Els jutges ja diran el que hagin de dir al respecte. La presumpció d’innocència és un bé bàsic de la nostra societat.
Ara, una cosa és la presumpció d’innocència i l’altre és admetre l’ocultació dels fets per part dels responsables polítics. L’escàndol de la Guàrdia Urbana no és l’escàndol de TOTA la Guàrdia Urbana de Barcelona, sinó el d’unes quantes persones.
El pitjor de tot plegat, el més trist és que els fets hagin prosperat amb un silenci que fa angúnia per part dels qui manen políticament el cos.
Per què el silenci?
Qui hi està implicat políticament?
Qui protegia qui?
Em sembla que els barcelonins tenim dret a saber què i qui hi ha al darrera de tot això, per salut democràtica, per no forçar que més gent senti una terrible fatiga quan sent arlar els servidors de la cosa pública.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ho sento Antoni. Tenieu un vot d’un cansat del govern barceloní però el vau perdre amb l’acord de la moncloa. No us enganyeu: si guanyeu vots a les nacionals és per la incompetència de la cúpula d’esquerra no per mèrits propis.
Benvolguts, Usanimo allegir el primer ThinkTank nopartidista, transversal i virtual http://www.olladegrills.cat
Salutacions, Xavi Gómez