Republicans i Independentistes

Esquerra ha engegat els motors amb una precampanya intensa, basada en la proximitat directa a l’elector. "Esquerra t’escolta" vol aconseguir parlar un a un amb els seus 650.000 electors, per a escoltar les seves propostes i per a compartir els nostres compromisos.

A Barcelona, Esquerra està movilitzant més de 3.000 col·laboradors de campanya i està present a les places i carrers de la ciutat des del passat 30 de setembre. En total, més de 38 passejades amb candidats i càrrecs electes, 25 actes de plaça i 5 grans actes públics per a cobrir tots els racons de la ciutat.

Aquestes xifres són les xifres d’un partit gran i d’un gran partit. Un partit que està jugant ja la "champions league" de la política barcelonina.

La manera en què es plantegen les campanyes electorals ens permet veure el tarannà de les forces polítiques que les despleguen. Parafrassejant el candidat Montilla: "Facta, non verba!" o, com deia l’Evangeli, "per les seves obres els coneixereu"

PSC i CiU plantegen unes campanyes faraòniques, tant pel que fa als mitjans com per la prepotència que gasten. Tot es basa en l’ús massiu dels mitjans de comunicació (dels públics i dels privats) i de la publicitat en tots els seus formats. Confien en aquest bombardeig indiscriminat per a fer arribar de forma extensiva i intensiva el seu missatge a l’electorat. D’una altra banda, arribat el moment, tant PSC com CiU activen les seves xarxes "socials", organitzades des de la seva llarga permanència al poder municipal o nacional, respectivament. Permeteu-me l’expressió "socials", per a les seves xarxes, per a no fer servir directament una paraula més precisa: "clientelars", ja que es tracta d’una túpida xarxa de dependències i favors prestats, més que no pas de complicitats personals amb els respectius projectes.

El PP fa una campanya clandestina, com correspon a una força d’extrema dreta en un medi hostil als seus plantejaments, com és Catalunya i, en concret, la ciutat de Barcelona. Actes en hotels tancats, declaracions dels seus candidats davant de selectes clubs socials o, en el millor dels casos, fotos de suport popular en el rovell de l’ou del cinturó blau-roig de Barcelona.

ICV té una campanya de disseny, tal i com correspon a una força política de disseny. Els colors corporatius d’ICV es van definir, ara farà 4 anys, d’acord amb els colors de moda al disseny: el seu verd pistatxo us el podeu trobar en infinitat de productes i imatges comercials. La seva manera de fer campanya acaba sent, també, del mateix estil. Practiquen unes posades en escena molt pobres, amb el candidat o el càrrec parlant des d’un faristol muntat ad hoc per a mitja dotzena de periodistes. De fet, amb això en tenen prou… per a sortir per la tele i quedar bé. Efectivament, hi ha una manera intel·ligent de ser d’esquerres, una manera honesta de fer política i una manera valenta de fer campanyes electorals i, cap d’aquests estils sembla ser patrimoni dels eco-sociates.

Esquerra està plantejant una campanya diferent. És l’única campanya que està centrada en el contacte directe amb la gent, amb els electors. L’objectiu és parlar amb els 650.000 electors que van votar republicà el passar cicle electoral i fer-ho en primera persona. La campanya d’Esquerra a Barcelona és l’única que surt de manera desacomplexada als carrers i a les places de tots els barris de Barcelona, per a trobar en directe als ciutadans i ciutadanes i poder-los presentar les nostres propostes.

Els números d’aquesta campanya són el d’un partit gran, un partit mobilitzat. Som els mateixos que, segons els opinadors habituals, estaven morts i enterrats el 18 de juny. Potser estaven equivocats!

P.S. Vull fer arribar el meu reconeixement i el meu encoratjament a tots els companys i companyes que s’estan deixant la pell treballant per la campanya d’Esquerra a Barcelona. I fer-lo extensiu a tots els ciutadans i ciutadanes que ens escolten i que ens fan arribar el que pensen per a fer, entre tots, política d’una altra manera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!