Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

26 de setembre de 2006
11 comentaris

Festes de la Mercè. Algunes preguntes

Què valen les festes de la Mercè?

Per què s’organitzen exclusivament des de l’Ajuntament?

De qui i de què té por l’Ajuntament?

Per què no són unes festes populars, és a dir, cedides a la societat civil, fetes i desenvolupades per les entitats barcelonines?

Per què es confon el concepte "presència als actes de la gent" amb "participació de la gent"?

Per què les Falles de València són "de" i "per a" la gent?

Per què a València la presència de l’Ajuntament és molt més petita?

O les festes d’Arnes?

O les festes de Vilajuïga?

O les de Santa Tecla, a Tarragona?

O les de Sant Joan a Alacant o a Menorca?

Per què uns pocs, molt pocs, ho decideixen tot, a Barcelona?

Quant ens costen aquestes festes a tots el barcelonins? Vull dir a quants euros per cap sortim?!

És possible organitzar-les d’una altra manera?

És possible alliberar-les de l’escàndol de la propaganda municipal?

Què vol dir la campanya "Barcelona Batega"?

És legal?

Fins quan caldrà fer preguntes d’aquesta mena?

  1. Les Festes de la Mercè no són el problema de Barcelona. D’una manera o altra hi ha alternatives per a tothom. L’ Ajuntament ha fet sortir a la gent al carrer i estimar-se la ciutat. Sentir l’orgull de ser barcelonins i la Mercè en alguns moments ha estat una festa cohesionadora. Com tot aquest no és el millor moment de res, però potser anant per aquest camí només busquem 3 peus al gat?
    Algunes preguntes més terrenals
    – Per qué l’inspeccció de l’Ajutnament no fa res a les centenars de pensions ilegals que hi ha a Barcelona ( aquesta va ser una de les poques pancartes que els veïns han ensenyat a l’Hereu)
    -Per què no és vigilen les llicències d’obres que es donen amb una facilitat absoluta i ningú controla?
    -Per què l’inspecció d’obertura de locals comercials no vigila els n ous establiments amb condicions sanitàries pèsimes i toca el set i mig als que la compleixen?
    – Per què cada dia hi ha més còloms i gavines que embruten i fan difícil la vida de molts ciutadans?
    – Per qué les clavegueres de moltes parts de la ciutat fan una pudor insuportable?
    -Per què proliferen aquests vigilants disfresats de Guardia Urbana?
    -Per què a les oficines municipals alguns funcionaris fan pont i les cues s’allarguen com llonganises?
    -Per què la miseria va ocupant poc a poc la ciutat.

    -Per qué els ciutadans perden els bancs per seure, ja que l’Ajutnament no sap fer es perquè els pobres no trobin un lloc per a dormir?

    Aneu al gra?. Els problemes ens ofeguen.

  2. Jo em pregunto per què els espais públics pagats pels clients estan envaïts per les empreses. La universitat, el metro i les seves teles eixordadores… I després tenen el cinisme de demanar civisme quan ells mateixos, els que ens governen, alienen l’espai públic a la gent que només vol viatjar, en silenci, per poder pensar o reposar de tota activitat mental. Això sí després ens posen anuncis a la tele amb gent relaxada als transports públics. Increïble no? La gent que ens governa té un cinisme increïble.

  3. Per què les Festes de la mercè les organitza exclusivament l’Ajuntament? Una pregunta de fàcil resposta: perquè l’Ajuntament és la ciutat. És a l’administració a qui correspon dirigir i presentar una oferta a la ciutadania, i aquesta el que ha de fer és simplement gaudir-la. Què pretenem: que tothom organitzi coses, que tothom vulgui crear un model de ciutat, que tothom pretengui tenir iniciatives…?. Això seria l’anarquia! Quan ja hi ha qui ho fa en nom de la ciutat, democràticament, amb els recursos necessaris i sabent què és el que convé a cada moment als barcelonins, és lògic que sigui l’Ajuntament qui assumeixi tot el pes de l’organització de les Festes de la Mercè.

    I no només pel que fa a les Festes de la mercè. Si mireu les convocatòries municipals per a concedir subvencions ja s’hi deixa ben clar que no es subvencionaran les entitats culturals o iniciatives privades pel fet en si de les seves propostes, sinó en la mesura que encaixin i complementin l’acció municipal. És a dir que aquesta acció municipal ja és, per norma, l’element central de la cultura de la ciutat; la resta són complements.

    ¿Us imagineu l’embolic que representaria que l’Ajuntament hagués de tenir en compte les iniciatives de les entitats, mai tan brillants com les oficials?

  4. Santa Tecla, a banda del seguici, processó i castells, és una festa de l’ajuntament amb algun espai ‘perdut’ en què hi participa la gent.

    Però això és lo de menys: per què a Barcelona les festes no tenen ànima? potser és un reflex de l’ànima que té, o que li queda, a la ciutat. Mira com les festes de Gràcia (tot i haver estat ofegades durant dècades pels mateixos governs que inflaven la feria de Abril) sí que són festes fetes per la gent i en les que l’ajuntament no hauria de ficar-hi el nas més enllà del que siga estrictament necessari (apunta’t-ho per si de cas en algun moment tens poder a l’ajuntament…)

    A Barcelona el model de les falles no és viable. Una altra cosa és que es poguessin obrir espais a la participació ciutadana, però no crec que la cultura d’aquesta ciutat estiga preparada per a l’anarquia de les falles on cada comissió fa i desfà al seu aire, talla carrers, tira traques, posa música fins tard…

  5. Jo ho veig molt clar. L’estratègia que ha fet que els ineptes de l’equip municipal guanyin eleccions rera eleccions és organitzar contínuament festes, festivals, fires, concerts, revetlles, saraus, xerinoles i el que calgui. Els miops dels barcelonins estan contents i s’obliden del desgavell de govern de l’ajuntamnent. I funciona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!