L’Avui ha estat el "meu" diari des que vaig sortir de casa fa gairebé vint anys. El diari forma part de la nostra quotidianeïtat, ens construeix i ens explica. No crec que valorem prou el que significa comptar amb un mitjà de comunicació nacional com l’Avui. Massa vegades constato que gent del meu entorn, formats i fets com jo en el nacionalisme més militant, estarrufa el nas i pensa que l’Avui hauria de tirar més cap aquí o més cap allà. Jo mateix, en tant que polític de partit, a vegades he tingut la sensació que el "meu" diari no tractava Convergència com es mereix: o no sortíem prou, o no quan a mi em semblava que havíem de ser notícia. Però aquestes són dèries de polític a ple temps. L’Avui i el seu director, en Vicent Sanchís, fan una feina única: la de pensar i explicar el país nacionalment. No és l’únic mitjà de comunicació que ho fa, segur, però el degoteig de cada dia té la virtut de construir un univers que ens defineix de mica en mica. L’Avui és una tribuna única per als nostres escriptors, intel·lectuals, polemistes, periodistes i gent de tota mena. Cal que el valorem com cal, i que valorem la gent que hi treballa.
Una vegada, reunit amb en Pere Calders i d’altres persones prou conegudes, algú, una d’aquestes persones famoses, va dir que l’Avui era poca cosa; aquesta persona, de qui tan sols se’n coneix la seva trajectòria barcelonina, necessitava "alguna cosa més". L’Avui li quedava curt i per això llegia un diari amb seu a Madrid. En Calders li va preguntar per quina universitat nordamericana era doctor. "És que vull que m’expliqueu què és el que em perdo no llegint el vostre diari de províncies; suposo que hi deu haver alguna raó oculta fruit de les vostres recerques". No cal dir que la persona en qüestió, que no tenia ni té cap doctorat per cap universitat, ni americana no catalana, no va respondre.
Ara llegeixo altres diaris, és clar. De tots els Països Catalans i estrangers. Fins i tot algun diari espanyol. I em connecto a internet per baixar-me el que m’interessa. Però l’Avui continua esperant-me a casa cada dia, i tot i haver-lo llegit a la feina de bon matí, encara m’assec una estona a fullejar-lo. No cal militar en els diaris, perquè ja ho fem en el país i alguns fins militem en partits polítics nacionalistes. Però hi ha una mena de polític barceloní, el personatge del que us parlo n’és, que pensa que Catalunya és poca cosa i el món és massa gran; un polític barceloní que es fum dels qui estem subscrits a la catalanitat com a mitjà per accedir a la resta del món. La polèmica del pregó de les festes de la Mercè n’és un exemple perfecte. Si els membres del Tripartit municipal llegíssin l’Avui haurien trobat algú que ens l’hagués fet amb les mateixes garanties que la convidada, com a mínim.
I RECORDEU-HO, LA CULPA DEL QUE PASSA NO ÉS DEL CONVIDAT, SINO DE QUI CONVIDA!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vau conèixer el Pere Calders!
Em temo que aquest any no hi ha remei pero espero veure si sou regidor l’any vinent, com diuen que sereu, si manteniu la vostra posicio i feu alguna cosa per a evitar una vergonya com la d’aquest any.
Hola, jo també llegeixo l’Avui, no cada dia però si que el fullejo bastant sovint i és un diari que m’agrada molt, ja que hi llegeixo coses que no trobo en altres llocs (més o menys com Vilaweb i els seus blocs) però en certa manera, com a diari també trobo que és "poca cosa" per dir-ho d’alguna manera. Si realment em vull informar en profunditat d’algun tema amb l’Avui no n’hi ha prou. És un diari que ideològicament m’agrada molt i té articles interessants, però el trobo potser de poca profunditat. Ja deia el director quan van renovar-ne el disseny, que avui en dia l’objectiu principal d’un diari ja no és informar, ja que hi ha medis molt més immediats per informar-te, sinó explicar-te les coses de la manera que t’agrada que te les expliquin. Hi estic d’acord, però també pot servir per llegir coses i ampliar informacions que difícilment portaran altres mitjans. Potser el problema és que ens falta un diari tipus "La Vanguardia" però escrit en català. L’Avui és molt entretingut, però no el considero un diari de qualitat.
És la primera vegada que entro en aquest bloc, i haig de dir que no puc estar més d’acord amb aquesta opinió.
Salut.