Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Per al PSC, el resultat és desastrós. Però no ho tenen tot perdut. Si volen. El tripartit suma, i tant Iniciativa com Esquerra es poden afegir tranquil·lament, sempre i quan s’acabin d’entendre. "Aprendre dels errors", he sentit dir a Castells. Un govern més àgil (amb menys consellers) i més compacte. El Tinell no és el model a seguir. Fora els regnes de taifes!
Però han parlat molt, ell i Felip Puig, de govern fort i estable. I quan CiU i PSC diuen això solen pensar en excloure ERC. S’han passat tota la campanya rebutjant la grossen koalizien. Montilla deia que no hi havia cap greu crisi que la justifiqués. Mas assegurava que no ho faria. Però, ¿ens els creiem?
Per al PSOE, però, el resultat d’aquest 1-N no és tant dolent. És dels millors. CiU guanya claríssimament en vots i escons, però per governar ha de fer la tria: Esquerra o PSC. Si Mas planta Zapatero i aposta pels independentistes, l’operació sociovergent a Madrid perilla. Duran ministre? Difícil. Si aposta pel PSC, a dins del govern o amb suports externs fins passades les municipals, per exemple, l’idil·li de La Moncloa es mantindria més vigent que mai.
Quan Pepiño Blanco parla, emet sociovergència espanyola i convergelisme català, que és el mateix però canviant l’ordre dels factors, que sí afecta al producte. CiU-PSC aquí i PSOE-CiU allà. Tant amics. Els del carrer Ferraz i La Moncloa no frisen per veure el retorn dels independentistes al Palau de la Generalitat, siguem pràctics. Un Mas condicionat per un Montilla-Castells garantint l’estabilitat és la quadratura del cercle per a Zapatero. I per a Duran, que s’ha passat la campanya dient que l’únic principi d’Esquerra és "no tenir principis".
La sociovergència ha passat de puntetes aquesta nit electoral. El debat era tripartit sí o no. Més del mateix o foc nou. Ningú ho sap. Els propers dies hi haurà moltes reunions, trucades i fotos (públiques i privades). Especula, que alguna cosa queda.
Enmig de la confusió, de la bogeria especulativa agafo el telèfon. Truco a un polític convergent. Està pel pacte sobiranista, de totes totes. Truco a un polític republicà, esperen les trucades. A veure què ofereix Mas, si és que ofereix. A veure què ofereix Montilla, si és que ofereix.
Molt de soroll per a no res. Tres anys de sacsejada política i estatutària hauran servit perquè les coses segueixin allà mateix. Grosso modo, és clar.
Editorial de Vilaweb: Preguntes des del sobiranisme
[Juan Varela: Tripartito castigado]
[Juan Varela: La ciberdemocracia inunda las elecciones catalanas]
[Quatre blocaires han comentat la nit electoral des de Vilaweb]
[Mike Ibáñez a La Vanguardia: Y para cerrar, Blogomaquia Greatest Hits]
Resum d’anotacions de la jornada electoral en aquest bloc:
- Sociovergència: el resultat que convé al PSOE
- El vot en blanc, setè partit
- Les municipals són a tocar: sociovergència "in albis"?
- Mas, on és ara Zapatero?
- Montilla, afeblit, està pel govern d’esquerres
- Un Carod humil
- Eufòria ecosocialista
- Quan l’escrutini et tomba una anotació
- Puigcercós: "Tenim la doble clau"
- Degoteig d’escrutini
- Molt soroll per a no res
- Nit electoral amb bloc i Ràdio Mataró
- Sondejos via SMS
- L’efecte Ciutadans
- Vaig ràpid a votar!
- Un gran dia per fer bloc
- Foto premonitòria?
- Ciutadà exemplar
La campanya electoral en aquest bloc: Eleccions 2006
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La sociovergència!
Ja ho ha dit clar , per qui llegeixi
l’ambigüitat, el psoe amb en Montilla jugava a perdre i així ha sigut,
pacte Psoe – Convergència. Es va pactar tot el gener a la Moncloa.
Convergència volia jugar a la majoria absoluta, però només s’ha mantingut, ja ho tenien previst.
Avui
tinc la sensació que s’ha jugat amb la ciutadania, i hem anat a fer el
titella, a votar el partit, en blanc o nul i els que hi toquen, han
decidit abstenir-se.
Guanya el poder. Guanya Espanya. Guanya Zapatero.
Hi
ha hagut massa renuncies que no es podran arreglar, ERC va ser
expulsada al no acceptar l’estatutet, i perquè en Mas va pactar els
ministres a Madrid.
Varem perdre tots, perdem!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/29684
Saül: amb el mejar no s’hi juga.
El PSC necessita com el pa que menja moltes cadires.Moltes.Els hi pot oferir ZP ? Eh que no? La gent que viu de la política al PSC no estaran disposats a perdre la cadira per la glòria de ZP. Total: si ZP perdés ells encara hi guanyarien fent un búnquer català.
Si les cadires les obtenen pactant amb CiU, a les properes els Ciutadanos enlloc de 3 en tindran 30,de diputats.
I si pacten amb ERC,en perdran igualment però moltes menys si la legislatura és tranquil.la amb polítiques socials i si els d’ERC no fan numerets per la llengua per donar protagonisme a Albert Rivera.
La opció menys dolenta per tenir cadires i no perdre-les en 4 anys,és el tripartit. I ERC es portarà bé,perquè ja sabran els de CiU que sense majoria absoluta nanai de nanai.I ERC creixerà si fa bona gestió i s’emporta el vot útil de molts convergents que voldran reforçar el catalanisme segur del Govern.
O sigui: no hi doneu més voltes. L’únic que trucarà a ZP a la desesperada és Artur Mas. En ZP l’ha traït : li va prometre que per un Estatut de ridículs el deixaria manar, i ara a ell li és igual que el PSC pacti amb el dimoni de Carod. El PP a Madrid en faria de qualsevol opció una tragèdia.
D’entrada, felicitats als guanyadors.
Parlem de pactes, o està tot dat i beneït de fa temps? De les tres possibilitats aritmètiques que la jornada electoral ens ha deixat, el Tripartit és la menys favorable als interessos de Zapatero, perquè dóna munició al PP (ZP negocia con terroristas y pacta con independentistas. ¡España se rompe!).
El Pacte Nacional (CiU-ERC) exclou del poder els socialistes, i això permetria un respir al PSOE, que es rentaria les mans d’allò que pugui passar a Catalunya i podria escenificar trepitjades sense remordiments al nacionalisme català (retallada de competències, LOFCA desfavorable, manca de desplegament de l’estatut i paralització d’inversions infrastructurals, etc…). Aquest pacte els faria víctimes de la perfídia catalana, del dimoni del nacionalisme, España també se rompería per als bons espanyols socialistes…
La sociovergència… Els dos guanyadors, adversaris a mort en el passat, units ara en la desgràcia de dependre d’aquells que "són com són". I per què ens hem d’aliar amb els arrauxats de l’estatut sobiranista, i les seleccions catalanes, l’oficina anti-frau i la corona d’espines i Perpinyà, eh? Qui vol carregar amb aquest mort en el seu govern? Tu en tens ganes? Oi que no? Doncs jo tampoc! I si ens unim i formem el govern més fort possible, un executiu estable, de centre, de progrés, amb xecs socials i connivències tolerades…? En ZP no ho veuria malament, i el PP no podria dir-hi gran cosa… Fet? Xoca-la, Arturu!"
El full de ruta s’haurà acomplit. Una cosa, sisplau: alhora d’escenificar la pantomima de les negociacions, que ERC no s’arrossegui ni mostri les contradiccions de voler accedir al govern tot i saber que no li convé. El llistó de les condicions ha d’estar altíssim, les clàusules innegocibles han de ser draconianes, que t’hagin de dir que NO per força (t’ho diran igualment). No fem el convergent i diguem Sí a tot a canvi de sis conselleries, buenu, no, cinc… Quatre? Tres?…perquè tampoc ens les donaran.
Ara és l’hora dels catalans. D’aquells que es vanten d’estimar Catalunya i governar bé. Ha arribat l’hora que demostrin que ningú no farà més pels catalans.
Home no! Aquest cop els sociates s’han fotut un clatellot espectacular, i CiU ha guanyat en nombre de vots i d’escons, fins i tot a la província de Barcelona i a Barcelona mateix!
El PSC només ha guanyat clarament al Baix Llobregat, i pels pèls ha guanyat al Barcelonès i al Vallès Occidental.
Tindrà pebrots el Puxi/Cadod de fer president a qui ha perdut per 11! escons?
Avui he tornat a escriure un articlea l’Olla de Grills com a reacció als resultats de les eleccions, Saül.
http://www.olladegrills.cat/node/379
Estaria en la teva línia de conclusions amb algunes concrecions. Però vaja, és el que hi ha.
Una abraçada: Desfilodofant
I el descontent espanyolista creat per el PP i la brunete mediàtica vers Catalunya l’han canalitzat en part al Partido de los Ciudadanos.
I l’accent més regionalista de Montilla en conceptes indentitaris, de finançament i de projectes que en Maragall ha fet que una part del socialisme s’haja decantat per IC-V
Al final la gent està farta de tanta política partidista, per a tant poca cosa que fan pel país.
I no s’ha sabut canalitzar el descontent abstencionista pel país cap l’independentisme, per la manca de mitjans i recolçament mediatic i un poc cremats amb el recolçament i seguidisme que fan als socialistes.
Despres del d’anit, per no repetir algunes coses que ja s’han comentat, us comparteixo 4 apunts:
1) En Mas va estar molt bé en la seva intervenció. Tant de bo sigui el començament d’una manera de fer política menys agressiva i menys "FAES".
2) En Carod també, no surt gaire enlloc avui, però si el vaig sentir bé pujarà el llistó per pactar (si els sociates pensen que en Montilla pt ser president, què no podrà ser en Carod?)
3) Els sociates no hi són tot. Els d’aqui van parlant sense dir res en concret però sel’s nota que esperen instruccions…. i quan surt el Pepiño (marededeusenyor, qui ha nomenat aquest tio???) els hi genera més dubtes que altra cosa.
4) El daltabaix socialista és molt gran. Tenen una operació desballestament en marxa per 2 bandes: pels Ciudadanos i per ICV. La 3a banda per ERC no funciona, cosa que hauria de fer reflexionar a algú d’ERC.
5) Aquests resultats del PSOE seran claus a l’hora de decidir com utilitzen la clau (perquè la clau ara la tenen ells).
6) Això dels Ciudadanos no em preocupa gaire. Faran mal sobretot al PSOE, objectiu de l’operació i generaran més anticossos que res (només calia escoltar el Rivera aquest per adonar-se que no és Lerroux redivivo). Agrairia però que es fes ara postmortem un anàlisi d’on han sortit els calerons per pagar tota la campanya (que no ha estat barata) … perquè el Boadella i el de Carreras aquí no han posat un duro. Apunto a El Mundo per començar però la llista d’amics espanyols del PSOE i del Chusep pot ser molt llarga.
Tal com ha anat tot doncs hem sembla que a CiU li faria molt de mal lo de la sociovergència, que un segon pacte Mas-Zapatero es veuria com una cosa molt buitre, els mateixos convergents ho veurien aixís crec, però es Mas qui ha de triar, o seny o pasteleo.
Jo aposto per un pacte nacionalista, però ara per ara dels tres pactes possibles és el menys "possible".
Crec que el tripartit no es repetira. No veig el Montilla, per molt gris que sigui, al capdavant d’un govern on Esquerra voldrà recuperar, com a mínim tot el que tenia i on a més Iniciativa voldra més força que mai. El tripartit era més viable amb uns socialistes reforçats.
La sociovergència agafa cada cop més força, però serà un error per CIU.
Mireia, Lluent,
Si a algú no li convé la sociovergencia és al PSC…. A CiU els hi aniria de conya i al PSOE també. Per entendre la psique dels dirigents de CiU, tenen dos temes a solucionar, per la banda dels ingressos i de la despesa.
Per la banda de la despesa, tenen els consabuts quadres a colocar, cosa que prioritza tornar al poder com sigui … després ja tindràn 4 anys per explicar als votants qualsevol aliança rara que hagin de fer.
Per la banda dels ingressos, necessiten sintonia amb el govern espanyol de torn, per a continuar transaccionant les esmenes que generen els donatius generosos.
A més a més, a llarg termini, implica matxacar el PSC com a alternativa a ells. En això no s’hi fixen gaire (no és cash comptant i sonant), però també els importa (fixeu-vos com van demanar el cap del telefonista a la escucha Serra).
Per tot això, CiU prioritza el pacte amb el PSOE, però no les té totes. Qui està indecís és el PSC… a veure si els truquen de Madrid i els hi donen instruccions.
Deixo de banda l’anàlisi política, i el que m’agradaria a mi. Però hi ha una cosa que es diu índex de Banzhaf que mesura el poder real de cada grup polític i que permet fer-se una idea de què és més probable de forma purament matemàtica. Per a qui li interessi: No hi haurà sociovergència.
Ahir es va produir una doble majoria: catalanista i de progrés. L’únic cap de llista que és, alhora, una cosa i l’altra és en Carod. Per tant, Carod, President.
Com a segona opció, govern catalanista i d’esquerres (o de progrés, tant fa), SÍ. Presidents sucursalistes com en Montilla, NO. Jo proposo fins a quatre noms: Castells, Tura, Carod o Saura.
Qui s’apunta a defensar aquesta opció?
Per fi, al Parlament de Catalunya podrà sentir-se la veu del nacionalisme espanyol més pur, íntegre i essencialista. Enmig d’aquest batibull de partits pseudonacionalistes catalans, més aviat regionalistes de via estreta, que no gosen alçar excessivament la veu senzillament perquè els falta el geni de raça de la nació espanyola que encarna el partit Ciutadans, Partido de la ciudadania, l’orgull de l’espanyolitat recuperarà l’espai que no havia d’haver perdut mai.
Prou que alguns mitjans de comunicació catalans van intentar boicotejar el nou partit amb l’excusa que aquest era un partit extraparlamentari i que per tant havia de rebre el mateix tracte que els altres partits extraparlamentaris. Eren excuses de mal pagador perquè era evident que Ciutadans encarnava l’autèntic esperit nacional tan malmès d’ençà de la mort de Franco, i per tant no li calien més credencials perquè se li donés el tracte que es mereixia, i que sí que li van saber donar els seus valedors de la COPE, del diari el Mundo, la Razón i altres mitjans que es consideren hereus de l’obra del Generalíssim. Es possible que des del Partit Popular de Catalunya se’ls consideri l’extrema dreta, però tan se val, perquè a Ciutadans saben que no hi ha dretes ni esquerres i que el que compta és la defensa a ultrança de la identitat i de la llengua espanyola.
Ciutadans! Arriba España!