Quan era petit pujava a Miramar amb els pares. Era un lloc agradable. Hi fèiem un refresc i deixavem passar la tarda. Ara el nou Hotel Miramar ha privatitzat de fet aquell racó tan barceloní.
És curiós que els qui l’han manllevat als barcelonins siguin els champions de l’espai públic. Aquesta mena de contraciccions entre el que es predica i el que es fa no és nova en el món del cert progressisme de saló que s’encarna en alguns polítics del país. Tantes vegades paraules com transparència, participació o societat civil han estat esclafades per l’opacitat, l’actuar des del despotisme de la trona o l’ocupar l’àmbit de la societat organitzada, que res ja no ens ve de nou.
Ara s’han carregat Miramar. Potser uns quants turistes més en trauran profit. Jo hauré d’anar amb els meus fills a una altra banda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I això us estranya?. Què ha fet l’Ajuntament de Barcelona en tots aquests anys sinó afavorir una barcelona de disseny, al servei dels adinerats?.
No es va fer el mateix traient les xiringuitos de la Barceloneta per crear la zona pija del Port Marítim; o després amb el 22@; o amb la zona Fòrum… ?
I què heu fet vosaltres per evitar que es fes això?