La bloquesfera de CiU reacciona. Un militant ha creat el bloc Mas President. Albert Guilera: Des del ciberespai cap a la victòria Àlex Calmó: Catalunya entregada Andreu Garrigó: I ara de nou Assumpta Marquès: Hem guanyat per vuitena vegada consecutiva Antoni Vives: I ara, què? Carles Agustí: Guiats per l’odi Carles Campuzano: A governar Carles
La sobirania popular resideix al Parlament de Catalunya. La majoria absoluta que conformen els 70 diputats dels partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV-EUiA) han visualitzat aquest migdia el naixement del Govern d’Entesa Nacional pel Progrés. El Palau del Parlament és l’escenari que pretén passar pàgina a la foto al Saló del Tinell de fa tres anys.
Mentre a Barcelona les forces d’esquerres negociaven a corre-cuita la formació del primer govern postmaragallista per convertir el socialista José Montilla en President de la Generalitat i mentre el candidat més votat l’1-N, el nacionalista Artur Mas, acusava republicans i socialistes de desvirtuar la qualitat democràtica i enganyar l’electorat català, l’encara President de Catalunya, Pasqual
Ho comentava Lluís Foix [bloc] fa uns minuts a RAC1. El que no ha aconseguit Reventós, Obiols, Nadal i Maragall ho ha fet Montilla, i olé! El candidat Montilla [web poc actualitzada] ha plantat cara a Ferraz, Moncloa i els poders empresarials espanyols. Diuen que l’empresariat català, s’ha comportat, i no ha pressionat gaire per
(Setanta-dues hores sense connexió. Setanta-dues hores i Telefónica encara no m’ha arreglat l’ADSL de casa. Imagineu-vos quin cap de setmana he passat, sense Internet i amb tot el que estava succeïnt. Dels nervis, estic.) Sorprèn la rapidesa. No el desenllaç. CiU va ser qui va plantejar les eleccions en termes plebisicitaris: tripartit sí o no.
Avui José Montilla, el candidat perdedor de les eleccions més bipolaritzades, s’entrevista amb el candidat guanyador, Artur Mas, per explorar un pacte sociovergent. Josep Antoni Duran Lleida reconeix que CiU prefereix governar amb els socialistes abans que fer-ho amb ERC, un cop descartat el govern en minoria. CiU aposta per l’entesa amb els socialistes d’aquí,
Passem d’una legislatura de Dragon Khan a un escenari postelectoral també de Dragon Khan. Per no perdre el costum. La Catalunya postpujolista és així, i més abstencionista. L’endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya (resultats i composició) les especulacions sobre el futur govern han estat diverses. Formalment, encara hi ha tres opcions possibles sobre
La nit electoral a Vilaweb. Aquí teniu el vídeo de VilawebTV i l’anàlisi dels resultats en aquest pdf de 10 planes, on es recullen les anotacions fetes a temps real i en directe en aquest bloc, juntament amb els companys blocaires Marcús, Pere Meroño i Xavier Mir (a la foto). A continuació, la relació d’apunts escrits durant
L’altíssima abstenció de la jornada electoral contrastava anit amb una altíssima assistència a l’Snooker. Periodistes de tots els mitjans i responsables de premsa de tots els partits. Directors de diari i càrrecs polítics inclosos. És un clàssic que les nits electorals acabin a l’atapeït Snooker de Roger de Llúria. Anit no va ser cap excepció,
Al carrer Nicaragua l’ambient era de funeral. M’expliquen que Maragall hi ha arribat com un milhomes. Ha traspassat el sentiment de dia de difunts al company Montilla. Onze escons són molts. Perdre a Barcelona demarcació els fa molt de mal. L’entrada de Ciutadans és l’estocada final. Per al PSC, el resultat és desastrós. Però no
Hola, Més significatiu que l’abstenció em sembla el 2 i escaig per cent de vot en blanc. En conec uns quants que han votat en blanc, mal que els he intentat convèncer que no ho fessin: si més no, s’han negat a votar cap partit, decebuts de com ha anat l’Estatut i emprenyats per la campanya. Juraria
Les pizzes van molt bé. Te les menges mentre escrius, pràcticament. I pots parlar per telèfon, arribat el cas. Amb la mà, no calen coberts. Una llauna de Coca-Cola (avui trenquem la dieta) per fer-les baixar. Els amics de Ràdio Mataró em van trucant per comentar la jugada, amb en Joan Salicrú, en Rafa Navarro,
Artur Mas ha comparegut al Majestic. Més modest que fa tres anys. Sembla haver après la lliçó. No marxarà de vacances, i es quedarà a negociar si vol accedir a la Presidència de Catalunya. No li serà fàcil, perquè Esquerra finalment no pateix cap patacada i pot retornar al Govern amb uns socialistes debilitats. ERC
Montilla, ja era hora. Està pel govern de progrés, però les negociacions no seran fàcils. Els socialistes tocats, amb 5 diputats menys que el 2003 i a 11 escons de distància del guanyador en vots i escons, que és Artur Mas (CiU). El PSC tocat (i amb aquells Ciutadans que tocaran els nassos als més
La israelita de CiU s’imposa: CiU, 48PSC, 37ERC, 21PP, 14ICV, 12C’s, 3 Ara surt Carod, molt humil i modest. És el primer que reconeix que no ha guanyat les eleccions, que ja és molt. Però també recorda que, amb només una pèrdua de 2 diputats, han fallat totes les enquestes. Espero què diarà Montilla. Pagaria