Barcelonies és el títol del meu darrer llibre. Però Barcelonies també és una manera de viure la meva ciutat, una manera de relacionar-m’hi. Barcelonies és una manera de fer política que mira de ser personal, generada de dins cap enfora; i una manera de créixer, una manera de pensar, una manera de fer.
Avui escric per primer cop en aquest bloc i voldria que tot ell quedés impregnat de la flaire de les nostres barcelonies, que sonés amb el dring dels nostres carrers, amb els colors dels nostres somnis. Em sembla que la política catalana en general i la barcelonina en particular necessiten recuperar ambició nacional, voluntat de servei i capacitat resolutiva.
En els darrers anys hem vist i hem viscut en una ciutat i en un país que han tendit a degradar-se tant físicament com conceptualment. Tots hem constatat una altra vegada que els eslògans i les fotografies de catàleg turístic no serveixen per relligar comunitat ni per consolidar-nos com a nació. Caldrà treballar fort per redreçar el camí. A partir d’ara espero poder-ho comentar des d’aquest espai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Toni,
Benvingut a la Blocesfera ja fa temps que m’hi va fer enganxar en Vicent Partal, veig que ara t’ha enganxat a tu. Benvingut!
Roc Fernàndez
Observo amb una certa curiositat que cada cop més polítics usen els blocs per a trobar no sé si una nova via de contacte amb els electors. En el seu cas diu que la política catalana i barcelonina necessiten recuperar ambició. No li sembla que haver aconseguit el nou estatut és una mostra notable d’ambició?
Benvingut, Toni, i ànims. Això del bloc és com un nen petit, cal tenir-hi molta paciència i estar-hi sempre a sobre.
Espero que les teves reflexions sobre Barcelona ajudin a millorar la nostra ciutat, sobretot a donar-li vida, que falta li fa a la pobre.
Et seguiré els apunts, bàsicament, per a aprendre.
Rep una salutació cordial.