fonamentals de la campanya. Es tracta de mobilitzar a tot el partit, als seus militants, simpatitzants i votants, per a arribar al màxim número possible de persones.

Sobre els comentaris al bloc.

A més de no estar d’acord amb el meu anterior bloc, m’han fet saber que un lector es queixa perquè en aquest bloc no s’hi poden fer comentaris. Sobre aquesta qüestió m’agradaria precisar el seguent:

1.- Tothom té la llibertat d’obrir un bloc amb comentaris o no. Només faltaria!!!.
2.- Si algú té interès en fer comentaris pot obrir el seu propi bloc.
3.- Si hi ha algú al que no li agrada un determinat bloc sempre té la llibertat de no llegir-lo.
4.- I sobretot, obrir un bloc que admet comentaris vol dir, per respecte als que fan els comentaris, tenir el temps de llegir-los i/o contestar-los. Jo no disposo d’aquest temps actualment i per aixó, per respecte als demés, el meu bloc no és, avui encara, interactiu

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!