Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

20 de setembre de 2006
12 comentaris

El pregó de la Mercè i Jordi Portabella

Fa un moment que m’han dit que Jordi Portabella ha decidit no anar al pregó de les festes de la Mercè, i no m’ho crec. En Jordi no és un cínic, ell no. No pot ser que fa una setmana decidís votar un alcalde sotmès a les ordres del PSOE, i que ara digui que això no va amb ell. No pot ser que sigui partícep i corresponsable del Govern municipal amb els socialistes i que ara faci veure amb tan poc estil que això no va amb ell. En Jordi mai no ho faria. En Jordi el que faria és votar contra un alcalde sotmès a un partit espanyol. En Jordi el que faria és plegar d’un govern que amaga la cultura catalana perquè li sembla poca cosa. En Jordi no cauria en la gesticulació buida que representa estar a les ordres de l’alcalde i dels regidors que decideixen espanyolitzar Barcelona i després fer veure que no va amb ell. Per valentia i per coherència o plegaria, o donaria la cara. En Jordi no em fallarà!

  1. Com un convergent pot acusar a ERC de votar un alcalde espanyol, si el lider del seu partit, Artur Mas, s´ha declarat espanyol  i seguidor de la selecció espanyola?. I tot això amb l’agreujant d’haver perpetrat l’estatucidi a esquenes del Parlament de Catalunya?, Això si que és la quintaescència de sucursalisme espanyolista. No sé com ho veus.

  2. Com un convergent pot acusar a ERC de votar un alcalde espanyol, si el lider del seu partit, Artur Mas, s´ha declarat espanyol  i seguidor de la selecció espanyola?. I tot això amb l’agreujant d’haver perpetrat l’estatucidi a esquenes del Parlament de Catalunya?, Això si que és la quintaescència de sucursalisme espanyolista. No sé com ho veus.

  3. A veure si ens entenem. Convergència i Unió és aquell partit que va fer president del govern espanyol -no una vegada, sinó dues– al campió de l’espanyolisme més reaccionari, don José María Aznar.

    Per tant, de lliçons de catalanisme, poques, per no dir cap ni una. Jordi Portabella ha fet el que havia de fer: desmarcar-se de l’alcalde socialista en el tema del pregó de la Mercè i afirmar -amb tota la raó- que els socialistes confonen el cosmopolitisme amb l’espanyolisme. És a dir, que per al PSC-PSOE el món s’acaba a Espanya.

    Salut i Independència! 

  4. Em sembla que tot aquest tema s’ha enfocat malament. El problema no és la llengua en què es llegirà el pregó, sinó que la persona que el llegirà aquest vespre és una escriptora mediocre (Manolito Gafotas és el seu sostre literari), una periodista dòcil als dictats de qui mana, i sobretot una persona que sent un profund menyspreu per la identitat i la llengua pròpia de Catalunya, i per tant de Barcelona.

    Els seus mèrits es redueixen a la seva afiliació socialista, del socialisme més tronat i jacobín espanyol. Per això la van escollir com a pregonera.

    I la gent d’ERC feia setmanes que ho sabia i no deia res, com en tantes altres vegades en què el pregó s’ha fet no només en castellà sinó sobretot menystenir la nostra realitat cultural i nacional. Només han sortit a fer el numeret, a salvar la dignitat que diuen ells, quan han vist que entitats culturals sortien a protestar. Deplorable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!