M’ha semblat entendre que Mas prioritzava l’eix nacional en el seu discurs. No he ensumat cap amenaça sociovergent, en la seva aparició pública, amb crits de "Mas, President!". Una cura d’humilitat per campanya agressiva de Madí en aquesta etapa postelectoral. Ara toca, com diria un Jordi Pujol preocupat aquesta nit, la Política amb majúscules.
El pacte de La Moncloa ha estat una ficció? Ara ho sabrem.
Onze escons són molts escons. Guanyar el PSC a la demarcació de Barcelona també té un valor. I, al capdavall, guanyar les vuitenes eleccions al Parlament des del retabliment democràtic, no ens enganyem, també té mèrit.
És l’hora de l’aritmètica? O de la política? O de totes dues alhora.
Les pizzes han arribat a la redacció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sóc convergent, però poca cosa hi ha a celebrar i no em faig cap ilusió. Hi haurà tripartit, per poc, però sumen. Iniciativa ha salvat el tripartit. Ells i Ciutadans són els que sí poden estar ben contents.
En Mas ha sortit al balcó del Majestic i ha mantingut el to tirant a institucional i prudent de la compareixença oficial davant la premsa. No és el mateix, suposo, parlar a la militància i simpatitzants i per aixo trobo significatiu que hagi instant el seu públic a saber administrar la victòria. Segurament la reedició del tripartit és l’opció amb més números, però caldrà veure si el pacte nacional té opcions.
La Catalunya Catalana ha mort. Avui -dia de Tots Sants de 2006-, malgrat que el poble català amb el seu vot ha pintat de color CiU la immensa majoria del territori superant amb 11 escons el PSC, és possible la reedició del Tripartit (cosa que ja donen per fet els seus actors "amics") i, per tant, José Montilla podria esdevenir el proper President de la Generalitat gràcies a la inestimable col·laboració dels botiflers d’ERC. La transcendència d’aquest fet és inenarrable per a la nostra mil·lenària història. El fracàs del candidat Montilla
(que, amb tot el reforç ZP, ha perdut fins i tot a BNA) és
indiscutible. A més, els resultats del partit del bufó Boadella reblen
el que dic.
Tot plegat és el resultat de molts anys i de molts
fets entre els quals destaquen sobretot la feina feta pel franquisme
amb la seva invasió demogràfica, la pressió espanyolista que ha
continuat amb la Transición i
el lamentable caïnisme suïcida de les dues formacions pròpiament
catalanistes (CiU + EC) les quals, si s’entenguessin, encara podrien
sumar i salvar el que queda de la nostra Catalunya moribunda…
Liquidar-la en nom de "les esquerres" i del "progressisme" és una
responsabilitat massa greu, la ignomínia de la qual parlava abans d’ahir.
Ara plou sobre el meu poble. Els resultats de Vallromanes han estat excel·lents, però malauradament no són representatius del conjunt del país.
Des d’aquesta palestra,
m’he compromès amb el que creia i he escrit el que escrit amb plena
llibertat de pensament. Sabia el que em jugava. N’assumeixo les
conseqüències. A hores d’ara, les meves esperances són minses. Plou
sobre el meu poble, sí, quina trista metàfora…
http://entrellum.blogspot.com
Cínic, a (adj): Es diu d’aquell votant de CiU que oblida fàcilment el passat més recent del seu partit i no li fa vergonya anomenar botiflers a ERC.
No pensava que la formació del senyor de la Torna arribés a trepitjar un Parlament del que menyspreen la seva representativitat i capacitat de legislar. Estava equivocat. No trigarem en escoltar intervencions en castellà al Parc de la Ciutadella ben al contrari del que passa a la carrera de San Jerónimo.
Aquesta novetat i l’alta abstenció són per a mi el més significat d’aquestes eleccions.
La futura composició del govern em preocupa relativament poc. Tinc les meves preferències però com tots els que hem anat a votar (pocs), no hi tinc veu. Els polítics faran els seus pactes i arribaran als acord que tinguin per covenients. Els ciutadans un cop hem dipositat la papereta quedem fora de joc, és com funciona el sistema. Els donem un xec en blanc.
El PP segueix pràcticament igual, és una dada que tranquilitza, però el tema de Ciutadans no m’agrada, no m’agrada gens. Heu vist que malgrat tenir poca incidència, 3 diputats, han obtingut vots a quasi tot Catalunya?
Més tard o més d’hora també hauran de votar els inmigrants, és una situació que ni es pot ni s’ha d’evitar, és de justicia, però ja veureu com els Ciutadans els convenceran de que els catalanistes d’un o altre signe som els racistes i xenòfobs que els marginem. El temps em donarà la raò i llavors ja no tindran tres diputats.
En fi, he escrit sense ordre ni concert el que m’ha passat pel cap després de tancar la tele.
Bona nit.