Ahir al vespre vaig moderar una taula en una nova sessió de la campanya d’ERC, “Esquerra t’escolta”, celebrada a la ciutat de Vic. Hi participaren unes 200 persones, repartides en 20 taules, originàries principalment de Calldetenes, Santa Eugènia de Berga i el mateix Vic, tot i que també hi havia gent d’altres pobles de
la comarca. Aquesta
és la segona sessió que s’organitza a Osona i encara n’hi ha prevista com a mínim una tercera.
A la meva taula, els simpatitzants (6) triplicaven els militants(2) i s’hi va produir un debat molt viu, intens i apassionat sobre l’actualitat política: les posicions polítiques d’ERC; les dels altres partits actuants avui a Catalunya; les coses fonamentals que haurien de preocupar al nou govern de Catalunya. En tots els casos les opinions van ser molt interessants i entre les coses que més preocupaven a la gent de la meva taula hi havia, sens dubte, la immigració i la salut pública. Desprès varem poder comprovar que, en moltes coses coincidíem amb les conclusions de les altres taules i, en moltes d’altres, les reflexions eren complementàries. Tothom valorava molt positivament el fet que es fes una campanya d’aquest tipus, quin objectiu fonamental és el d’escoltar a la gent.
Per acabar, en Joan Puigcercós va fer una intervenció final molt aplaudida, que va ser molt fonamentada i políticament profunda, i de la que m’agradaria destacar algunes idees (a les que modestament he afegit alguns comentaris propis):
- Primer, ERC ha d’anar contracorrent. En cap cas no ho fem perquè ens agradi. Ben al contrari, anar a contracorrent no és
mai còmode. Ara
bé, ERC és l’únic partit independent de Madrid, es a dir, som l’esquerra catalana independent, tal com dèiem fa pocs dies i també abans de l’estiu. De la mateixa manera, ERC és també l’esquerra catalana responsable. I ser responsable avui vol dir que a vegades has d’anar a contracorrent. Que a vegades t’has d’enfrontar al govern de Madrid o a alguns poders “fàctics” –econòmics, polítics i socials- per tal d’aconseguir el que interessa i necessita la Catalunya d’avui. El que volem i necessitem la gran majoria de les catalanes i els catalans d’avui. Unes empreses i una economia competitives i una societat del benestar i uns serveis a les persones de qualitat.
- Segon, hi ha alguns temes importants que avui ens han de preocupar especialment. La deslocalització industrial i la necessitat d’un model econòmic propi adequat i productiu; això suposa més i millor formació professional, més desenvolupament de la recerca i la societat del coneixement; més i millors infraestructures, tal com hem explicat recentment. La necessitat d’una regulació i control ferms de la immigració, amb una definició clara dels drets i deures propis de la nova immigració. La disminució de la precarietat laboral i l’augment de les facilitats de l’accés a l’habitatge, molt especialment en el cas dels joves.
- Tercer, som una nació i, com ja han fet palesos diversos episodis aquest estiu, l’Estatut ja ha quedat curt. La crisi de l’aeroport de la que ja varem parlar, la crisi de la immigració a la que també hem fet referència i la crisi de les adopcions al Congo n’han estat exemples molt clars.
- Quart, des de que ERC està fora del govern la Generalitat ha deixat de governar. D’una banda, ha desaparegut totalment davant de Madrid quan ha calgut plantar cara al govern d’España per a defensar els interessos de Catalunya. I mentrestant, ens van prenen el pèl tal com comentàvem. D’altra cantó, com a molt s’ha dedicat a gestionar els afers quotidians que, benèvolament, Madrid ens deixava, talment com si es tractés d’una diputació provincial qualsevol. Però el govern de la Generalitat és –i ha de ser- molt més que això: ha de governar i no només gestionar, ha d’il·lusionar a la gent amb projectes de govern que resolguin els seus problemes quotidians, però també que responguin a les necessitats de Catalunya com a país; que ens permetin ser un país cada cop més ric i cada cop més lliure. Perquè, per més que alguns s’entestin en el contrari, la governança social i la governança nacional continuaran anant agafades de la mà pels segles dels segles, com ahir ens recordava en Salvador Cardús.
En Joan Puigcercós va acabar la seva intervenció recordant, recordant-nos a tots, que CiU i el PSC disposen d’un ampli ventall de suports entre els grans poders “fàctics” –econòmics, polítics i socials- als que els hi agradaria que tirés endavant la “psoevergència”. En canvi, ERC només pot comptar amb la gent, amb la bona gent del país que, com la d’ahir vespre a Vic, volem una Catalunya més rica, més plena i més lliure.