última ronda

r.mirabete

Arxiu de la categoria: Diaris

SONETS A ORFEU

Deixa un comentari

R.M.RILKE

XIX

Bé que es transforma el món, rabent,
com mar de núvols,
tot el perfet retorna al si
de l’antiquíssim.

Per sobre el canvi i moviment,
més vast i lliure,
perdura encar ton previ cant,
déu de la lira.

No es reconeix el sofriment
ni es fa d’amor aprenentatge,
i el que en la mort ens fa llunyans

no se’ns revela.
Sols en la terra la cançó
santifica i celebra.

          (Trad. Joan Vinyoli)

XIX

Bé que es transforma el món, rabent,
com mar de núvols,
tot el perfet retorna al si
de l’antiquíssim.

Per sobre el canvi i moviment,
més vast i lliure,
perdura encar ton previ cant,
déu de la lira.

No es reconeix el sofriment
ni es fa d’amor aprenentatge,
i el que en la mort ens fa llunyans

no se’ns revela.
Sols en la terra la cançó
santifica i celebra.

          (Trad. Joan Vinyoli)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 18 de juliol de 2008 per ricard99

AQUELL

Deixa un comentari

GOTTFRIED BENN

AQUELL

Jo he vist la terra molt sovint
i moltes vegades l’he entesa,
morir, silenci i resurrecció,
blat, teixir i remoreig de fulles,
i aiguamolls on es trobaven.
¿Però com sembla la terra a Aquell:
“Vine a la nostra casa florejada”?

Un crit del migida, un estol
amorós de malves als graons
de les sales, del jardí, les fonts calentes,
xigales revoltant vil.les d’encís,
que, embriagues de sol, criden.
¿Així sembla la terra a Aquell:
“Vine a la nostra casa florejada”?

Jo no ho sé i tampoc no puc
fiar-me del Nord ni del Migdia,
jo crec que sols quan l’espai es trenca,
sols quan l’hora dels somnis parla,
arriben els baladres i els paons.
Llavors sembla la terra a Aquell:
“Vine a la nostra casa florejada”.

    (Trad. Guillem Nadal)

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 30 de juny de 2008 per ricard99

PROBLEMES DE LA LÍRICA

Deixa un comentari

Jo diria que darrera de tots els poemes hi trobem de manera manifesta el poeta, el seu caràcter, el seu ésser, la seva disposició interior, i els objectes es mostren únicament en el poema, perquè amb anterioritat van ser els seus objectes(…) Crec, per tant, que en el fons no hi ha un altre objecte per a la poesia que el mateix poeta.
     G.BENN (1886-1956)
Jo diria que darrera de tots els poemes hi trobem de manera manifesta el poeta, el seu caràcter, el seu ésser, la seva disposició interior, i els objectes es mostren únicament en el poema, perquè amb anterioritat van ser els seus objectes(…) Crec, per tant, que en el fons no hi ha un altre objecte per a la poesia que el mateix poeta.
     G.BENN (1886-1956)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 24 de juny de 2008 per ricard99

MORAL D’ESTEL

Deixa un comentari

FRIEDRICH NIETZSCHE

MORAL D’ESTEL

Predestinat al curs dels astres,
¿què t’importa, estel, la fosca?

Rodola feliç a través d’aquest temps!
Que la seva misèria et sigui llunyana i estranya!

Pertany la teva llum al més distant dels mons!
Compadir-te’n que et sigui pecat!

Per a tu, només un manament: sigues pur!

FRIEDRICH NIETZSCHE

MORAL D’ESTEL

Predestinat al curs dels astres,
¿què t’importa, estel, la fosca?

Rodola feliç a través d’aquest temps!
Que la seva misèria et sigui llunyana i estranya!

Pertany la teva llum al més distant dels mons!
Compadir-te’n que et sigui pecat!

Per a tu, només un manament: sigues pur!

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 22 de juny de 2008 per ricard99

GOTTFRIED BENN

Deixa un comentari

Poeta i assagista alemany. Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador. La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món: Morgue (1913), Söhne (‘Fills’, 1913), Fleisch (“Carn”, 1917), Schutt (“Runa”, 1924). Lebensweg eines Intellektualisten (“Vida d’un intel·lectual”, 1934). Considerava que l’elaboració del material líric i lingüístic hauria de posseir una autonomia absoluta enfront de qualsevol altra activitat intel·lectual. Publicà altres llibres de poemes, com Fragmente (“Fragments”, 1951), Aprèslude (1955), etc, i també d’assaig, com Probleme der Lyrik (“Problemes de la lírica”, 1951), d’una decisiva influència en la lírica alemanya de la postguerra.

Gottfried Benn
Mansfeld, Prússia Occidental, 2 de maig de 1886 – Berlín, 7 de juliol de 1956

Poeta i assagista alemany. Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador. La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món: Morgue (1913), Söhne (‘Fills’, 1913), Fleisch (“Carn”, 1917), Schutt (“Runa”, 1924). Lebensweg eines Intellektualisten (“Vida d’un intel·lectual”, 1934). Considerava que l’elaboració del material líric i lingüístic hauria de posseir una autonomia absoluta enfront de qualsevol altra activitat intel·lectual. Publicà altres llibres de poemes, com Fragmente (“Fragments”, 1951), Aprèslude (1955), etc, i també d’assaig, com Probleme der Lyrik (“Problemes de la lírica”, 1951), d’una decisiva influència en la lírica alemanya de la postguerra.
Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 22 de juny de 2008 per ricard99

EPÍLEG 1949

Deixa un comentari

GOTTFRIED BENN

EPÍLEG 1949

V

Les moltes coses que ben segellades
per als teus dies, portes en tu sol,
que tu en converses no has mai desclòs
i no has ficat en cap lletra ni esguard,

les callades, les bones i dolentes,
les tan sofertes, allà on tu vas,
les pots sols deslliurar en aquella esfera,
aquella on mors i, acabant, ressuscites.

    (Trad. Guillem Nadal)

EPÍLEG 1949

V

Les moltes coses que ben segellades
per als teus dies, portes en tu sol,
que tu en converses no has mai desclòs
i no has ficat en cap lletra ni esguard,

les callades, les bones i dolentes,
les tan sofertes, allà on tu vas,
les pots sols deslliurar en aquella esfera,
aquella on mors i, acabant, ressuscites.

    (Trad. Guillem Nadal)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 22 de juny de 2008 per ricard99

ENVERS L’ILLA

Deixa un comentari

Paul Celan

ENVERS L’ILLA

Envers l’illa, al costat dels morts,
relligats a la barca des del bosc,
els cels com gralles voltejant els braços,
les ànimes anellades per Saturn:

així remen els lliures i els estranys,
els mestres del gel i els de la pedra:
voltats pel so de boies que s’enfonsen,
pel grinyolar d’una mar blau tauró.

Remen, remen, remen-:
Vosaltres morts, nedadors, avanceu!
Cercleu això també amb la nansa!
I evaporeu a l’alba el nostre mar!

    (Trad. Karen Müller i Andreu Vidal)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 20 de juny de 2008 per ricard99

ETS UN SOL

Deixa un comentari

BLAI BONET (1952)
ETS UN SOL

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s’estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l’estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.

(D’Entre el coral i l’espiga, 1952)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 29 de maig de 2008 per ricard99

AFORISMES

Deixa un comentari

40. Des de fora sempre es podrà triomfar impressionant al món amb teories, i tot seguit caure a la fossa amb els demés, però només des de dins és possible mantenir-se a un mateix i mantenir el món en la pau i la veritat.
   Franz Kafka (1918)

40a Hi ha alguna cosa dins nostre impertorbable: la confiança en què no ens traïrem a nosaltres mateixos.   Ricard Mirabete (2008)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 23 de maig de 2008 per ricard99

AFORISMES

Deixa un comentari

Aforismes (1918-2008)

39. Què he de fer? Per a què ho he de fer? No són preguntes d’aquesta terra.    Franz Kafka (1918)

39a Som un artefacte preparat per desitjar; de fet no desitgem res en concret, tan sols desitgem sempre -en moviment i en repòs- a gran velocitat o lentament.    Ricard Mirabete (2008)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 22 de maig de 2008 per ricard99

AFORISMES

Deixa un comentari

Aforismes (1918-2008)

38. Les multiplicitats que giren múltiples en les multiplicitats de l’instant únic en el qual vivim. ¡I fixa’t, l’instant encara no ha acabat!
    Franz Kafka (1918)

38a La múltiple projecció del que s’esdevé al nostre entorn ens abassega per tanta desmesura indòmita que ens pot subjugar a ser més i més petits.
    Ricard Mirabete (2008)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 16 de maig de 2008 per ricard99

AFORISMES

Deixa un comentari

Aforismes (1918-2008)

37. El món se t’oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu.
   Franz Kafka (1918)

37a L’espera és l’actitud vital que t’honora; cap promesa acomplerta, cap intenció premeditada: una solitud honrosa que et manté expectant al que fos.
    Ricard Mirabete (2008)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 15 de maig de 2008 per ricard99

AFORISMES

Deixa un comentari

Aforismes (1918-2008)

36. El tracte amb les persones mena a l’autoobservació.    Franz Kafka (1918)

36a L’altre és un reflex d’allò que som. Els seus comportaments -poc o molt- ens són propers, massa i tot.    Ricard Mirabete (2008)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 14 de maig de 2008 per ricard99

AFORISMES

Deixa un comentari

Aforismes (1918-2008)

35. Corre darrere els fets com un patinador principiant que, a més, practica en qualsevol lloc on està prohibit de fer-ho.    Franz Kafka (1918)

35a Fa un a un el recompte dispers de manies enllaçades per una incapacitat de veure-hi a fons; la llunyania dibuixa trets del que va ser quan era jove i no obstant no pot capir-ho -es troba per sempre enfangat a la superfície salada de la temporalitat.    Ricard Mirabete (2008)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 13 de maig de 2008 per ricard99

AFORISMES

Deixa un comentari

Aforismes (1918-2008)

33. El nostre art és un ser enlluernats per la veritat: la llum damunt el rostre que es fa enrere amb una ganyota és l’única cosa certa.  Franz Kafka (1918)

33a Sembla insuportable aquesta estança davant la intempèrie; de vegades som una petita llavor de llum que no troba terra on arrelar, i l’aigua dels canals es perd sense tocar-nos.   Ricard Mirabete (2008)    

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 9 de maig de 2008 per ricard99