ENVERS L’ILLA
Deixa un comentariPaul Celan
ENVERS L’ILLA
Envers l’illa, al costat dels morts,
relligats a la barca des del bosc,
els cels com gralles voltejant els braços,
les ànimes anellades per Saturn:
així remen els lliures i els estranys,
els mestres del gel i els de la pedra:
voltats pel so de boies que s’enfonsen,
pel grinyolar d’una mar blau tauró.
Remen, remen, remen-:
Vosaltres morts, nedadors, avanceu!
Cercleu això també amb la nansa!
I evaporeu a l’alba el nostre mar!
(Trad. Karen Müller i Andreu Vidal)